Diferència entre les revisions de "Josefina Làzaro"

Sense resum d'edició
Llínea 5: Llínea 5:
| nacionalitat = [[Espanyols|Espanyola]]
| nacionalitat = [[Espanyols|Espanyola]]
| ocupació = Mestra, escritora i poeta.  
| ocupació = Mestra, escritora i poeta.  
| data_naix = [[1927]]
| data_naix = [[28 de juliol]] de [[1918]]
| lloc_naix = [[Gandia]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]
| lloc_naix = [[Quatretonda]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]
| data_mort = [[1999]]
| data_mort = [[setembre]] de [[1998]]
| lloc_mort = [[Valéncia]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]
| lloc_mort = [[Valéncia]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]
}}
}}
'''Josefina Làzaro i Cerdà''' ([[Gandia]], [[1927]] - † [[Valéncia]], [[1999]]), fon una mestra, escritora i poeta [[Valencians|valenciana]].
'''Josefina Làzaro i Cerdà''' ([[Quatretonda]], [[28 de juliol]] de [[1918]] - † [[Valéncia]], [[setembre]] de [[1998]]), fon una mestra, escritora i poeta [[Valencians|valenciana]].


== Biografia ==
== Biografia ==


Naixcuda en l'any 1927, era natural de la ciutat de [[Gandia]], en la comarca de [[La Safor]]. Mestra de professió i en una devoció especial pels chiquets, els va dedicar tota la seua vida en les diferents escoles en les quals eixercí.
Naixcuda en la població valenciana de Quatretonda, en la comarca de [[La Vall d'Albaida]], el 28 de juliol de l'any 1918. Mestra de professió i en una devoció especial pels chiquets, els va dedicar tota la seua vida en les diferents escoles en les quals eixercí, sent les d'El Grau de Gandia i [[Ador]] a on més temps ho va fer.


El seu gust per la lliteratura i l'escritura li venia de ben menudeta i va conrear la novela, el teatre i la poesia. Josefina dedicà la seua vida a l'educació i la lliteratura. Com a mestra, va transmetre el seu amor pel coneiximent als més menuts. Com a escritora, conreà la novela, el teatre i la poesia, deixant un llegat cultural de gran valor.     
El seu gust per la lliteratura i l'escritura li venia de ben menudeta i va conrear la novela, el teatre i la poesia. Josefina dedicà la seua vida a l'educació i la lliteratura. Com a mestra, va transmetre el seu amor pel coneiximent als més menuts. Com a escritora, conreà la novela, el teatre i la poesia, deixant un llegat cultural de gran valor.     


[[Lo Rat Penat|Ratpenatista]] de pro, va colaborar en les Corones Poètiques que [[Lo Rat Penat]] li ha dedicat en diverses ocasions a la [[Mare de Deu dels Desamparats]]. Guanyà premis de [[Llibrets]] de [[Falla]], de [[Milacres de Sant Vicent]] i també d'obres de teatre en diferents edicions dels [[Jocs Florals]] organisats per Lo Rat Penat.  
[[Lo Rat Penat|Ratpenatista]] de pro, va colaborar en les Corones Poètiques que [[Lo Rat Penat]] li ha dedicat en diverses ocasions a la [[Mare de Deu dels Desamparats]]. Guanyà premis de [[Llibrets]] de [[Falla]], de [[Milacres de Sant Vicent]] i també d'obres de teatre en diferents edicions dels [[Jocs Florals]] organisats per Lo Rat Penat.


Fon guardonada en certàmens com els Jocs Florals de la Ciutat i Regne de Valéncia, els premis de Llibrets de Falla i els Milacres de Sant Vicent Ferrer.
Guanyà premis en el Concurs de Llibrets de Falla (el premi extraordinari més important dins de la secció infantil porta actualment el seu nom des de l'any [[2002]]), Milacres de Sant Vicent (En ''El Milacre de Morella'' obtingué el 3er premi del Patronat de la Joventut Obrera, en l'any [[1949]]), i també d'obres de teatre en diferents ocasions dins dels [[Jocs Florals de la Ciutat i Regne de Valéncia|Jocs Florals organisats per Lo Rat Penat]].


Josefina Làzaro fallí en la ciutat de Valéncia, en l'any [[1999]].
Va escriure diverses obres més, la majoria dedicades al públic infantil, destacant, ademés dels contes, algunes comèdies. També estigué molt relacionada en el món de les [[falles]], tant en [[Gandia]] com en [[Valéncia]], i s'encarregaria de versar gran cantitat de llibrets de falla, la gran majoria d'ells infantils; més de xixanta arribà a escriure.
 
En l'any [[1956]], Josefina Làzaro i Cerdà, junt a les poeteses [[Maria Ibars]], [[Maria Venyasco]], [[Matilde Llòria]], [[Maria Beneyto]], [[Sofia Salvador]] i [[Maria Mulet]], reberen totes elles l'encàrrec per part de [[Lo Rat Penat]] de glossar els dolors en els seus poemes el dia de la [[Mare de Deu dels Dolors]], patrona de les poeteses i poetes valencians. Sols el pòrtic fon versat per [[Martí Domínguez]], que havia segut el guanyador de l'última [[Premi Flor Natural|Flor Natural]].
 
En el camp de l'ensaig, és important la seua llabor com a cronista d'Ador des de [[1959]], a on en l'any [[1986]] escrigué en castellà la monografia ''Raíces de un pueblo en marcha''.
 
Passats uns mesos del seu falliment, ocorregut en setembre de [[1998]], el 27 de maig de [[1999]] Lo Rat Penat realisà un homenage en recort de la seua persona. En dit acte, l'entitat presentà la tercera edició de la seua obra més destacada, ''Al caliu de la llar'', un llibre infantil en el que es recorre de forma didàctica l'història del [[Regne de Valéncia]]; esta obra fon guardonada en l'any [[1979]] en el premi Murta "Josep Pascual Tirado".


== Llibres ==
== Llibres ==
Llínea 32: Llínea 38:


Ademés escrigué alguna obra en castellà com ''Raíces de un pueblo en marcha'', monografia del poble d'[[Ador]], d'a on aplegà a ser cronista.
Ademés escrigué alguna obra en castellà com ''Raíces de un pueblo en marcha'', monografia del poble d'[[Ador]], d'a on aplegà a ser cronista.
== Premis i guardons ==
Com s'ha dit abans, Josefina Làzaro, rebé els premis lliteraris més importants. Fon guardonada en certàmens com els Jocs Florals de la Ciutat i Regne de Valéncia, els premis de Llibrets de Falla i els Milacres de Sant Vicent Ferrer.


== Referències ==
== Referències ==