Diferència entre les revisions de "Cantàbria" - L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Llínea 63:

Cantàbria és una regió de caràcter [[montanya|montanyós]] i coster i en un important patrimoni natural. El seu enèrgic relleu fa que el 40% de la seua superfície estiga per damunt dels 700 metros d'altitut i un terç d'este en pendents de més del 30% d'inclinació. En ella distinguixen dos àrees morfològicament be diferenciades:

*La Marina. Una franja costera de [[vall|valls]] baixos, amplis i de formes suaus d'uns 10 km d'ample de la qual altitut no sol superar els 500 msnm i que llimita en el mar per mig d'una llínea de rases llitorals, configurant abruptes escalonats que són trencats per la aparició de desembocadures de rius generant [[ria|ries]] i [[plaja|plages]]. En el [[llitoral]] de la regió destaca la baïa de [[Santander]]. Per el sur la marina llimita en la montanya.

*La Marina. Una franja costera de [[vall|valls]] baixos, amplis i de formes suaus d'uns 10 km d'ample de la qual altitut no sol superar els 500 msnm i que llimita en la mar per mig d'una llínea de rases llitorals, configurant abruptes escalonats que són trencats per la aparició de desembocadures de rius generant [[ria|ries]] i [[plaja|plages]]. En el [[llitoral]] de la regió destaca la baïa de [[Santander]]. Per el sur la marina llimita en la montanya.

[[Archiu:1200px-Panoramica Santa Marina Cantabria.jpg|center|thumb|400px|A mesura que nos desplacem cara al sur el relleu suau de La Marina se torna abrupte fins atényer les altes montanyes de la [[Cordillera Cantàbrica]] (image panoràmica)]]

Llínea 82:

== Hidrografia ==

Els rius càntabres són curts, ràpits i poc cabalosos; salven unes considerables pendents al estar el mar pròxim al seu naiximent en la cordillera Cantàbrica. Els seus recorreguts solen ser perpendiculars a la costa, si exceptuem el riu Ebre, i tenen un cabal més o menys persistent a lo llarc de tot l'any motivat per unes precipitacions per lo general constants. Encara aixina, est és escàs en comparació en atres rius de la Península Ibèrica. La rapidea de les seues aigües, motivat per les considerables pendents dels recorreguts, fan que tinguen un gran poder erosiu, formant els encaixats valls en forma de V característics de la Cornisa Cantàbrica. Per lo general tenen un estat de conservació acceptable, encara que l'activitat humana, cada vegada més abundant en ells per l'aument constant de la població en les valls, fa una forta pressió.

Els rius càntabres són curts, ràpits i poc cabalosos; salven unes considerables pendents al estar la mar pròxim al seu naiximent en la cordillera Cantàbrica. Els seus recorreguts solen ser perpendiculars a la costa, si exceptuem el riu Ebre, i tenen un cabal més o menys persistent a lo llarc de tot l'any motivat per unes precipitacions per lo general constants. Encara aixina, est és escàs en comparació en atres rius de la Península Ibèrica. La rapidea de les seues aigües, motivat per les considerables pendents dels recorreguts, fan que tinguen un gran poder erosiu, formant els encaixats valls en forma de V característics de la Cornisa Cantàbrica. Per lo general tenen un estat de conservació acceptable, encara que l'activitat humana, cada vegada més abundant en ells per l'aument constant de la població en les valls, fa una forta pressió.

Els principals rius que dividixen la regió en atres tantes conques hidrogràfiques son:

@@ Llínea 63: / Llínea 63: @@
 Cantàbria és una regió de caràcter [[montanya|montanyós]] i coster i en un important patrimoni natural. El seu enèrgic relleu fa que el 40% de la seua superfície estiga per damunt dels 700 metros d'altitut i un terç d'este en pendents de més del 30% d'inclinació. En ella distinguixen dos àrees morfològicament be diferenciades:
-*La Marina. Una franja costera de [[vall|valls]] baixos, amplis i de formes suaus d'uns 10 km d'ample de la qual altitut no sol superar els 500 msnm i que llimita en el mar per mig d'una llínea de rases llitorals, configurant abruptes escalonats que són trencats per la aparició de desembocadures de rius generant [[ria|ries]] i [[plaja|plages]]. En el [[llitoral]] de la regió destaca la baïa de [[Santander]]. Per el sur la marina llimita en la montanya.
+*La Marina. Una franja costera de [[vall|valls]] baixos, amplis i de formes suaus d'uns 10 km d'ample de la qual altitut no sol superar els 500 msnm i que llimita en la mar per mig d'una llínea de rases llitorals, configurant abruptes escalonats que són trencats per la aparició de desembocadures de rius generant [[ria|ries]] i [[plaja|plages]]. En el [[llitoral]] de la regió destaca la baïa de [[Santander]]. Per el sur la marina llimita en la montanya.
 [[Archiu:1200px-Panoramica Santa Marina Cantabria.jpg|center|thumb|400px|A mesura que nos desplacem cara al sur el relleu suau de La Marina se torna abrupte fins atényer les altes montanyes de la [[Cordillera Cantàbrica]] (image panoràmica)]]
@@ Llínea 82: / Llínea 82: @@
 == Hidrografia ==
-Els rius càntabres són curts, ràpits i poc cabalosos; salven unes considerables pendents al estar el mar pròxim al seu naiximent en la cordillera Cantàbrica. Els seus recorreguts solen ser perpendiculars a la costa, si exceptuem el riu Ebre, i tenen un cabal més o menys persistent a lo llarc de tot l'any motivat per unes precipitacions per lo general constants. Encara aixina, est és escàs en comparació en atres rius de la Península Ibèrica. La rapidea de les seues aigües, motivat per les considerables pendents dels recorreguts, fan que tinguen un gran poder erosiu, formant els encaixats valls en forma de V característics de la Cornisa Cantàbrica. Per lo general tenen un estat de conservació acceptable, encara que l'activitat humana, cada vegada més abundant en ells per l'aument constant de la població en les valls, fa una forta pressió.
+Els rius càntabres són curts, ràpits i poc cabalosos; salven unes considerables pendents al estar la mar pròxim al seu naiximent en la cordillera Cantàbrica. Els seus recorreguts solen ser perpendiculars a la costa, si exceptuem el riu Ebre, i tenen un cabal més o menys persistent a lo llarc de tot l'any motivat per unes precipitacions per lo general constants. Encara aixina, est és escàs en comparació en atres rius de la Península Ibèrica. La rapidea de les seues aigües, motivat per les considerables pendents dels recorreguts, fan que tinguen un gran poder erosiu, formant els encaixats valls en forma de V característics de la Cornisa Cantàbrica. Per lo general tenen un estat de conservació acceptable, encara que l'activitat humana, cada vegada més abundant en ells per l'aument constant de la població en les valls, fa una forta pressió.
 Els principals rius que dividixen la regió en atres tantes conques hidrogràfiques son: