Diferència entre les revisions de "Ignaci Pinazo i Camarlench"
Sense resum d'edició |
Sense resum d'edició |
||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
'''Ignaci Pinazo Camarlench''' ([[Valéncia]], [[11 de giner]] de [[1849]]— [[Godella]], [[18 d'octubre]] de [[1916]]) fon un pintor [[Comunitat Valenciana|valencià]]. Es u dels mes destacats artistes valencians de fi de [[sigle]], d'estil [[impresionisme|impressioniste]]. | '''Ignaci Pinazo Camarlench''' ([[Valéncia]], [[11 de giner]] de [[1849]]— [[Godella]], [[18 d'octubre]] de [[1916]]) fon un pintor [[Comunitat Valenciana|valencià]]. Es u dels mes destacats artistes valencians de fi de [[sigle]], d'estil [[impresionisme|impressioniste]]. | ||
Naixcut en una família humil, es va vore obligat des de molt jove a contribuir en diferents ocupacions al sosteniment de la | Naixcut en una família humil, es va vore obligat des de molt jove a contribuir en diferents ocupacions al sosteniment de la família. A soles havia cursat l'octau any en l'escola quan sa mare faltà de colera. Entre els diferents treballs que va fer està el de plater, decorador de taulells, i pintor de palmitos. Despres de la mort de son pare anà a viure en son yayo i començà a estudiar en [[1864]] en l'Academia ed Belles Arts de San Carlos (Valéncia). Durant esta epoca es guanyava la vida com a "sombrerero". Començà la seua formació artistica als 21 anys, conseguint el seu primer exit tres anys mes tart, en [[Barcelona]]. En [[1871]], per primera vegada, presentà obres en l'Exposició Nacional de Belles Arts. | ||
Estigué dos vegades en [[Roma]], la primera gracies a la venda d'un quadro ([[1873]]), la segona becat (de [[1876]] a [[1881]]). Es en este moment quan comença les seues grans produccions d'historia, alluntades dels convencionalismes del genero. En esta primera part de sa carrera pintà quadros de caracter academiciste. | Estigué dos vegades en [[Roma]], la primera gracies a la venda d'un quadro ([[1873]]), la segona becat (de [[1876]] a [[1881]]). Es en este moment quan comença les seues grans produccions d'historia, alluntades dels convencionalismes del genero. En esta primera part de sa carrera pintà quadros de caracter academiciste. | ||
A partir de [[1874]] començà una llinea pictorica | A partir de [[1874]] començà una llinea pictorica més intima i impresionista. Quant regressà a la seua ciutat natal, abandonà els temes històrics i en el seu lloc començà a pintar temes familiars, nuets, i escenes de la vida quotidiana. Se li considerà precursor, en temes i estils, de [[Joaquim Sorolla i Bastida]] i de [[Francisco Domingo]] tant en el tema com en l'estil. | ||
Degut a una epidemia de colera en Valéncia, Pinazo anà en [[1884]] temporalment a [[Betera]], a on es detingué en la casa de camp en el nom de "Villa María" del banquer José Jaumandreu. Des de [[1884]] fins a [[1886]] ensenyà en l'Escola de Valéncia. Va rebre molts encarrecs de l'aristocracia valenciana; entre els seus clients estigué la Marquesa de Benicarló. | Degut a una epidemia de colera en Valéncia, Pinazo anà en [[1884]] temporalment a [[Betera]], a on es detingué en la casa de camp en el nom de "Villa María" del banquer José Jaumandreu. Des de [[1884]] fins a [[1886]] ensenyà en l'Escola de Valéncia. Va rebre molts encarrecs de l'aristocracia valenciana; entre els seus clients estigué la Marquesa de Benicarló. | ||
| Llínea 11: | Llínea 11: | ||
En les exposicions anuals d'art Pinazo va conseguir, en [[1881]] i [[1885]], una medalla de plata i en [[1897]] i [[1899]], medalla d'or. En [[1896]] ingressà com Academic en l'Escola de Belles Arts de San Carles (Valéncia). En [[1890]] intervingué en la decoracio de l'escalinata del palau d'En José Ayora, en companyia de [[Antonio Fillol]],[[ Peris Brell]], [[Ricardo Verde]] i [[Lluis Beüt]]. En [[1903]] es nomenat academic de San Fernando. Va rebre una medalla real i en [[1912]], la ciutat de Valéncia li dedicà un carrer. | En les exposicions anuals d'art Pinazo va conseguir, en [[1881]] i [[1885]], una medalla de plata i en [[1897]] i [[1899]], medalla d'or. En [[1896]] ingressà com Academic en l'Escola de Belles Arts de San Carles (Valéncia). En [[1890]] intervingué en la decoracio de l'escalinata del palau d'En José Ayora, en companyia de [[Antonio Fillol]],[[ Peris Brell]], [[Ricardo Verde]] i [[Lluis Beüt]]. En [[1903]] es nomenat academic de San Fernando. Va rebre una medalla real i en [[1912]], la ciutat de Valéncia li dedicà un carrer. | ||
Del seu matrimoni en Teresa Martínez Motfort tingué dos fills, Ignacio i José, | Del seu matrimoni en Teresa Martínez Motfort tingué dos fills, Ignacio i José, més tart pintors. | ||
== Obra == | == Obra == | ||
Ignaci Pinazo treballà en colors obscurs, com el negre, el | Ignaci Pinazo treballà en colors obscurs, com el negre, el marró, i els colors terrós, aixina com la brillant paleta tipica de l'impressionisme. En les seues obres, a sovint es reconeix pinzellades rapides. | ||
Alguna de les seues obres mes conegudes son: | Alguna de les seues obres mes conegudes son: | ||