Diferència entre les revisions de "Maleabilitat"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
 
Llínea 6: Llínea 6:
  
 
L'element conegut més '''maleable''' és l'[[or]], que es pot malear fins a làmines d'una diezmilésima de milímetro de grosor. També presenten esta característica atres metals com el [[platí]], l'[[argent]], el [[coure]], el [[ferro]] i l'[[alumini]]<ref>González Cabrera, Víctor Manuel (1996). ''Física fundamental''. Editorial Progreso. ISBN 9789706410979. Págs. [http://books.google.es/books?id=_NG9v8h7-LIC&pg=PA105 105]-106.</ref>
 
L'element conegut més '''maleable''' és l'[[or]], que es pot malear fins a làmines d'una diezmilésima de milímetro de grosor. També presenten esta característica atres metals com el [[platí]], l'[[argent]], el [[coure]], el [[ferro]] i l'[[alumini]]<ref>González Cabrera, Víctor Manuel (1996). ''Física fundamental''. Editorial Progreso. ISBN 9789706410979. Págs. [http://books.google.es/books?id=_NG9v8h7-LIC&pg=PA105 105]-106.</ref>
 
+
 
 
== Vore també ==
 
== Vore també ==
 
* [[Laminació]]
 
* [[Laminació]]

Última revisió del 18:55 25 nov 2025

La maleabilitat del or permet obtindre pa d'or.
Rollo de paper d'alumini, con micrómetro mostrant un espesor de 0,013 mm.

La maleabilitat és la propietat d'un material dur d'adquirir una deformació per mig de descompressió sense trencar-se. A diferència de la ductilitat, que permet l'obtenció de fils, la maleabilitat favorix l'obtenció de primes làmines de material.[1]

L'element conegut més maleable és l'or, que es pot malear fins a làmines d'una diezmilésima de milímetro de grosor. També presenten esta característica atres metals com el platí, l'argent, el coure, el ferro i l'alumini[2]

Vore també[editar | editar còdic]

Referències[editar | editar còdic]

  1. Anusavice, Kenneth J. (2004). Phillips la ciencia de los materiales dentales. Elsevier España. ISBN 9788481747461. Págs 95-96.
  2. González Cabrera, Víctor Manuel (1996). Física fundamental. Editorial Progreso. ISBN 9789706410979. Págs. 105-106.