Canvis

En [[1816]], la parella passà un estiu en [[George Gordon Byron]], [[John William Polidori]] i [[Claire Clairmont]] prop de [[Ginebra]], [[Suïssa]], a on Mary va concebre l'idea per a la seua novela ''Frankenstein''. Els Shelley varen abandonar [[Gran Bretanya]] en [[1818]] i es varen mudar a [[Itàlia]], a on el seu segon i el seu tercer fill varen morir ans que Shelley donara a llum al seu últim fill, l'únic que va sobreviure, [[Percy Florence]]. En [[1822]], el seu espós Percy Bysshe Shelley es va ofegar en afonar-se el seu veler, durant una tormenta en la Baïa de la Spezia. Un any despuix, Mary Shelley retornà a Anglaterra i des de llavors en avant es dedicà a l'educació del seu fill i a la seua carrera com a escritora professional. L'última década de la seua vida estigué plagada de malalties, provablement vinculades al tumor cerebral que acabaria en ella als 53 anys.

En [[1816]], la parella passà un estiu en [[George Gordon Byron]], [[John William Polidori]] i [[Claire Clairmont]] prop de [[Ginebra]], [[Suïssa]], a on Mary va concebre l'idea per a la seua novela ''Frankenstein''. Els Shelley varen abandonar [[Gran Bretanya]] en [[1818]] i es varen mudar a [[Itàlia]], a on el seu segon i el seu tercer fill varen morir ans que Shelley donara a llum al seu últim fill, l'únic que va sobreviure, [[Percy Florence]]. En [[1822]], el seu espós Percy Bysshe Shelley es va ofegar en afonar-se el seu veler, durant una tormenta en la Baïa de la Spezia. Un any despuix, Mary Shelley retornà a Anglaterra i des de llavors en avant es dedicà a l'educació del seu fill i a la seua carrera com a escritora professional. L'última década de la seua vida estigué plagada de malalties, provablement vinculades al tumor cerebral que acabaria en ella als 53 anys.

Fins a la década de [[1970]], Mary Shelley fon principalment reconeguda pels seus esforços per a publicar les obres de Percy Shelley i per la seua novela ''Frankenstein'', la qual seguix sent àmpliament llegida i ha inspirat vàries adaptacions en cine i teatre.

Fins a la [[década de 1970]], Mary Shelley fon principalment reconeguda pels seus esforços per a publicar les obres de Percy Shelley i per la seua novela ''Frankenstein'', la qual seguix sent àmpliament llegida i ha inspirat vàries adaptacions en cine i teatre.

Recentment, els historiadors han començat a estudiar més detalladament els conseguiments de Mary Shelley. Els erudits han mostrat un interés creixent en la seua producció lliterària, particularment en les seues noveles, com les noveles històriques ''Valperga'' ([[1823]]) i ''Perkin Warbeck'' ([[1830]]), la novela apocalíptica ''L'últim home'' ([[1826]]) i les seues dos últimes noveles, ''Lodore'' ([[1835]]) i ''Falkner'' ([[1837]]). Els estudis dels seus treballs menys coneguts, com el llibre de viages ''Caminades en Alemània i Itàlia'' ([[1844]]) i els seus artículs biogràfics inclós en l'obra de [[Dionysius Lardner]] ''Cabinet Cyclopaedia'' ([[1829]]-[[1846]]) recolzen el punt de vista de que Mary Shelley va continuar sent una política radical a lo llarc de la seua vida. Les obres de Mary Shelley a sovint argumenten que la cooperació i la compassió, particularment les practicades per les dònes en les seues famílies, són les formes de reformar a la societat civil. Esta visió constituí un desafiu directe al romanticisme individual promogut per Percy Shelley i a les teories polítiques educatives articulades per son pare, William Godwin.

Recentment, els historiadors han començat a estudiar més detalladament els conseguiments de Mary Shelley. Els erudits han mostrat un interés creixent en la seua producció lliterària, particularment en les seues noveles, com les noveles històriques ''Valperga'' ([[1823]]) i ''Perkin Warbeck'' ([[1830]]), la novela apocalíptica ''L'últim home'' ([[1826]]) i les seues dos últimes noveles, ''Lodore'' ([[1835]]) i ''Falkner'' ([[1837]]). Els estudis dels seus treballs menys coneguts, com el llibre de viages ''Caminades en Alemània i Itàlia'' ([[1844]]) i els seus artículs biogràfics inclós en l'obra de [[Dionysius Lardner]] ''Cabinet Cyclopaedia'' ([[1829]]-[[1846]]) recolzen el punt de vista de que Mary Shelley va continuar sent una política radical a lo llarc de la seua vida. Les obres de Mary Shelley a sovint argumenten que la cooperació i la compassió, particularment les practicades per les dònes en les seues famílies, són les formes de reformar a la societat civil. Esta visió constituí un desafiu directe al romanticisme individual promogut per Percy Shelley i a les teories polítiques educatives articulades per son pare, William Godwin.