Diferència entre les revisions de "Thomas Altizer"

Sense resum d'edició
(Etiquetes: Editat en un dispositiu mòvil Editat en la versió web per a mòvils Edició mòvil alvançada)
Sense resum d'edició
Llínea 1: Llínea 1:
'''Thomas Jonathan Jackson Altizer''' ([[28 de maig]] de [[1927]][[28 de novembre]] de [[2018]]) fon un professor universitari, estudiós de la religió i teòlec [[nortamericà]], conegut per haver incorporat la teologia de la mort de Deu i la filosofia dialèctica hegeliana a la seua obra. Considerava que la seua teologia filosòfica també es fonamentava en els treballs de [[William Blake]] i estimava que el seu pensament teològic alcançà la seua plena madurea en el seu ampli estudi del pensament visionari radical de Blake: ''The New Apocalypse: The Radical Christian Vision of William Blake'' (1967); de fet, es considerava a sí mateix el primer i únic teòlec plenament blakeà.<ref>Altizer, Thomas J. J. (2006). ''Living the Death of God: A Theological Memoir''. Albany: State University of New York Press. ISBN <bdi>0-7914-6757-0</bdi>.</ref> <ref>Altizer, Thomas J.J. (2012). ''The Call to Radical Theology''. Albany: State University of New York Press. pp. 153–54. ISBN <bdi>978-1-4384-4451-2</bdi>.</ref> <ref>Altizer, Thomas J. J. (June 2018). [https://www.youtube.com/watch?v=Su68Mu8kQr0 "Thomas J. J. Altizer on William Blake"]. ''YouTube''. Archived from the original on 2021-12-15. Retrieved 2019-10-05.</ref>
'''Thomas Jonathan Jackson Altizer''' ([[28 de maig]] de [[1927]] - † [[28 de novembre]] de [[2018]]) fon un professor universitari, estudiós de la religió i teòlec [[nortamericà]], conegut per haver incorporat la teologia de la mort de [[Deu]] i la filosofia dialèctica hegeliana a la seua obra. Considerava que la seua teologia filosòfica també es fonamentava en els treballs de [[William Blake]] i estimava que el seu pensament teològic alcançà la seua plena madurea en el seu ampli estudi del pensament visionari radical de Blake: ''The New Apocalypse: The Radical Christian Vision of William Blake'' (1967); de fet, es considerava a sí mateix el primer i únic teòlec plenament blakeà.<ref>Altizer, Thomas J. J. (2006). ''Living the Death of God: A Theological Memoir''. Albany: State University of New York Press. ISBN <bdi>0-7914-6757-0</bdi>.</ref> <ref>Altizer, Thomas J.J. (2012). ''The Call to Radical Theology''. Albany: State University of New York Press. pp. 153–54. ISBN <bdi>978-1-4384-4451-2</bdi>.</ref> <ref>Altizer, Thomas J. J. (June 2018). [https://www.youtube.com/watch?v=Su68Mu8kQr0 "Thomas J. J. Altizer on William Blake"]. ''YouTube''. Archived from the original on 2021-12-15. Retrieved 2019-10-05.</ref>


== Educació ==
== Educació ==
Altizer naixqué en Cambridge, [[Massachusetts]], el 28 de maig de 1927,<ref>[https://www.britannica.com/biography/Thomas-J-J-Altizer Encyclopedia Britannica article on Thomas J. J. Altizer]</ref> i va créixer en dos germanes<ref>Musser, Donald W. (1996-09-01). ''[https://books.google.es/books?id=Rf1PCPycIzUC&q=%22Altizer%22&pg=PA15&redir_esc=y#v=snippet&q=%22Altizer%22&f=false A New Handbook of Christian Theologians]''. Abingdon Press. p. 15. ISBN <bdi>9781426759642</bdi>.</ref> <ref>Tilley, Terrence W.; Edwards, John; England, Tami; Felice, H. Frederick; Kendall, Stuart (2005-06-30). ''[https://books.google.es/books?id=t1ZLAwAAQBAJ&q=%22Thomas+Jonathan+Jackson+Altizer%22&redir_esc=y#v=snippet&q=%22Thomas%20Jonathan%20Jackson%20Altizer%22&f=false Postmodern Theologies: The Challenge of Religious Diversity]''. Wipf and Stock Publishers. ISBN <bdi>9781597521673</bdi>.</ref> en Charleston, [[Virgínia Occidental|Virginia Occidental]]. Estudià en el St. John's College d'Annapolis, [[Maryland]], i en l'[[Universitat de Chicago]], a on va obtindre els seus títuls de grau, màster i doctorat. La seua tesis de mestrage de 1951 examinà els conceptes de naturalea i gràcia en [[Sant Agustí|Agustí de Hipona]]. La seua tesis doctoral de 1955, baix la direcció de l'historiador de les religions [[Joachim Wach]], analisà la comprensió de la religió en [[Carl Gustav Jung]].
Altizer naixqué en Cambridge, [[Massachusetts]], el 28 de maig de 1927,<ref>[https://www.britannica.com/biography/Thomas-J-J-Altizer Encyclopedia Britannica article on Thomas J. J. Altizer]</ref> i va créixer en dos germanes<ref>Musser, Donald W. (1996-09-01). ''[https://books.google.es/books?id=Rf1PCPycIzUC&q=%22Altizer%22&pg=PA15&redir_esc=y#v=snippet&q=%22Altizer%22&f=false A New Handbook of Christian Theologians]''. Abingdon Press. p. 15. ISBN <bdi>9781426759642</bdi>.</ref> <ref>Tilley, Terrence W.; Edwards, John; England, Tami; Felice, H. Frederick; Kendall, Stuart (2005-06-30). ''[https://books.google.es/books?id=t1ZLAwAAQBAJ&q=%22Thomas+Jonathan+Jackson+Altizer%22&redir_esc=y#v=snippet&q=%22Thomas%20Jonathan%20Jackson%20Altizer%22&f=false Postmodern Theologies: The Challenge of Religious Diversity]''. Wipf and Stock Publishers. ISBN <bdi>9781597521673</bdi>.</ref> en Charleston, [[Virgínia Occidental|Virginia Occidental]]. Estudià en el St. John's College d'Annapolis, [[Maryland]], i en l'[[Universitat de Chicago]], a on va obtindre els seus títuls de grau, màster i doctorat. La seua tesis de mestrage de [[1951]] examinà els conceptes de naturalea i gràcia en [[Sant Agustí|Agustí d'Hipona]]. La seua tesis doctoral de [[1955]], baix la direcció de l'historiador de les religions [[Joachim Wach]], analisà la comprensió de la religió en [[Carl Gustav Jung]].


