Diferència entre les revisions de "Joaquín Tosquella Montserrat"
| Llínea 23: | Llínea 23: | ||
Fon processat i declarat lliure de responsabilitat, es va reincorporar a l'esquadra, i en seguida al Terç Naval de [[Valéncia]], del port del qual fon capità ([[1822]]-[[1824]]). Tinent de nau en juliol de [[1825]], fon nomenat comandant de la goleta ''Catalana'', en base en [[Barcelona]], en la que serví a lo manco fins a l'any [[1829]]. | Fon processat i declarat lliure de responsabilitat, es va reincorporar a l'esquadra, i en seguida al Terç Naval de [[Valéncia]], del port del qual fon capità ([[1822]]-[[1824]]). Tinent de nau en juliol de [[1825]], fon nomenat comandant de la goleta ''Catalana'', en base en [[Barcelona]], en la que serví a lo manco fins a l'any [[1829]]. | ||
| − | + | ||
== Referències == | == Referències == | ||
Última revisió del 12:26 29 nov 2025
| Joaquín Tosquella Monserrat | |||
|---|---|---|---|
| Nacionalitat: | Espanyola | ||
| Ocupació: | Marí | ||
| Naiximent: | 5 de novembre de 1784 | ||
| Lloc de naiximent: | Castelló de la Plana, Regne de Valéncia, Espanya | ||
| Defunció: | 26 de juny de 1836 | ||
| Lloc de defunció: | Castelló de la Plana, Regne de Valéncia, Espanya | ||
Joaquín Tosquella Montserrat o Monserrat (Castelló de la Plana, 5 de novembre de 1784 - † 26 de juny de 1836), fon un marí llorejat valencià.
Biografia[editar | editar còdic]
Fill de Nicolás Tosquella Mariño de Lobera, capità de Voluntaris de Castelló, i de Rosa Monserrat de Luis. Ingressà en la Real Armada com a guàrdia marina el 9 d'abril de 1801, formant-se a bordo de la nau Reina Luisa (en la que viajà fins a Livorno en Itàlia) i la fragata Matilde.
Promogut a alferes de fragata en juliol de 1804, que embarcà en la nau Guerrero, passant en agost de 1808 al Cos d'Ingeniers, servint en l'Atarassana de la Carraca. En març de l'any 1809 embarcà en la fragata Proserpina, en la que va passar a Montevideo, en la defensa de la qual va participar manant l'Artilleria de Marina (A on va conseguir rendir a dos batallons enemics el 12 d'octubre de 1810). Allí rebé el mando del faluig Fama, i a bordo d'este buc va mostrar un notable valor en combat contra els insurgents de Buenos Aires el 2 de març de 1811, en l'esquadra de bloqueig manada pel brigader Romarate, i per este servici se li concedí pel Rei la Creu de 1.ª Classe de l'Orde de Sant Ferrando (17 d'agost de 1818).
També es distinguí a bordo de la corbeta Neptuno i del bergantí Cisne en vàries accions contra els bonaeresos, dels que caigué presoner, conseguint fugir-se i presentar-se en Càdis en octubre de 1816; entre tant, va ascendir a tinent de fragata en juny de 1815.
Destinat al 51 Regiment de Marina, serví en l'Atarassana de Càdis, passant en l'any 1818 a la Majoria General de l'Esquadra d'Ultramar, manant a l'any següent la goleta Sorpresa, en la que feu vàries travessies a Amèrica, naufragant entre Rota i Chipiona a la tornada de l'última, en març de 1822.
Fon processat i declarat lliure de responsabilitat, es va reincorporar a l'esquadra, i en seguida al Terç Naval de Valéncia, del port del qual fon capità (1822-1824). Tinent de nau en juliol de 1825, fon nomenat comandant de la goleta Catalana, en base en Barcelona, en la que serví a lo manco fins a l'any 1829.