Diferència entre les revisions de "Llorenç Matheu i Sanç" - L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Llínea 1:

'''Llorenç Matheu i Sanç''', en castellà, '''Lorenzo Mateu Sanz''' ([[Valéncia]], [[12 de juliol]] de [[1618]] - [[Madrit]], [[31 de giner]] de [[1680]]) fon un juriste, escritor, poeta, humaniste i polígraf [[Regne de Valéncia|valencià]].

'''Llorenç Matheu i Sanç''', en castellà, '''Lorenzo Mateu Sanz''' ([[Valéncia]], [[12 de juliol]] de [[1618]] - [[Madrit]], [[31 de giner]] de [[1680]]) fon un juriste, advocat, escritor, poeta, humaniste i polígraf [[Regne de Valéncia|valencià]].

== Biografia ==

Llínea 6:

A [[Salamanca]] arribà en novembre de [[1634]] per a cursar el segon any de Lleis —es desconeix on va cursar el primer any— i durant els tres anys següents (1635-1637) estudiàr tercer, quart i quint. Pero en els registres de l'Universitat no figura que s'haguera graduat allí, desconeixent-se en quina universitat obtingué el títul de Lleis. Dels professors que tingué en Salamanca Mateu només menciona en una de les seues obres, de forma elogiosa, a [[Francisco Ramos del Manzano]], que seria preceptor de [[Carles II]].

Tornà a Valéncia provablement en [[1638]], eixercint allí d'advocat fins a [[1646]], any en que fon nomenat per [[Felip IV]] "Assessor Criminal de la Governació de la nostra Ciutat i Reyno". A l'any següent obtingué el càrrec d'Advocat Fiscal de l'Audiència de Valéncia, ascendint a Juge de la Cort de la Sala Criminal en [[1649]] i a Juge de la Sala Civil en [[1652]].

En l'any [[1650]] ingressà en l'[[orde de Montesa]]. En [[1659]] es traslladà a [[Madrit]] en el càrrec d'Alcalde de Sala i Cort, aplegant a president de la Sala d'Alcaldes nou anys despuix. Oïdor del Consell d'Índies entre [[1668]] i [[1671]], en esta última data passà a ser regent del Consell d'Aragó fins a la seua mort ocorreguda en [[1680]].

Contragué matrimoni dos voltes: la primera en [[1646]] en Feliciana de Silva, que era filla del marqués d'Orà Diego de Silva i Portugal, emparentant aixina en la noblea castellana. D'este matrimoni tingué dos filles. Havent quedat viudo, es casà per segona volta en María de Villamayor, filla de Francisco de Villamayor, conseller [[Consell de Castella|del Real]] i del d'[[Consell d'Itàlia|Itàlia]], i de María de Leruela y Caso; d'este segon enllaç tingué nou fills.

[[Francisco Tomás y Valiente]] escrigué la següent semblança del personage:

{{Cita|Noble de origen, pero de la baja nobleza valenciana, no destaca precisamente por este aspecto, sino que asciende socialmente a través de su condición de jurista. Es el hombre técnico el que alcanza notoriedad. No es tampoco un político, y si en alguna medida participa del poder es en cuanto a jurista.}}

== Obra ==

(Secció per completar)

@@ Llínea 1: / Llínea 1: @@
-'''Llorenç Matheu i Sanç''', en castellà, '''Lorenzo Mateu Sanz''' ([[Valéncia]], [[12 de juliol]] de [[1618]] - [[Madrit]], [[31 de giner]] de [[1680]]) fon un juriste, escritor, poeta, humaniste i polígraf [[Regne de Valéncia|valencià]].
+'''Llorenç Matheu i Sanç''', en castellà, '''Lorenzo Mateu Sanz''' ([[Valéncia]], [[12 de juliol]] de [[1618]] - [[Madrit]], [[31 de giner]] de [[1680]]) fon un juriste, advocat, escritor, poeta, humaniste i polígraf [[Regne de Valéncia|valencià]].
 == Biografia ==
@@ Llínea 6: / Llínea 6: @@
 A [[Salamanca]] arribà en novembre de [[1634]] per a cursar el segon any de Lleis —es desconeix on va cursar el primer any— i durant els tres anys següents (1635-1637) estudiàr tercer, quart i quint. Pero en els registres de l'Universitat no figura que s'haguera graduat allí, desconeixent-se en quina universitat obtingué el títul de Lleis. Dels professors que tingué en Salamanca Mateu només menciona en una de les seues obres, de forma elogiosa, a [[Francisco Ramos del Manzano]], que seria preceptor de [[Carles II]].
+Tornà a Valéncia provablement en [[1638]], eixercint allí d'advocat fins a [[1646]], any en que fon nomenat per [[Felip IV]] "Assessor Criminal de la Governació de la nostra Ciutat i Reyno". A l'any següent obtingué el càrrec d'Advocat Fiscal de l'Audiència de Valéncia, ascendint a Juge de la Cort de la Sala Criminal en [[1649]] i a Juge de la Sala Civil en [[1652]].
+En l'any [[1650]] ingressà en l'[[orde de Montesa]]. En [[1659]] es traslladà a [[Madrit]] en el càrrec d'Alcalde de Sala i Cort, aplegant a president de la Sala d'Alcaldes nou anys despuix. Oïdor del Consell d'Índies entre [[1668]] i [[1671]], en esta última data passà a ser regent del Consell d'Aragó fins a la seua mort ocorreguda en [[1680]].
+Contragué matrimoni dos voltes: la primera en [[1646]] en Feliciana de Silva, que era filla del marqués d'Orà Diego de Silva i Portugal, emparentant aixina en la noblea castellana. D'este matrimoni tingué dos filles. Havent quedat viudo, es casà per segona volta en María de Villamayor, filla de Francisco de Villamayor, conseller [[Consell de Castella|del Real]] i del d'[[Consell d'Itàlia|Itàlia]], i de María de Leruela y Caso; d'este segon enllaç tingué nou fills.
+[[Francisco Tomás y Valiente]] escrigué la següent semblança del personage:
+{{Cita|Noble de origen, pero de la baja nobleza valenciana, no destaca precisamente por este aspecto, sino que asciende socialmente a través de su condición de jurista. Es el hombre técnico el que alcanza notoriedad. No es tampoco un político, y si en alguna medida participa del poder es en cuanto a jurista.}}
+== Obra ==
 (Secció per completar)