Canvis

== Cites ==

== Cites ==

{{Cita|Ara podrà escoltar a l'orelleta cóm X. Casp li recorda 'Quan s'arriba a la madurea intelectiva –i en totalitat humana– a la que ha arribat [[Pare Guinot|Josep Maria Guinot i Galan]], qualsevol dels seus treballs ha de resultar-nos interessant i alliçonador. Perque qui, com ell, eixercita purament, fidelment i metòdicament l'intelecte, fa de la comprensió la llei que rig les millors facultats.|'Mossén Guinot nos faltà' ([[Revista Renou]], nº 52, juliol, 2005), per Vicent Ramon Catalayud. Editada per l'associació cultural Cardona i Vives de Castelló}}  

{{Cita|Ara podrà escoltar a l'orelleta cóm X. Casp li recorda 'Quan s'arriba a la madurea intelectiva –i en totalitat humana– a la que ha arribat [[Pare Guinot|Josep Maria Guinot i Galan]], qualsevol dels seus treballs ha de resultar-nos interessant i alliçonador. Perque qui, com ell, eixercita purament, fidelment i metòdicament l'intelecte, fa de la comprensió la llei que rig les millors facultats.|'Mossén Guinot nos faltà' ([[Revista Renou]], nº 52, juliol, 2005), per [[Vicent Ramon Calatayud]]. Editada per l'associació cultural Cardona i Vives de Castelló}}  

{{Cita|[…] Quan tot lo món s'atrevix a reballar-nos puntellons des de qualsevol postura, el fet de que se nos negue l'identitat idiomàtica, se malbarate el propi parlar i es pose a subasta el patrimoni de la cultura valenciana, ya tot això quasi nos deixa anestesiats com les galtades que el govern espanyol nos aventa, allargant els determinis dels proyectes o inversions, reconduïnt els cursos dels futurs hídrics cap a deserts d'incerta viabilitat, mentres van deixant que es desertisen els actuals vergers tradicionals… i tot. Tan sobre banyat plou que s'acostumem a viure a remulla ¡i encara surem contents! Eixa deu ser la nostra pena, que nos envegen. […]|'Reflexions d'uns atres' (''[[Las Provincias]]'', 11.12.2005) per Vicent Ramon Calatayud}}

{{Cita|[…] Quan tot lo món s'atrevix a reballar-nos puntellons des de qualsevol postura, el fet de que se nos negue l'identitat idiomàtica, se malbarate el propi parlar i es pose a subasta el patrimoni de la cultura valenciana, ya tot això quasi nos deixa anestesiats com les galtades que el govern espanyol nos aventa, allargant els determinis dels proyectes o inversions, reconduïnt els cursos dels futurs hídrics cap a deserts d'incerta viabilitat, mentres van deixant que es desertisen els actuals vergers tradicionals… i tot. Tan sobre banyat plou que s'acostumem a viure a remulla ¡i encara surem contents! Eixa deu ser la nostra pena, que nos envegen. […]|'Reflexions d'uns atres' (''[[Las Provincias]]'', 11.12.2005) per Vicent Ramon Calatayud}}