Diferència entre les revisions de "Idiomes d'Espanya" - L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Llínea 1:

[[Image:Maps of all languages of Spain.png|300px|thumb|Mapa dels idiomes d'Espanya]]

[[Image:Maps of all languages of Spain.png|300px|thumb|<center>Mapa dels idiomes d'Espanya</center>]]

En [[Espanya]] es parlen diverses [[vernàcul|llengües vernàcules]]. L'[[idioma espanyol|espanyol o castellà]], [[idioma oficial]] en tot el país, és la [[llengua materna]] predominant en quasi totes les [[Comunitat autònoma|comunitats autònomes]] d'Espanya. Sis de les dèsset comunitats autònomes d'Espanya tenen ademés, junt en el castellà, atres llengües com cooficials. El [[bilingüisme]] en distints graus i en distintes situacions comunicatives entre el castellà i una atra llengua és una pràctica habitual per part de molts dels espanyols que residixen en alguna d'estes comunitats autònomes.

Llínea 5:

=== Castellà ===

L'Espanyol o Castellà és una llengua romanç del grup ibèric. És u dels sis idiomes oficials de la ONU i, després del chinenc mandarí, es la llengua més parlada del mon per el número de parlants que la tenen com a llengua materna. És també idioma oficial en varies de les principals organisacions polític.econòmiques internacional (UE, UA, OEA, OEI, TLCAN, UNASUR, CARICOM, i el Tractat antàrtic, entre atres). Lo parlen com primera i segona llengua entre 450 i 500 millons de persones, poguent ser la segona llengua més parlada considerant els que lo parlen com a primera i segona llengua. Per atre costat, el castellà és el segon idioma més estudiat en el mon després de l'anglés, en com a mínim 17,8 millons d'estudiants, si be atres fonts indiquen que se superen els 46 millons d'estudiants distribuïts en 90 països.

L'Espanyol o Castellà és una llengua romanç del grup ibèric. És u dels sis idiomes oficials de la [[ONU]] i, després del chinenc mandarí, es la llengua més parlada del mon per el número de parlants que la tenen com a llengua materna. És també idioma oficial en varies de les principals organisacions polític.econòmiques internacional (UE, UA, OEA, OEI, TLCAN, UNASUR, CARICOM, i el Tractat antàrtic, entre atres). Lo parlen com primera i segona llengua entre 450 i 500 millons de persones, poguent ser la segona llengua més parlada considerant els que lo parlen com a primera i segona llengua. Per atre costat, el castellà és el segon idioma més estudiat en el mon després de l'[[anglés]], en com a mínim 17,8 millons d'estudiants, si be atres fonts indiquen que se superen els 46 millons d'estudiants distribuïts en 90 països.

=== Valencià ===

[[Image:Extensio del valencia12.png|thumb|right|10|<center>Extensió del '''valencià'''</center>]]

El valencià és una llengua romanç parlada per més de 2 millons de persones en la Comunitat Valenciana. Es oficial segons l'artícul 7.1 de l'Estatut d’Autonomia Valencià, junt al castellà i està inclosa en la Ratificació espanyola de la Carta Europea de Llengües Minoritàries calificada com a Idioma amenaçat per ser un idioma discriminat i perseguit en la Comunitat Valenciana[1].

El valencià és una llengua romanç parlada per més de 2 millons de persones en la [[Comunitat Valenciana]]. Es oficial segons l'artícul 7.1 de l'[[Estatut d’Autonomia Valencià]], junt al castellà i està inclosa en la Ratificació espanyola de la Carta Europea de Llengües Minoritàries calificada com a Idioma amenaçat per ser un idioma discriminat i perseguit en la Comunitat Valenciana[1].

=== Gallec ===

[[Image:Percentage of Galician speakers (corrected).png|150|right|thumb|<center>Extensió del '''gallec'''</center>]]

El gallec (galego en gallec) és la llengua pròpia de Galícia, a on és oficial junt al castellà. Està molt emparentat en el Portugués, en el que formà unitat llingüística (galaicoportugués) durant l'Edat Mija. Diferents entitats culturals defenen el idioma gallec com a varietat diatòpica del diasistema llingüístic gallec-luso-africà-brasileny.

El gallec (galego en gallec) és la llengua pròpia de [[Galícia]], a on és oficial junt al castellà. Està molt emparentat en el Portugués, en el que formà unitat llingüística (galaicoportugués) durant l'Edat Mija. Diferents entitats culturals defenen el idioma gallec com a varietat diatòpica del diasistema llingüístic gallec-luso-africà-brasileny.

=== Català ===

Llínea 26:

[[Image:Dialectesdelvasc.png|thumb|right|150|<center>Extensió del '''eusquera'''</center>]]

L'Eusquera, euskera, vascuence, vasc, èuscar, vascongat, lingua navarrorum o aquità (estos dos ultims termens antiquats) i euskara en eusquera ademés de varietats dialectals com eskuara o üskara és una llengua aïllada (sense relació en ninguna família de llengües del món) i es considera la única preindoeuropea supervivent en Europa occidental, i per tant, la de arrels més antigues d'esta regió i entre les més longeves de les llengües europees.

