Diferència entre les revisions de "Accentuació de la llengua valenciana"
Sense resum d'edició |
|||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
La [[llengua valenciana]] té una tradició d'accentuar des de fa 400 anys incloent moviments, com la [[Renaixença valenciana|renaixença]], encara que de moltes i diferents maneres. | La [[llengua valenciana]] té una tradició d'accentuar des de fa 400 anys incloent moviments, com la [[Renaixença valenciana|renaixença]], encara que de moltes i diferents maneres. | ||
==Canvis de l'accentuació des de 1980 per la RACV == | == Canvis de l'accentuació des de 1980 per la RACV == | ||
===Normes de l'any 1980=== | === Normes de l'any 1980 === | ||
La primera proposta de la [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]] (RACV) que es feu, consistia en accentuar totes les esdrúixoles, no accentuar-ne cap de plana i les agudes totes excepte els plurals, les acabades en -ar, -er, -ir, -or, -ur, i -ant, -ent, -int, -ont, -unt. També propon l’accent diacrític per als monosílaps segons l’orde de preferència verp, substantiu, pero a soles en el cas d’existir confusió en la frase. Estes normes causaven molta confusió en l'escritura. | La primera proposta de la [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]] (RACV) que es feu, consistia en accentuar totes les esdrúixoles, no accentuar-ne cap de plana i les agudes totes excepte els plurals, les acabades en -ar, -er, -ir, -or, -ur, i -ant, -ent, -int, -ont, -unt. També propon l’accent diacrític per als monosílaps segons l’orde de preferència verp, substantiu, pero a soles en el cas d’existir confusió en la frase. Estes normes causaven molta confusió en l'escritura. | ||
===Normes de l'any 1982=== | === Normes de l'any 1982 === | ||
L'accentuació s'eliminà i fon optativa per a paraules homógrafes. En cas de creure's necessari s'accentuava agudes front a planes i esdrúixoles, i planes front a esdrúixoles. També es recomanà el seu us per a partícules interrogatives o exclamatives i pronoms forts. En [[1987]] se feu una breu explicació que dia que suponien una dificultat en l'escritura i en l'hora de deprendre encara que estes normes ho suponien en la llectura. | L'accentuació s'eliminà i fon optativa per a paraules homógrafes. En cas de creure's necessari s'accentuava agudes front a planes i esdrúixoles, i planes front a esdrúixoles. També es recomanà el seu us per a partícules interrogatives o exclamatives i pronoms forts. En [[1987]] se feu una breu explicació que dia que suponien una dificultat en l'escritura i en l'hora de deprendre encara que estes normes ho suponien en la llectura. | ||
| Llínea 15: | Llínea 15: | ||
La realitat és que esta norma d'accentuació durà molt de temps, fon la més pareguda al valencià del [[Sigle d'Or]] (puix en aquella época s'escrivia sense accents) i la més fàcil d'usar, per lo que molta gent seguix amprant-la, encara que ya no siga normativa. | La realitat és que esta norma d'accentuació durà molt de temps, fon la més pareguda al valencià del [[Sigle d'Or]] (puix en aquella época s'escrivia sense accents) i la més fàcil d'usar, per lo que molta gent seguix amprant-la, encara que ya no siga normativa. | ||
===L'accentuació actual des de l'any 2003=== | === L'accentuació actual des de l'any 2003 === | ||
{{AP|Accent agut}} | {{AP|Accent agut}} | ||
{{AP|Accent greu}} | {{AP|Accent greu}} | ||
En l'any [[2003]] s'aprovà una accentuació en certa harmonia en les atres [[llengües romàniques]] ([[castellà]], [[gallec]], [[asturià]], [[portugués]], entre d'atres) més o manco totes elles accentuen les paraules que acaben en vocal, vocal més -s i de manera diferent els acabaments en -n. En valencià s'accentuen ([[accent]] obert o tancat): | En l'any [[2003]] s'aprovà una accentuació en certa harmonia en les atres [[llengües romàniques]] ([[castellà]], [[gallec]], [[asturià]], [[portugués]], entre d'atres) més o manco totes elles accentuen les paraules que acaben en vocal, vocal més -s i de manera diferent els acabaments en -n. En valencià s'accentuen ([[accent]] obert o tancat): | ||
*Les agudes quan acaben en vocal, vocal més es (-s) i acabades en -en. En valencià hi ha a soles vintissís paraules acabades en -en pero hi han molts temps verbals que acaben en -en. | * Les agudes quan acaben en vocal, vocal més es (-s) i acabades en -en. En valencià hi ha a soles vintissís paraules acabades en -en pero hi han molts temps verbals que acaben en -en. | ||
*Les planes quan no acaben en les terminacions de les agudes. | * Les planes quan no acaben en les terminacions de les agudes. | ||
*Les esdrúixoles sempre. | * Les esdrúixoles sempre. | ||
====Accentuació dels monosílaps: l'accent diacrític==== | ==== Accentuació dels monosílaps: l'accent diacrític ==== | ||
* Entre paraules homógrafes (que s'escriuen igual) i homòfones (que sonen igual) s’accentua la de més tonicitat (major intensitat): mà (substantiu) pero no ma (possessiu). | * Entre paraules homógrafes (que s'escriuen igual) i homòfones (que sonen igual) s’accentua la de més tonicitat (major intensitat): mà (substantiu) pero no ma (possessiu). | ||
| Llínea 244: | Llínea 245: | ||
{{AP|Diéresis}} | {{AP|Diéresis}} | ||
