Diferència entre les revisions de "Judith Shklar"
Millora de l'artícul |
Millora de l'artícul |
||
| Llínea 13: | Llínea 13: | ||
== Pensament == | == Pensament == | ||
El pensament de Shklar es centrà en dos idees principals: la crueltat com el pijor dels mals i el «lliberalisme de la por». Aborda la primera idea en el seu ensaig «Putting Cruelty First», publicat en Daedalus (1982), i en Ordinary Vices (1984)<ref>Shklar, Judith N. (1982). "Putting Cruelty First". ''Daedalus''. '''111''' (3): 17–27. [https://search.worldcat.org/es/search?q=n2:0011-5266 ISSN 0011-5266]. [https://www.jstor.org/stable/20024800?seq=1 JSTOR 20024800].</ref> <ref>Smith, Blake. "[https://www.tabletmag.com/sections/arts-letters/articles/judith-shklar-politics-of-fear Moral Cruelty and the Left]"</ref>. La seua segona idea principal, desenrollada en el seu ensaig «The Liberalism of Fear», es fonamenta en la primera i se centra en cóm els governs tendixen a abusar de les «inevitables desigualtats de poder» que resulten de l'organisació política. | El pensament de Shklar es centrà en dos idees principals: la crueltat com el pijor dels mals i el «lliberalisme de la por». Aborda la primera idea en el seu ensaig «Putting Cruelty First», publicat en ''[[Daedalus]]'' (1982), i en Ordinary Vices (1984)<ref>Shklar, Judith N. (1982). "Putting Cruelty First". ''Daedalus''. '''111''' (3): 17–27. [https://search.worldcat.org/es/search?q=n2:0011-5266 ISSN 0011-5266]. [https://www.jstor.org/stable/20024800?seq=1 JSTOR 20024800].</ref> <ref>Smith, Blake. "[https://www.tabletmag.com/sections/arts-letters/articles/judith-shklar-politics-of-fear Moral Cruelty and the Left]"</ref>. La seua segona idea principal, desenrollada en el seu ensaig «The Liberalism of Fear», es fonamenta en la primera i se centra en cóm els governs tendixen a abusar de les «inevitables desigualtats de poder» que resulten de l'organisació política. | ||
A partir d'estes idees fonamentals, Shklar defengué la democràcia constitucional<ref>Judith Shklar, ''Legalism: Law, Morals, and Political Trials'' (Harvard University Press, 1964, ISBN <bdi>978-0-674-52351-7</bdi>).</ref>, que considerava imperfecta, pero aixina i tot la millor forma de govern possible. En la seua opinió, una democràcia constitucional protegix a les persones front als abusos dels més poderosos en llimitar l'acció del govern i en distribuir el poder entre una «multiplicitat de grups políticament actius»<ref>Judith Shklar, ''The Liberalism of Fear'' (written in 1989, first major publication 1998)</ref>. La seua preocupació pels possibles abusos del poder governamental es derivava de la seua atenció als ciutadans corrents, més que a les institucions i a les èlits, ya que és la gent comuna qui sofrix en major medida els efectes del mal institucional i de l'injustícia. | A partir d'estes idees fonamentals, Shklar defengué la democràcia constitucional<ref>Judith Shklar, ''Legalism: Law, Morals, and Political Trials'' (Harvard University Press, 1964, ISBN <bdi>978-0-674-52351-7</bdi>).</ref>, que considerava imperfecta, pero aixina i tot la millor forma de govern possible. En la seua opinió, una democràcia constitucional protegix a les persones front als abusos dels més poderosos en llimitar l'acció del govern i en distribuir el poder entre una «multiplicitat de grups políticament actius»<ref>Judith Shklar, ''The Liberalism of Fear'' (written in 1989, first major publication 1998)</ref>. La seua preocupació pels possibles abusos del poder governamental es derivava de la seua atenció als ciutadans corrents, més que a les institucions i a les èlits, ya que és la gent comuna qui sofrix en major medida els efectes del mal institucional i de l'injustícia. | ||