L'Eusquera, euskera, vascuence, vasc, èuscar, vascongat, lingua navarrorum o aquità (estos dos ultims termens antiquats) i euskara en eusquera ademés de varietats dialectals com eskuara o üskara és una llengua aïllada (sense relació en ninguna família de llengües del món) i es considera la única preindoeuropea supervivent en [[Europa]] occidental, i per tant, la de arrels més antigues d'esta regió i entre les més longeves de les llengües europees.

=== Aranés ===

Llínea 35:

=== Aragonés ===

L'Aragonés és un idioma romànic de la Península Ibèrica, parlat actualment per unes 75.000 persones; 15.000 en la zona nort d'Aragó (Jacetania, Alt Gàllego, el Sobrarbe i Ribagorça), en la província d'Osca i 60.000 en la zona oriental d'Aragó (Ribagorça, La Llitera, Baix Cinca, Baix Aragó-Casp i Matarranya). Es parla també, una miqueta mes castellanisat, en atres comarques del nort d'Aragó.

L'Aragonés és un idioma romànic de la [[Península Ibèrica]], parlat actualment per unes 75.000 persones; 15.000 en la zona nort d'Aragó (Jacetania, Alt Gàllego, el Sobrarbe i Ribagorça), en la província d'Osca i 60.000 en la zona oriental d'Aragó (Ribagorça, La Llitera, Baix Cinca, Baix Aragó-Casp i Matarranya). Es parla també, una miqueta mes castellanisat, en atres comarques del nort d'Aragó.

=== Asturià ===

Llínea 43:

=== Lleonés ===

El lleonés (en lleonés majoritariament denominat llingua llïonesa) és la parla romanç vernàcula del domini llingüistic lleonés o asturlleonés en les províncies espanyoles de Lleó, Samora i Salamanca i del nort-est Distrit de Bragança, en Portugal.

El lleonés (en lleonés majoritariament denominat llingua llïonesa) és la parla romanç vernàcula del domini llingüistic lleonés o asturlleonés en les províncies espanyoles de Lleó, Samora i Salamanca i del nort-est Distrit de Bragança, en [[Portugal]].

