Soledad Puértolas

Soledad Puértolas Villanueva (Saragossa, 3 de febrer de 1947) és una escritora espanyola llicenciada en Periodisme i màster en Llengua Espanyola i Portuguesa per l'Universitat de Califòrnia. Des de l'any 2010 és acadèmica de la Real Acadèmia Espanyola (RAE).

Biografia

Soledad Puértolas naixqué en la ciutat de Saragossa i sent adolescent es traslladà a Madrit en la seua família. Realisà periodisme en l'Escola de Periodisme de l'Iglésia i fon redactora de la revista España Económica (1968- 1970). Anteriorment inicià estudis de Ciència Política en Madrit, pero per problemes polítics li varen impedir continuar-los. Té estudis econòmics, encara que no acabà la carrera de Ciències Econòmiques.

Es casà als vintiun anys en el pintor Leopoldo Pita. Poc despuix del seu matrimoni, la parella deixà Espanya i es marchà a viure a Trondheim (Noruega). Posteriorment es varen traslladar a Califòrnia (Estats Units), a on Puértolas obtingué un màster en Llengua i Lliteratura Espanyola i Portuguesa per l'Universitat de Califòrnia en Santa Bàrbara. En esta ciutat naixqué el seu primer fill, el també escritor Diego Pita. En l'any 1974, al tercer any d'estància en Califòrnia, varen tornar a Espanya.

El 28 de giner de 2010 fon nomenada acadèmica de la Llengua Espanyola (cadira "g") despuix d'haver resultat elegida en la tercera ronda de votacions, cobrint la vacant del científic Antonio Colino en la Real Acadèmia Espanyola (RAE). Prengué possessió el 21 de novembre de 2010 en el discurs titulat Aliados. Los personajes secundarios del «Quijote». Li respongué, en nom de la corporació, José María Merino. Fon vocal de la Junta de Govern de la RAE (2012-2014).

En l'any 2011 presentà en Televisió Espanyola (TVE) el documental Esta es mi tierra. Guiada per l'aigua. Est espai documental i lliterari arreplegava el treball d'escritors relacionant-ho en els paisages que han impregnat les seues obres. Saragossa, Pamplona i Galícia conformen l'itinerari vital i professional de l'escritora Soledad Puértolas. En els seus paisages i les seues gents estan les raïls de la seua obra. Eixe mateix any la revista cultural Turia li dedicà el seu número 100.

En 2013, Soledad Puértolas protagonisà una de les conferències en les que el Govern d'Aragó commemorà els trescents anys de l'institució, titulada "Trabajar y disfrutar en la Academia".

Puértolas és una articulista habitual en distints diaris i revistes especialisades. Una selecció dels seus artículs està recopilada en La vida se mueve (1995). Les seues obres han segut traduïdes a varis idiomes.

El 5 de setembre de 2018 fon nomenada presidenta del Real Patronat de la Biblioteca Nacional d'Espanya (BNE) en substitució de Luis Alberto Cuenca.

Obra

Resenyem alguns dels seus llibres:

