Diferència entre les revisions de "Fernando Ónega"
Sense resum d'edició |
|||
| Llínea 20: | Llínea 20: | ||
== Bibliografia == | == Bibliografia == | ||
* Morán, Gregorio (2011). Adolfo Suárez: Ambición y destino. Random House Mondadori | |||
* Pareja Olcina, María (2010). Fernando Ónega como articulista del diario Mediterráneo en el periodo de la transición democrática española (1975-1978). Lulu Press | |||
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||
Revisió de 17:13 29 març 2026
| Fernando Ónega López | |||
|---|---|---|---|
| Nacionalitat: | Espanyola | ||
| Ocupació: | Periodiste i escritor. | ||
| Naiximent: | 16 de juny de 1947 | ||
| Lloc de naiximent: | Mosteiro, Pol, Lugo, Galícia, Espanya | ||
| Defunció: | 3 de març de 2026 | ||
| Lloc de defunció: | Madrit, Espanya | ||
Fernando Ónega López (Mosteiro, Pol, Lugo, 16 de juny de 1947 - † Madrit, 3 de març de 2026), fon un periodiste i escritor espanyol.
Començà la seua trayectòria periodística en la prensa del Moviment, que en aquells temps era l'única, la prensa falangista, fon subdirector del periòdic Arriba fins al seu nomenament com a portaveu i director de prensa de la Presidència del Govern d'Adolfo Suárez en maig de 1977. En eixe periodo escrigué gran part dels discursos del President, com el célebre «Puc prometre i promet» (Puedo prometer y prometo). En els anys següents fon director d'informatius de la Cadena SER, del diari Ya i la Cadena COPE. Posteriorment dirigí en dos ocasions Onda Cero i presentà els informatius de Telecinco i Antena 3, ademés de colaborar en numerosos programes i mijos escrits i radiofònics.
Fernando Ónega és pare de tres fills, incloent les també periodistes Cristina i Sonsoles Ónega.
Referències
Bibliografia
- Morán, Gregorio (2011). Adolfo Suárez: Ambición y destino. Random House Mondadori
- Pareja Olcina, María (2010). Fernando Ónega como articulista del diario Mediterráneo en el periodo de la transición democrática española (1975-1978). Lulu Press