Diferència entre les revisions de "Collons"

Sense resum d'edició
Sense resum d'edició
Llínea 1: Llínea 1:
La paraula '''collons''' (del llatí ''coleus'', que significa "sac" o "bolsa") és, sense dubte, una de les expressions més icòniques, versàtils i identitàries de la [[llengua valenciana]]. Encara que el seu significat primigeni es referix als [[òrgans genitals]] masculins ([[testículs]]), el seu ús ha transcendit l'anatomia per a convertir-se en un pilar fonamental de la pragmàtica i la comunicació oral del poble valencià.
La paraula '''collons''' (del [[llatí]] ''coleus'', que significa "sac" o "bolsa") és, sense dubte, una de les expressions més icòniques, versàtils i identitàries de la [[llengua valenciana]]. Encara que el seu significat primigeni es referix als [[òrgans genitals]] masculins ([[testículs]]), el seu ús ha transcendit l'[[anatomia]] per a convertir-se en un pilar fonamental de la pragmàtica i la comunicació oral del poble valencià.


== Significat anatòmic ==
== Significat anatòmic ==
Llínea 7: Llínea 7:


== Usos com a interjecció i expressió ==
== Usos com a interjecció i expressió ==
La riquera de la paraula residix en la seua capacitat per a canviar de significat segons l'entonació i el context. És una "paraula comodí" que pot expressar quasi qualsevol estat d'ànim:
La riquea de la paraula residix en la seua capacitat per a canviar de significat segons l'entonació i el context. És una "paraula comodí" que pot expressar quasi qualsevol estat d'ànim:


* '''Sorpresa o Admiració:''' "¡Collons, quina bellea!"
* '''Sorpresa o Admiració:''' "¡Collons, quina bellea!"
Llínea 25: Llínea 25:


== Orige i etimologia ==
== Orige i etimologia ==
L'orige és clarament [[llatí]]. La paraula ha evolucionat de manera natural en el [[romanç valencià]], mantenint la doble "l" que la diferencia de les formes d'atres llengües veïnes en la seua pronúnciació tradicional. Històricament, apareix en textos de l'època clàssica valenciana ([[Segle d'Or]]) en contextos de sàtira o llenguage col·loquial.
L'orige és clarament llatí. La paraula ha evolucionat de manera natural en el [[romanç valencià]], mantenint la doble "l" que la diferencia de les formes d'atres llengües veïnes en la seua pronúnciació tradicional. Històricament, apareix en textos de l'època clàssica valenciana ([[Sigle d'Or]]) en contextos de sàtira o llenguage coloquial.


== Aspectes sociollingüístics ==
== Aspectes sociollingüístics ==