Diferència entre les revisions de "Consecuencialisme" - L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Llínea 10:

== Etimologia ==

El terme «conseqüencialisme» fon acunyat per G. I. M. Anscombe en el seu ensaig ''Modern Moral Philosophy'' en 1958. No obstant, el significat de la paraula ha canviat en el temps des de que Anscombe la va amprar: en el sentit que ella li va donar originalment, situava explícitament a J. S. Mill en el camp no conseqüencialiste i a W. D. Ross en el conseqüencialiste, mentres que, en l'us contemporàneu del terme, li'ls classificaria al contrari. Este canvi es deu a modificacions en el significat de la paraula, i no a canvis en l'interpretació de les postures de W. D. Ross i J. S. Mill.

El terme «conseqüencialisme» fon acunyat per G. I. M. Anscombe en el seu ensaig ''Modern Moral Philosophy'' en l'any [[1958]]. No obstant, el significat de la paraula ha canviat en el temps des de que Anscombe la va amprar: en el sentit que ella li va donar originalment, situava explícitament a J. S. Mill en el camp no conseqüencialiste i a W. D. Ross en el conseqüencialiste, mentres que, en l'us contemporàneu del terme, li'ls classificaria al contrari. Este canvi es deu a modificacions en el significat de la paraula, i no a canvis en l'interpretació de les postures de W. D. Ross i J. S. Mill.

== Classificació ==

Una opinió ~~del~~ comú és classificar el conseqüencialisme, junt en l'ètica de la virtut, baix l'etiqueta més àmplia d'«ètica teleológica». Els defensors de l'ètica teleològica (del grec ''telos'', «fi» o «propòsit», i ''logos'', «estudi» o «ciència») sostenen que el valor moral de qualsevol acte consistix en la seua tendència a produir coses de valor intrínsec; és dir, una acció és correcta si i solament si ella, o la norma baix la qual s'inscriu, produïx, provablement produirà, o està destinada a produir, un major balanç de be sobre mal que qualsevol atra acció alternativa. Este concepte s'eixemplifica per mig del célebre aforisme «''el fi justifica els mijos''», atribuït de diverses maneres a Maquiavel o Ovidi; és dir, si un objectiu és lo suficientment important des del punt de vista moral, qualsevol método per a alcançar-ho és acceptable.

Una opinió comú és classificar el conseqüencialisme, junt en l'ètica de la virtut, baix l'etiqueta més àmplia d'«ètica teleológica». Els defensors de l'ètica teleològica (del grec ''telos'', «fi» o «propòsit», i ''logos'', «estudi» o «ciència») sostenen que el valor moral de qualsevol acte consistix en la seua tendència a produir coses de valor intrínsec; és dir, una acció és correcta si i solament si ella, o la norma baix la qual s'inscriu, produïx, provablement produirà, o està destinada a produir, un major balanç de be sobre mal que qualsevol atra acció alternativa. Este concepte s'eixemplifica per mig del célebre aforisme «''el fi justifica els mijos''», atribuït de diverses maneres a Maquiavel o Ovidi; és dir, si un objectiu és lo suficientment important des del punt de vista moral, qualsevol método per a alcançar-ho és acceptable.

Les teories ètiques teleològicas es contrasten en les teories ètiques deontològiques, les quals sostenen que els actes en sí mateixos són inherentement bons o mals, i no bons o mals en funció de factors externs (com les conseqüències de l'acte o el caràcter moral de la persona que actua).

@@ Llínea 10: / Llínea 10: @@
 == Etimologia ==
-El terme «conseqüencialisme» fon acunyat per G. I. M. Anscombe en el seu ensaig ''Modern Moral Philosophy'' en 1958. No obstant, el significat de la paraula ha canviat en el temps des de que Anscombe la va amprar: en el sentit que ella li va donar originalment, situava explícitament a J. S. Mill en el camp no conseqüencialiste i a W. D. Ross en el conseqüencialiste, mentres que, en l'us contemporàneu del terme, li'ls classificaria al contrari. Este canvi es deu a modificacions en el significat de la paraula, i no a canvis en l'interpretació de les postures de W. D. Ross i J. S. Mill.
+El terme «conseqüencialisme» fon acunyat per G. I. M. Anscombe en el seu ensaig ''Modern Moral Philosophy'' en l'any [[1958]]. No obstant, el significat de la paraula ha canviat en el temps des de que Anscombe la va amprar: en el sentit que ella li va donar originalment, situava explícitament a J. S. Mill en el camp no conseqüencialiste i a W. D. Ross en el conseqüencialiste, mentres que, en l'us contemporàneu del terme, li'ls classificaria al contrari. Este canvi es deu a modificacions en el significat de la paraula, i no a canvis en l'interpretació de les postures de W. D. Ross i J. S. Mill.
 == Classificació ==
-Una opinió del comú és classificar el conseqüencialisme, junt en l'ètica de la virtut, baix l'etiqueta més àmplia d'«ètica teleológica». Els defensors de l'ètica teleològica (del grec ''telos'', «fi» o «propòsit», i ''logos'', «estudi» o «ciència») sostenen que el valor moral de qualsevol acte consistix en la seua tendència a produir coses de valor intrínsec; és dir, una acció és correcta si i solament si ella, o la norma baix la qual s'inscriu, produïx, provablement produirà, o està destinada a produir, un major balanç de be sobre mal que qualsevol atra acció alternativa. Este concepte s'eixemplifica per mig del célebre aforisme «''el fi justifica els mijos''», atribuït de diverses maneres a Maquiavel o Ovidi; és dir, si un objectiu és lo suficientment important des del punt de vista moral, qualsevol método per a alcançar-ho és acceptable.
+Una opinió comú és classificar el conseqüencialisme, junt en l'ètica de la virtut, baix l'etiqueta més àmplia d'«ètica teleológica». Els defensors de l'ètica teleològica (del grec ''telos'', «fi» o «propòsit», i ''logos'', «estudi» o «ciència») sostenen que el valor moral de qualsevol acte consistix en la seua tendència a produir coses de valor intrínsec; és dir, una acció és correcta si i solament si ella, o la norma baix la qual s'inscriu, produïx, provablement produirà, o està destinada a produir, un major balanç de be sobre mal que qualsevol atra acció alternativa. Este concepte s'eixemplifica per mig del célebre aforisme «''el fi justifica els mijos''», atribuït de diverses maneres a Maquiavel o Ovidi; és dir, si un objectiu és lo suficientment important des del punt de vista moral, qualsevol método per a alcançar-ho és acceptable.
 Les teories ètiques teleològicas es contrasten en les teories ètiques deontològiques, les quals sostenen que els actes en sí mateixos són inherentement bons o mals, i no bons o mals en funció de factors externs (com les conseqüències de l'acte o el caràcter moral de la persona que actua).