Canvis

'''Ernesto Roque Sabato''' ([[Rojas]], [[Buenos Aires]], [[Argentina]], [[24 de juny]] de [[1911]] - † [[30 d'abril]] de [[2011]], [[Santos Lugares]], [[Buenos Aires]], [[Argentina]]), fon un escritor, pintor, físic i polític argentí. La seua obra narrativa consistix en tres noveles: ''El túnel'', ''Sobre héroes i tombes'' i ''Abaddón l'exterminador''. També es va destacar com a ensagiste en llibres com ''Un i l'Univers'', ''Hòmens i engranages'', ''L'escritor i els seus fantasmes'' i ''Apologia i rebujos'', en els que reflexiona sobre la condició humana, la vocació de l'escritura o els problemes culturals del [[sigle XX]]. Fon el segon argentí guardonat en el [[Premis Miguel de Cervantes|Premi Miguel de Cervantes]] ([[1984]]) despuix de [[Jorge Luis Borges]] ([[1979]]).

'''Ernesto Roque Sabato''' ([[Rojas]], [[Buenos Aires]], [[Argentina]], [[24 de juny]] de [[1911]] - † [[30 d'abril]] de [[2011]], [[Santos Lugares]], [[Buenos Aires]], [[Argentina]]), fon un escritor, pintor, físic i polític argentí. La seua obra narrativa consistix en tres noveles: ''El túnel'', ''Sobre héroes i tombes'' i ''Abaddón l'exterminador''. També es va destacar com a ensagiste en llibres com ''Un i l'Univers'', ''Hòmens i engranages'', ''L'escritor i els seus fantasmes'' i ''Apologia i rebujos'', en els que reflexiona sobre la condició humana, la vocació de l'escritura o els problemes culturals del [[sigle XX]]. Fon el segon argentí guardonat en el [[Premis Miguel de Cervantes|Premi Miguel de Cervantes]] ([[1984]]) despuix de [[Jorge Luis Borges]] ([[1979]]).

La seua llarga existència el dugué a ser un autor molt present durant el sigle XX i també durant la primera década del XXI. Encara que es va preparar per a dedicar-se a la física i a l'investigació en este camp, el seu acostament al moviment surrealiste, especialment ad alguns escritors i artistes d'esta corrent, va endoblegar d'alguna manera el seu destí i acabà per donar-li regna solta a la seua inquietut com a autor. La seua visió existencialista —reflectida en les trames tenebroses de les seues noveles poblades de personages extraviats dels seus valors morals—, la seua manera d'expondre idees i conceptes, la seua facilitat retòrica i la sapiència a l'hora d'introduir-se en la sicologia dels individus, el varen erigir en una de les grans plomes del seu temps i del seu país.

La seua llarga existència el dugué a ser un autor molt present durant el sigle XX i també durant la primera década del [[Sigle XXI|XXI]]. Encara que es va preparar per a dedicar-se a la física i a l'investigació en este camp, el seu acostament al moviment surrealiste, especialment ad alguns escritors i artistes d'esta corrent, va endoblegar d'alguna manera el seu destí i acabà per donar-li regna solta a la seua inquietut com a autor. La seua visió existencialista —reflectida en les trames tenebroses de les seues noveles poblades de personages extraviats dels seus valors morals—, la seua manera d'expondre idees i conceptes, la seua facilitat retòrica i la sapiència a l'hora d'introduir-se en la sicologia dels individus, el varen erigir en una de les grans plomes del seu temps i del seu país.

En política, fon president de la [[Comissió Nacional sobre la Desaparició de Persones]] (CONADEP) i va publicar un informe conegut per la famosa expressió "Mai més" (també nomenat "Informe Sabato"). L'idea era [[Juí a les Juntes militars|jujar a les Juntes militars de la dictadura cívic-militar que va governar el país entre 1976 i 1983]], el [[terrorisme d'Estat]] ocorregut entre els anys [[1970]] i [[1980]] i la [[Desaparició forçada|desaparició de persones]] ocorreguda durant eixa época. També es va aplegar a detindre a [[José López Rega]], excomissari general de la [[Policia Federal Argentina]] i líder del grup terroriste parapolicial [[Triple A]].

En política, fon president de la [[Comissió Nacional sobre la Desaparició de Persones]] (CONADEP) i va publicar un informe conegut per la famosa expressió "Mai més" (també nomenat "Informe Sabato"). L'idea era [[Juí a les Juntes militars|jujar a les Juntes militars de la dictadura cívic-militar que va governar el país entre 1976 i 1983]], el [[terrorisme d'Estat]] ocorregut entre els anys [[1970]] i [[1980]] i la [[Desaparició forçada|desaparició de persones]] ocorreguda durant eixa época. També es va aplegar a detindre a [[José López Rega]], excomissari general de la [[Policia Federal Argentina]] i líder del grup terroriste parapolicial [[Triple A]].