=== Valencià en el Carche ===

@@ Llínea 1: / Llínea 1: @@
-[[Image:Maps of all languages of Spain.png|300px|thumb|Mapa dels idiomes d'Espanya]]
+[[Image:Maps of all languages of Spain.png|300px|thumb|<center>Mapa dels idiomes d'Espanya</center>]]
 En [[Espanya]] es parlen diverses [[vernàcul|llengües vernàcules]]. L'[[idioma espanyol|espanyol o castellà]], [[idioma oficial]] en tot el país, és la [[llengua materna]] predominant en quasi totes les [[Comunitat autònoma|comunitats autònomes]] d'Espanya. Sis de les dèsset comunitats autònomes d'Espanya tenen ademés, junt en el castellà, atres llengües com cooficials. El [[bilingüisme]] en distints graus i en distintes situacions comunicatives entre el castellà i una atra llengua és una pràctica habitual per part de molts dels espanyols que residixen en alguna d'estes comunitats autònomes.
@@ Llínea 5: / Llínea 5: @@
 === Castellà ===
 {{AP|Idioma castellà}}
-L'Espanyol o Castellà és una llengua romanç del grup ibèric. És u dels sis idiomes oficials de la ONU i, després del chinenc mandarí, es la llengua més parlada del mon per el número de parlants que la tenen com a llengua materna. És també idioma oficial en varies de les principals organisacions polític.econòmiques internacional (UE, UA, OEA, OEI, TLCAN, UNASUR, CARICOM, i el Tractat antàrtic, entre atres). Lo parlen com primera i segona llengua entre 450 i 500 millons de persones, poguent ser la segona llengua més parlada considerant els que lo parlen com a primera i segona llengua. Per atre costat, el castellà és el segon idioma més estudiat en el mon després de l'anglés, en com a mínim 17,8 millons d'estudiants, si be atres fonts indiquen que se superen els 46 millons d'estudiants distribuïts en 90 països.
+L'Espanyol o Castellà és una llengua romanç del grup ibèric. És u dels sis idiomes oficials de la [[ONU]] i, després del chinenc mandarí, es la llengua més parlada del mon per el número de parlants que la tenen com a llengua materna. És també idioma oficial en varies de les principals organisacions polític.econòmiques internacional (UE, UA, OEA, OEI, TLCAN, UNASUR, CARICOM, i el Tractat antàrtic, entre atres). Lo parlen com primera i segona llengua entre 450 i 500 millons de persones, poguent ser la segona llengua més parlada considerant els que lo parlen com a primera i segona llengua. Per atre costat, el castellà és el segon idioma més estudiat en el mon després de l'[[anglés]], en com a mínim 17,8 millons d'estudiants, si be atres fonts indiquen que se superen els 46 millons d'estudiants distribuïts en 90 països.
 === Valencià ===
 {{AP|Idioma valencià}}
 [[Image:Extensio del valencia12.png|thumb|right|10|<center>Extensió del '''valencià'''</center>]]
-El valencià és una llengua romanç parlada per més de 2 millons de persones en la Comunitat Valenciana. Es oficial segons l'artícul 7.1 de l'Estatut d’Autonomia Valencià, junt al castellà i està inclosa en la Ratificació espanyola de la Carta Europea de Llengües Minoritàries calificada com a Idioma amenaçat per ser un idioma discriminat i perseguit en la Comunitat Valenciana[1].
+El valencià és una llengua romanç parlada per més de 2 millons de persones en la [[Comunitat Valenciana]]. Es oficial segons l'artícul 7.1 de l'[[Estatut d’Autonomia Valencià]], junt al castellà i està inclosa en la Ratificació espanyola de la Carta Europea de Llengües Minoritàries calificada com a Idioma amenaçat per ser un idioma discriminat i perseguit en la Comunitat Valenciana[1].
 === Gallec ===
 {{AP|Idioma gallec}}
 [[Image:Percentage of Galician speakers (corrected).png|150|right|thumb|<center>Extensió del '''gallec'''</center>]]
-El gallec (galego en gallec) és la llengua pròpia de Galícia, a on és oficial junt al castellà. Està molt emparentat en el Portugués, en el que formà unitat llingüística (galaicoportugués) durant l'Edat Mija. Diferents entitats culturals defenen el idioma gallec com a varietat diatòpica del diasistema llingüístic gallec-luso-africà-brasileny.
+El gallec (galego en gallec) és la llengua pròpia de [[Galícia]], a on és oficial junt al castellà. Està molt emparentat en el Portugués, en el que formà unitat llingüística (galaicoportugués) durant l'Edat Mija. Diferents entitats culturals defenen el idioma gallec com a varietat diatòpica del diasistema llingüístic gallec-luso-africà-brasileny.
 === Català ===
@@ Llínea 26: / Llínea 26: @@
 {{AP|Idioma vasc}}
 [[Image:Dialectesdelvasc.png|thumb|right|150|<center>Extensió del '''eusquera'''</center>]]
-L'Eusquera, euskera, vascuence, vasc, èuscar, vascongat, lingua navarrorum o aquità (estos dos ultims termens antiquats) i euskara en eusquera ademés de varietats dialectals com eskuara o üskara és una llengua aïllada (sense relació en ninguna família de llengües del món) i es considera la única preindoeuropea supervivent en Europa occidental, i per tant, la de arrels més antigues d'esta regió i entre les més longeves de les llengües europees.
+L'Eusquera, euskera, vascuence, vasc, èuscar, vascongat, lingua navarrorum o aquità (estos dos ultims termens antiquats) i euskara en eusquera ademés de varietats dialectals com eskuara o üskara és una llengua aïllada (sense relació en ninguna família de llengües del món) i es considera la única preindoeuropea supervivent en [[Europa]] occidental, i per tant, la de arrels més antigues d'esta regió i entre les més longeves de les llengües europees.
 === Aranés ===
@@ Llínea 35: / Llínea 35: @@
 === Aragonés ===
 {{AP|Idioma aragonés}}
-L'Aragonés és un idioma romànic de la Península Ibèrica, parlat actualment per unes 75.000 persones; 15.000 en la zona nort d'Aragó (Jacetania, Alt Gàllego, el Sobrarbe i Ribagorça), en la província d'Osca i 60.000 en la zona oriental d'Aragó (Ribagorça, La Llitera, Baix Cinca, Baix Aragó-Casp i Matarranya). Es parla també, una miqueta mes castellanisat, en atres comarques del nort d'Aragó.
+L'Aragonés és un idioma romànic de la [[Península Ibèrica]], parlat actualment per unes 75.000 persones; 15.000 en la zona nort d'Aragó (Jacetania, Alt Gàllego, el Sobrarbe i Ribagorça), en la província d'Osca i 60.000 en la zona oriental d'Aragó (Ribagorça, La Llitera, Baix Cinca, Baix Aragó-Casp i Matarranya). Es parla també, una miqueta mes castellanisat, en atres comarques del nort d'Aragó.
 === Asturià ===
@@ Llínea 43: / Llínea 43: @@
 === Lleonés ===
 {{AP|Idioma lleonés}}
-El lleonés (en lleonés majoritariament denominat llingua llïonesa) és la parla romanç vernàcula del domini llingüistic lleonés o asturlleonés en les províncies espanyoles de Lleó, Samora i Salamanca i del nort-est Distrit de Bragança, en Portugal.
+El lleonés (en lleonés majoritariament denominat llingua llïonesa) és la parla romanç vernàcula del domini llingüistic lleonés o asturlleonés en les províncies espanyoles de Lleó, Samora i Salamanca i del nort-est Distrit de Bragança, en [[Portugal]].
 === Valencià en el Carche ===