Diferència entre les revisions de "Llengües itàliques"

Pàgina nova, en el contingut: «thumb|right|300px|Llengües romances més parlaes en el món. [[Image:LlenguesdItalia.png|thumb|right|300px|Llengües de l'an...».
 
Sense resum d'edició
Llínea 1: Llínea 1:
[[Image:llenguesromancesdelmon.png|thumb|right|300px|Llengües romances més parlaes en el món.]]
[[Image:llenguesromancesdelmon.png|thumb|right|300px|<center>Llengües romances més parlaes en el món.</center>]]
[[Image:LlenguesdItalia.png|thumb|right|300px|Llengües de l'antiguetat italiana.]]
[[Image:LlenguesdItalia.png|thumb|right|300px|<center>Llengües de l'antiguetat italiana.</center>]]
Les '''llengúes itàliques''' constituixen un grup de llengües indoeuropees en una série de rascs comuns. Inclou a les llengües romances i a un cert número de llengües extintes, com el laltí i atres llengües parlaes en la antiguetat en la península itàlica.
Les '''llengúes itàliques''' constituixen un grup de [[llengües indoeuropees]] en una série de rascs comuns. Inclou a les llengües romances i a un cert número de llengües extintes, com el [[llatí]] i atres llengües parlaes en la antiguetat en la península itàlica.
 
Encara que se sol considerar com a una única rama que se diversificà a partir d'un estadi comú o proto-itàlic, posterior al periodo proto-indoeuropeu, alguns autors dubten de esta filiació comú. 1. Totes les llengües itàliques compartixen un bon número de isogloses comuns: aixina, totes ells son llengües centum que no presenten palatisació de les (palato) velars indoeuropees/ *k, *kw, *g, *gh, *ghw/. Curiosament, les llengües romances si presenten una palatisació posterior de els fonemes llatins /k, g/, encara que soles fronta  fonemes anteriors /ε,e,i/.
Encara que se sol considerar com a una única rama que se diversificà a partir d'un estadi comú o proto-itàlic, posterior al periodo proto-indoeuropeu, alguns autors dubten de esta filiació comú. 1. Totes les llengües itàliques compartixen un bon número de isogloses comuns: aixina, totes ells son llengües centum que no presenten palatisació de les (palato) velars indoeuropees/ *k, *kw, *g, *gh, *ghw/. Curiosament, les llengües romances si presenten una palatisació posterior de els fonemes llatins /k, g/, encara que soles fronta  fonemes anteriors /ε,e,i/.