*Per a indicar la pronunciació de la -u- en els grups güe, güi, qüe, qüi, per eixemple: aqüeducte o paraigües. | * Du diéresis la u o la i quan van darrere de vocal sense formar diftonc i no poden portar accent gràfic: peüc, raïm, roïn, malaït. | ||
* Per a indicar la pronunciació de la -u- en els grups güe, güi, qüe, qüi, per eixemple: aqüeducte o paraigües. | |||
=====Excepcions de la diéresis===== | =====Excepcions de la diéresis===== | ||
*Les regles d’accentuació tenen preferència sobre la diéresis: país, veí, pero no països, veïns. En les normes ortogràfiques de 1982 moltes paraules mantenien la diéresis si no s'usava l'accent, aixina paraules com país i veí s'escrivien païs i veï, evidentment si es colocava accent també tenia preferència sobre la diéresis. | * Les regles d’accentuació tenen preferència sobre la diéresis: país, veí, pero no països, veïns. En les normes ortogràfiques de 1982 moltes paraules mantenien la diéresis si no s'usava l'accent, aixina paraules com país i veí s'escrivien païs i veï, evidentment si es colocava accent també tenia preferència sobre la diéresis. | ||
*L'infinitiu, el gerundi, el futur i els condicionals dels verps acabats en -air, - eir, -oir, -uir. | * L'infinitiu, el gerundi, el futur i els condicionals dels verps acabats en -air, - eir, -oir, -uir. | ||
*La i o u darrere de prefixos a-, anti-, auto-, bi-, bio-, etc. i la i dels sufixos -isme, -iste/-ista, -ible, -us i -um. | * La i o u darrere de prefixos a-, anti-, auto-, bi-, bio-, etc. i la i dels sufixos -isme, -iste/-ista, -ible, -us i -um. | ||
==Conclusió== | == Conclusió == | ||
Esta accentuació permet marcar les diferències fonètiques del valencià en les atres llengües romàniques. La no accentuació no deixava saber a on recau l'accent i la fonètica de les paraules i aixina es poden vore les diferències fonètiques del [[valencià]] en el [[català]] per eixemple les terminacions tòniques -és tancades en valencià: permés, portugués front les catalanes ''permès, portuguès'' (o les [[Llengua balear|baleàriques]] ''permês'' i ''português'', en vocal neutra), la preposició ''pero'', plana en valencià en conte de la catalana, baleàrica, portuguesa o italiana ''però'', Valéncia tancada en valencià i ''València'' oberta en català i balear entre moltíssimes atres més diferències. | Esta accentuació permet marcar les diferències fonètiques del valencià en les atres llengües romàniques. La no accentuació no deixava saber a on recau l'accent i la fonètica de les paraules i aixina es poden vore les diferències fonètiques del [[valencià]] en el [[català]] per eixemple les terminacions tòniques -és tancades en valencià: permés, portugués front les catalanes ''permès, portuguès'' (o les [[Llengua balear|baleàriques]] ''permês'' i ''português'', en vocal neutra), la preposició ''pero'', plana en valencià en conte de la catalana, baleàrica, portuguesa o italiana ''però'', Valéncia tancada en valencià i ''València'' oberta en català i balear entre moltíssimes atres més diferències. | ||
| Llínea 262: | Llínea 264: | ||
Estes normes a soles afecten a signes convencionals de l'ortografia, no a l'ortografia en sí. Estes normes seguixen, segons la RACV, criteris d'estricta valencianitat llingüística. És fals dir que esta accentuació nos acosta al català perque permet marcar totes les diferències fonètiques de tonicitat i obertures vocàliques entre el valencià i el català. | Estes normes a soles afecten a signes convencionals de l'ortografia, no a l'ortografia en sí. Estes normes seguixen, segons la RACV, criteris d'estricta valencianitat llingüística. És fals dir que esta accentuació nos acosta al català perque permet marcar totes les diferències fonètiques de tonicitat i obertures vocàliques entre el valencià i el català. | ||
==Història== | == Història == | ||
En l'any [[1982]], la consellera d'Educació, [[Ampar Cabanes]], convocà a una reunió en la pròpia Conselleria ad alguns representants de diverses entitats i institucions valencianes (entre elles, crida l'atenció que no estiguera present el [[Grup d'Acció Valencianista|GAV]], la [[Cardona Vives]], el [[Grup Cultural Ilicità]] o [[El Piló]], entre unes atres). | En l'any [[1982]], la consellera d'Educació, [[Ampar Cabanes]], convocà a una reunió en la pròpia Conselleria ad alguns representants de diverses entitats i institucions valencianes (entre elles, crida l'atenció que no estiguera present el [[Grup d'Acció Valencianista|GAV]], la [[Cardona Vives]], el [[Grup Cultural Ilicità]] o [[El Piló]], entre unes atres). | ||
| Llínea 284: | Llínea 286: | ||
Durant el periodo [[1981]]-[[2003]], dels 3.618 registres en el ISBN com “en valenciano”, 563 els foren en les [[Normes d'El Puig]]. | Durant el periodo [[1981]]-[[2003]], dels 3.618 registres en el ISBN com “en valenciano”, 563 els foren en les [[Normes d'El Puig]]. | ||
==Vore també== | == Vore també == | ||
*[[Alfabet valencià]] | * [[Alfabet valencià]] | ||
*[[Dígraf]] | * [[Dígraf]] | ||
*[[Accent agut]] | * [[Accent agut]] | ||
*[[Accent greu]] | * [[Accent greu]] | ||
*[[Diéresis]] | * [[Diéresis]] | ||
==Bibliografia== | == Bibliografia == | ||
*https://www.llenguavalenciana.com/_media/documents/varorto.pdf | * https://www.llenguavalenciana.com/_media/documents/varorto.pdf | ||
{{Llengua valenciana}} | {{Llengua valenciana}} | ||