Diferència entre les revisions de "Francisco Largo Caballero"
Sense resum d'edició |
Sense resum d'edició |
||
| Llínea 3: | Llínea 3: | ||
Estuquiste de professió, ingressà en la UGT en [[1890]] i en el PSOE en [[1893]], i es convertí en un dels primers regidors del partit en el municipi de Madrit, electe en les municipals de [[1905]]. Assumí un paper protagoniste en la convocatòria de la [[folga general de 1917]]. Fon partidari d'acceptar la llínea de colaboració que tendí a la UGT i als socialistes la [[dictadura de Primo de Rivera]] i aplegà a eixercir com a conseller d'Estat durant este periodo. Despuix de la proclamació de la Segona República passà a eixercitar la cartera de Treball del govern provisional. Escèptic en les possibilitats que oferia a la classe obrera la República burguesa, en l'estiu de [[1933]] radicalisà el seu discurs en una llínea revolucionària —lo que feu que es guanyara efímerament entre alguns el renom de «el Lenin espanyol»— i va preconisar la [[folga general revolucionària de 1934]], iniciada a raïl de l'anunci de l'entrada de ministres de la [[CEDA]] en el govern radical. | Estuquiste de professió, ingressà en la UGT en [[1890]] i en el PSOE en [[1893]], i es convertí en un dels primers regidors del partit en el municipi de Madrit, electe en les municipals de [[1905]]. Assumí un paper protagoniste en la convocatòria de la [[folga general de 1917]]. Fon partidari d'acceptar la llínea de colaboració que tendí a la UGT i als socialistes la [[dictadura de Primo de Rivera]] i aplegà a eixercir com a conseller d'Estat durant este periodo. Despuix de la proclamació de la Segona República passà a eixercitar la cartera de Treball del govern provisional. Escèptic en les possibilitats que oferia a la classe obrera la República burguesa, en l'estiu de [[1933]] radicalisà el seu discurs en una llínea revolucionària —lo que feu que es guanyara efímerament entre alguns el renom de «el Lenin espanyol»— i va preconisar la [[folga general revolucionària de 1934]], iniciada a raïl de l'anunci de l'entrada de ministres de la [[CEDA]] en el govern radical. | ||
( | Una volta començada la [[Guerra Civil Espanyola|Guerra Civil]], passà a encapçalar en setembre de [[1936]] el consell de ministres format despuix del colapse del govern de [[José Giral]] (assumint igualment la cartera de Guerra), convertint-se aixina en el primer líder obrer en eixercitar la jefatura de govern en Espanya. Durant la guerra civil posà encabotament en tractar de restablir l'autoritat en la zona republicana. Eixí del govern despuix de les jornades de maig de 1937. | ||
Exiliat a [[França]] despuix de la derrota republicana, fon fet presoner del [[camp de concentració nazi de Sachsenhausen]]. Lliberat en l'any [[1945]], fallí uns mesos més tart, en la ciutat de París. | |||
== Cites == | |||
== Enllaços externs == | |||
* [https://es.wikipedia.org/wiki/Francisco_Largo_Caballero Francisco Largo Caballero en Wikipedia] | |||