• El Madrid de "La lucha por la vida". Madrid: Helios, 1971. Ensaig.
• El recorrido de los animales. Madrid: Júcar, 1975. Conte.
• El bandido doblemente armado. Madrid: Legasa, 1980. Novela. Premio Sésamo 1979
• Una enfermedad moral. Madrid: Trieste, 1982. Contes.
• A través de las ondas. Cuento. En: Doce relatos de mujeres. Navajo, Ymelda (ed.) . Madrid: Alianza, 1982, pp. 165-177. Contes.
• Burdeos. Barcelona: Anagrama, 1986. Novela.
• La sombra de una noche. Madrid: Anaya, 1986. Conte.
• Todos mienten. Barcelona: Anagrama, 1988. Novela.
• Queda la noche. Barcelona: Planeta, 1989. Novela. Premio Planeta 1989
• Días del Arenal. Barcelona: Planeta, 1992. Novela.
• La corriente del golfo. Barcelona: Anagrama, 1993. Contes.
• La vida oculta. Barcelona: Anagrama, 1993. Ensaig. Premio Anagrama 1993
• Si al atardecer llegara el mensajero. Barcelona: Anagrama, 1995. Novela.
• La vida se mueve. Madrid: El País-Aguilar, 1995. Artículs.
• Recuerdos de otra persona. Barcelona: Anagrama, 1996. Biografia.
• La hija predilecta. Cuento. En: Madres e hijas. Freixas, Laura (ed.) . Barcelona: Anagrama, 1996. Contes.
• Una vida inesperada. Barcelona: Anagrama, 1997. Novela.
• Rosa Chacel. Ensayo. En: Retratos literarios: Escritores españoles del siglo XX evocados por sus contemporáneos . Freixas, Laura (ed.). Madrid: Espasa Calpe, 1997, pp. 181-182. Ensaig.
• Gente que vino a mi boda. Barcelona: Anagrama, 1998. Contes.
• A la hora en que cierran los bares. Madrid: Difusión Directa Édera, 1998. Contes.
• El cuarto secreto. Conte. En: Relatos para un fin de milenio. Barcelona: Plaza y Janés, 1998, pp. 15-26
• El inventor del tetrabrik. Conte. En: Vidas de mujer. Monmany, Mercedes (ed.) . Madrid: Alianza, 1998, pp. 131-143. Contes.
• La señora Berg. Barcelona: Anagrama, 1999. Novela.
• La rosa de plata. Madrid: Espasa Calpe, 1999. Novela.
• Un poeta en la piscina. Cuento. En: Cuentos solidarios. Madrid: ONCE, 1999, pp. 13-15. Contes.
• La carta desde el refugio. Cuento. En: Mujeres al alba. Madrid: Alfaguara, 1999, pp. 133-136. Contes.
• Adiós a las novias. Barcelona: Anagrama, 2000. Contes.
• Con mi madre. Barcelona: Anagrama, 2001
• Pisando jardines. Conte. En: Orosia: Mujeres de sol a sol . Jaca: Pirineum Multimedia, 2002, pp. 159-164. Contes.
• Ausencia. Cuento. En: Mujeres en ruta, 2005, pp. 41-47. Contes.
• Historia de un abrigo. Barcelona: Anagrama, 2005. Novela.
• Cielo nocturno. Barcelona: Anagrama, 2008. Novela.
• El clarinetista agradecido. Pamplona: Historias de la Clínica Universidad de Navarra, 2008. Relat curt.
• Masajes. Conte. En: Cuentos de amigas. Laura Freixas (ed.) Anagrama, 2009. Relats.
• Compañeras de viaje. Barcelona. Anagrama, 2010. Contes.
• Mi amor en vano. Barcelona: Anagrama, 2012. Novela.
• El fin. Barcelona. Anagrama, 2015. Contes.
• Chicos y chicas. Barcelona: Anagrama, 2016. Contes.
• Lúcida melancolía. Pamplona. Ipso ediciones. 2017. Colección Baroja & Yo. Ensaig.
• Música de ópera. Barcelona: Anagrama, 2019. Novela.
• Cuarteto. Barcelona: Anagrama, 2021.

Premis, guardons i reconeiximents

La seua obra lliterària, la seua trayectòria intelectual i personal en l'àmbit de la cultura ha segut reconeguda en numerosos premis. Entre uns atres, ha rebut, els següents:

• XXIV edició del Premi Sésamo de novela curta (1979), per El bandido doblemente armado.
• Premi Planeta (1989) pel seu llibre Queda la noche. Soledad Puértolas es convertí en la sexta dòna guardonada en este premi des de que Mercedes Salisachs ho conseguira per primera volta en 1975 per la seua obra La gangrena.
• Premi Anagrama d'Ensaig (1993) pel seu ensaig La vida oculta, del que digué ser "una reflexió sobre l'ofici d'escriure".
• Premi de las Lletres Aragoneses (2003), per la seua rellevant trayectòria lliterària com a narradora i ensagista.
• Premi de Cultura de la Comunitat de Madrit (2008).
• Medalla d'Or de Saragossa (2012).
• Premi José Antonio Labordeta de Lliteratura (2016).
• Premi Liber d'autor hispanoamericà més destacat (2022), otorgada per la Federació de Gremis d'Editors d'Espanya (FGEE), per la seua constant defensa del llibre, la llectura i la propietat intelectual.
• Premi de la Crítica de Madrit, per la seua novela, La novela olvidada en la casa del ingeniero (2024).

Enllaços externs

• Soledad Puértolas en Wikipedia