Diferència entre les revisions de "Convent de Sant Francesc (Valéncia)"

L'orige d'este convent ho trobem en la conquiste de Valéncia per part del rei [[Jaume I]] el Conquistador. Segons algunes fonts, dos monges  franciscans residents en [[Terol]], fray [[Juan de Perusia]] i fray [[Pedro de Saxoferrato]] (abdós italians) varen passar al [[Regne de Valéncia]] en l'any [[1228]] llavors en poder dels almohades. Una vegada ací varen predicar per la ciutat, a on residia una comunitat mossàrap (ubicada per [[Roque Chabas|Chabas]] en el raval que s'estenia des de Boadella fins a [[Iglésia de Sant Vicent de la Roqueta]]), i  varen anticipar al rei musulmà de Valéncia [[Zeit Abu Zeit|Abu Zeit]] que perdria el seu regne i que se convertiria al cristianisme, com finalment va succeir, sent batejat en el nom de [[Vicente Belvis]].  

Este va ordenar torturar-los i eixecutar-los en el seu palau, que algunes fonts situaven en l'actual Plaça de l'Ajuntament i del que no tenim constància. Les senyes documentals apunten que l'eixecució se va realisar en la plaça coneguda llavors com a plaça de la Figuera, que es trobava en l'actual plaça de la Reina en l'encreuament en el carrer del Mar. D'una forma o una atra en l'any [[1238]] quan [[Jaume I]] conquistà la ciutat, concedix als monges franciscans, el terreny extramurs de la ciutat a on deyen que segons la tradició havien segut eixecutats els monges abans mencionats.

{{Cita|L'any 1228, Sant Joan de Perusia i Sant Pere de Saxoferrato, sants italians, foren decapitats el dia 29 d'agost de 1228 (per orde d'Abu Zayd) en un lloc públic de la ciutat de Valéncia, en la plaça nomenada de LA FIGUERA, que segons els historiadors correspon a l'actual plaça de la Reina, açò és una prova més de que abans de la vinguda de Jaume I (1238), es parlava valencià en el Regne de Valéncia.}}