Diferència entre les revisions de "Honoré de Balzac" - L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Llínea 10:

| lloc_mort = [[París]], [[França]]

}}

'''Honoré de Balzac''' ([[Tours]], [[França]], [[20 de maig]] de [[1799]] - † [[París]], [[França]], [[18 d'agost]] de [[1850]]), fon un escritor, noveliste i dramaturc francés, representant de ~~l'anomenada~~ novela [[Realisme|realista]] del [[sigle XIX]].

'''Honoré de Balzac''' ([[Tours]], [[França]], [[20 de maig]] de [[1799]] - † [[París]], [[França]], [[18 d'agost]] de [[1850]]), fon un escritor, noveliste i dramaturc francés, representant de la nomenada novela [[Realisme|realista]] del [[sigle XIX]].

Treballador infatigable, elaborà una obra monumental, ''La comèdia humana'', cicle coherent de vàries decenes de noveles l'objectiu de les quals era descriure de modo casi exhaustiu la societat francesa postnapoleònica del seu temps per a, segons la seua famosa frase, fer-li «la competència al registre civil». És considerada generalment com el seu ''magnum opus'' (Obra mestra).

Gràcies a la seua aguda observació dels detalls i a la seua representació sense filtres de la societat, Balzac està considerat com un dels fundadors del realisme en la lliteratura europea. És famós pels seus personages polifacètics: inclús els seus personages menors són complexos, moralment ambigus i plenament humans. Els objectes inanimats també estan impregnats de caràcter: la ciutat de París, teló de fondo de gran part dels seus escrits, adquirix moltes qualitats humanes. La seua obra influí en molts escritors famosos, com els novelistes [[Émile Zola]], [[Charles Dickens]], [[Marcel Proust]], [[Gustave Flaubert]] i [[Henry James]], i els cineastes [[François Truffaut]] i [[Jacques Rivette]]. Moltes de les obres de Balzac han segut dutes al cine i seguixen inspirant ad atres escritors.

Gràcies a la seua aguda observació dels detalls i a la seua representació sense filtres de la societat, Balzac està considerat com un dels fundadors del realisme en la lliteratura europea. És famós pels seus personages polifacètics: inclús els seus personages menors són complexos, moralment ambigus i plenament humans. Els objectes inanimats també estan impregnats de caràcter: la ciutat de París, teló de fondo de gran part dels seus escrits, adquirix moltes qualitats humanes. La seua obra influí en molts escritors famosos, com els novelistes [[Émile Zola]], [[Charles Dickens]], [[Marcel Proust]], [[Gustave Flaubert]] i [[Henry James]], i els cineastes [[François Truffaut]] i [[Jacques Rivette]]. Moltes de les obres de Balzac han segut dutes al [[cine]] i seguixen inspirant ad atres escritors.

Balzac, que ya de chiquet era un llector entusiasta i un pensador independent, tingué problemes per a adaptar-se a l'estil d'ensenyança del seu colege. El seu caràcter voluntariós li va causar problemes durant tota la seua vida i va frustrar les seues ambicions de triumfar en el món dels negocis. Quan va acabar l'escola, Balzac es feu de mala gana aprenent en un despaig notarial, pero abandonà l'estudi del Dret despuix de cansar-se de la seua inhumanitat i la seua rutina banal. Abans i durant la seua carrera d'escritor, intentà ser editor, impressor, home de negocis, crític i polític; en tots estos esforços fracassà. ''La comèdia humana'' reflectix les seues dificultats reals i inclou escenes preses de la seua pròpia experiència.

@@ Llínea 10: / Llínea 10: @@
 | lloc_mort = [[París]], [[França]]
 }}
-'''Honoré de Balzac''' ([[Tours]], [[França]], [[20 de maig]] de [[1799]] - † [[París]], [[França]], [[18 d'agost]] de [[1850]]), fon un escritor, noveliste i dramaturc francés, representant de l'anomenada novela [[Realisme|realista]] del [[sigle XIX]].
+'''Honoré de Balzac''' ([[Tours]], [[França]], [[20 de maig]] de [[1799]] - † [[París]], [[França]], [[18 d'agost]] de [[1850]]), fon un escritor, noveliste i dramaturc francés, representant de la nomenada novela [[Realisme|realista]] del [[sigle XIX]].
 Treballador infatigable, elaborà una obra monumental, ''La comèdia humana'', cicle coherent de vàries decenes de noveles l'objectiu de les quals era descriure de modo casi exhaustiu la societat francesa postnapoleònica del seu temps per a, segons la seua famosa frase, fer-li «la competència al registre civil». És considerada generalment com el seu ''magnum opus'' (Obra mestra).
-Gràcies a la seua aguda observació dels detalls i a la seua representació sense filtres de la societat, Balzac està considerat com un dels fundadors del realisme en la lliteratura europea. És famós pels seus personages polifacètics: inclús els seus personages menors són complexos, moralment ambigus i plenament humans. Els objectes inanimats també estan impregnats de caràcter: la ciutat de París, teló de fondo de gran part dels seus escrits, adquirix moltes qualitats humanes. La seua obra influí en molts escritors famosos, com els novelistes [[Émile Zola]], [[Charles Dickens]], [[Marcel Proust]], [[Gustave Flaubert]] i [[Henry James]], i els cineastes [[François Truffaut]] i [[Jacques Rivette]]. Moltes de les obres de Balzac han segut dutes al cine i seguixen inspirant ad atres escritors.
+Gràcies a la seua aguda observació dels detalls i a la seua representació sense filtres de la societat, Balzac està considerat com un dels fundadors del realisme en la lliteratura europea. És famós pels seus personages polifacètics: inclús els seus personages menors són complexos, moralment ambigus i plenament humans. Els objectes inanimats també estan impregnats de caràcter: la ciutat de París, teló de fondo de gran part dels seus escrits, adquirix moltes qualitats humanes. La seua obra influí en molts escritors famosos, com els novelistes [[Émile Zola]], [[Charles Dickens]], [[Marcel Proust]], [[Gustave Flaubert]] i [[Henry James]], i els cineastes [[François Truffaut]] i [[Jacques Rivette]]. Moltes de les obres de Balzac han segut dutes al [[cine]] i seguixen inspirant ad atres escritors.
 Balzac, que ya de chiquet era un llector entusiasta i un pensador independent, tingué problemes per a adaptar-se a l'estil d'ensenyança del seu colege. El seu caràcter voluntariós li va causar problemes durant tota la seua vida i va frustrar les seues ambicions de triumfar en el món dels negocis. Quan va acabar l'escola, Balzac es feu de mala gana aprenent en un despaig notarial, pero abandonà l'estudi del Dret despuix de cansar-se de la seua inhumanitat i la seua rutina banal. Abans i durant la seua carrera d'escritor, intentà ser editor, impressor, home de negocis, crític i polític; en tots estos esforços fracassà. ''La comèdia humana'' reflectix les seues dificultats reals i inclou escenes preses de la seua pròpia experiència.