Diferència entre les revisions de "Francisco Largo Caballero" - L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Llínea 1:

'''Francisco Largo Caballero''' ([[Madrit]], [[15 d'octubre]] de [[1869]] - [[París]], [[França]], [[23 de març]] de [[1946]]), fon un sindicaliste i polític [[Marxisme|marxiste]] espanyol, històric dirigent del [[Partit Socialiste Obrer Espanyol]] (PSOE) i l'[[Unió General de Treballadors]] (UGT). Eixercità la presidència del [[Consell de Ministres d'Espanya|Consell de Ministres]] de la [[Segona República Espanyola|Segona República]] entre setembre de [[1936]] i maig de [[1937]].

Estuquiste de professió, ingressà en la UGT en [[1890]] i en el PSOE en [[1893]], i es convertí en un dels primers regidors del partit en el municipi de Madrit, electe en les municipals de [[1905]]. Assumí un paper protagoniste en la convocatòria de la [[folga general de 1917]]. Fon partidari d'acceptar la llínea de colaboració que tendí a la UGT i als socialistes la [[dictadura de Primo de Rivera]] i aplegà a eixercir com a conseller d'Estat durant este periodo. Despuix de la proclamació de la Segona República passà a eixercitar la cartera de Treball del govern provisional. Escèptic en les possibilitats que oferia a la classe obrera la República burguesa, en l'estiu de [[1933]] radicalisà el seu discurs en una llínea revolucionària —lo que feu que es guanyara efímerament entre alguns el renom de «el Lenin espanyol»— i va preconisar la [[folga general revolucionària de 1934]], iniciada a raïl de l'anunci de l'entrada de ministres de la [[CEDA]] en el govern radical.

(Secció per completar)

@@ Llínea 1: / Llínea 1: @@
 '''Francisco Largo Caballero''' ([[Madrit]], [[15 d'octubre]] de [[1869]] - [[París]], [[França]], [[23 de març]] de [[1946]]), fon un sindicaliste i polític [[Marxisme|marxiste]] espanyol, històric dirigent del [[Partit Socialiste Obrer Espanyol]] (PSOE) i l'[[Unió General de Treballadors]] (UGT). Eixercità la presidència del [[Consell de Ministres d'Espanya|Consell de Ministres]] de la [[Segona República Espanyola|Segona República]] entre setembre de [[1936]] i maig de [[1937]].
+Estuquiste de professió, ingressà en la UGT en [[1890]] i en el PSOE en [[1893]], i es convertí en un dels primers regidors del partit en el municipi de Madrit, electe en les municipals de [[1905]]. Assumí un paper protagoniste en la convocatòria de la [[folga general de 1917]]. Fon partidari d'acceptar la llínea de colaboració que tendí a la UGT i als socialistes la [[dictadura de Primo de Rivera]] i aplegà a eixercir com a conseller d'Estat durant este periodo. Despuix de la proclamació de la Segona República passà a eixercitar la cartera de Treball del govern provisional. Escèptic en les possibilitats que oferia a la classe obrera la República burguesa, en l'estiu de [[1933]] radicalisà el seu discurs en una llínea revolucionària —lo que feu que es guanyara efímerament entre alguns el renom de «el Lenin espanyol»— i va preconisar la [[folga general revolucionària de 1934]], iniciada a raïl de l'anunci de l'entrada de ministres de la [[CEDA]] en el govern radical.
 (Secció per completar)