Despuix d'obtindre el seu doctorat, intentà ordenar-se com a sacerdot episcopal, pero no superà l'evaluació psiquiàtrica. Relata que, poc abans d'això, tingué una experiència terrorífica: «De sobte em vaig despertar i vaig aplegar a estar verdaderament posseït, i vaig experimentar una epifania de Satanás que mai he segut capaç de negar per complet; una experiència en la que podia sentir realment a Satanás consumint-me, absorbint-me en el seu propi ser, com si es tractara de l'iniciació i unió més profundes possibles, i al mateix temps l'unió més horrible». Afig que potser fon l'experiència més profunda de la seua vida, i que creu que «va afectar profundament a la meua vocació com a teòlec, i inclús a la meua pròpia obra teològica».<ref>Patti Maguire Armstrong: [https://www.ncregister.com/blog/was-this-noted-time-magazine-writer-possessed-by-satan Was This Noted Time Magazine Writer Possessed by Satan?] ''National Catholic Register,'' January 3, 2019.</ref> No obstant, una segona experiència religiosa notable tingué lloc en 1955, mentres llegia un ensaig sobre [[Friedrich Nietzsche|Nietzsche]] i [[Rainer Maria Rilke|Rilke]]; en eixe moment, Altizer va experimentar verdaderament la mort de Deu com una conversió: «…realment fon paralela a la meua experiència anterior de la epifania de Satanás; esta volta vaig experimentar una gràcia pura, com si fora l'inversa exacta de la meua experiència de Satanás».<ref>[Altizer, 2006. Living the Death of God: A Theological Memoir, p8. Rodkey and Miller eds. 2018. The Palgrave Handbook of Radical Theology, p.57]</ref>
Despuix d'obtindre el seu doctorat, intentà ordenar-se com a sacerdot episcopal, pero no superà l'evaluació psiquiàtrica. Relata que, poc abans d'això, tingué una experiència terrorífica: «De sobte em vaig despertar i vaig aplegar a estar verdaderament posseït, i vaig experimentar una epifania de Satanás que mai he segut capaç de negar per complet; una experiència en la que podia sentir realment a Satanás consumint-me, absorbint-me en el seu propi ser, com si es tractara de l'iniciació i unió més profundes possibles, i al mateix temps l'unió més horrible». Afig que potser fon l'experiència més profunda de la seua vida, i que creu que «va afectar profundament a la meua vocació com a teòlec, i inclús a la meua pròpia obra teològica».<ref>Patti Maguire Armstrong: [https://www.ncregister.com/blog/was-this-noted-time-magazine-writer-possessed-by-satan Was This Noted Time Magazine Writer Possessed by Satan?] ''National Catholic Register,'' January 3, 2019.</ref> No obstant, una segona experiència religiosa notable tingué lloc en 1955, mentres llegia un ensaig sobre [[Friedrich Nietzsche|Nietzsche]] i [[Rainer Maria Rilke|Rilke]]; en eixe moment, Altizer va experimentar verdaderament la mort de Deu com una conversió: «…realment fon paralela a la meua experiència anterior de la epifania de Satanás; esta volta vaig experimentar una gràcia pura, com si fora l'inversa exacta de la meua experiència de Satanás».<ref>[Altizer, 2006. Living the Death of God: A Theological Memoir, p8. Rodkey and Miller eds. 2018. The Palgrave Handbook of Radical Theology, p.57]</ref>


Fon professor assistent de religió en el Wabash College de Crawfordsville, [[Indiana]], entre 1954 i 1956. Posteriorment, passà a ser professor associat de Bíblia i religió en l'Universitat d'Emory des de 1956 fins a 1968. Fon professor d'Estudis Religiosos en l'Universitat de Stony Brook des de 1968 fins a 1996. Fins al seu decés en 2018, fon professor emèrit d'Estudis Religiosos en dita universitat.
Fon professor assistent de religió en el Wabash College de Crawfordsville, [[Indiana]], entre els anys [[1954]] i [[1956]]. Posteriorment, passà a ser professor associat de Bíblia i religió en l'Universitat d'Emory des de 1956 fins a [[1968]]. Fon professor d'Estudis Religiosos en l'Universitat de Stony Brook des de 1968 fins a [[1996]]. Fins al seu decés en l'any 2018, fon professor emèrit d'Estudis Religiosos en dita universitat.


== La controversia sobre "la mort de Deu" ==
== La controversia sobre "la mort de Deu" ==
Durant el periodo d'Altizer en Emory, dos artículs de la revista ''Time'' destacaren les seues idees religioses, en els números d'octubre de 1965 i abril de 1966. El número d'abril, publicat en época de Pasqua, plantejava en la seua portada, en grans lletres roges sobre un fondo negre, la pregunta: «¿Ha mort Deu?».
Durant el periodo d'Altizer en Emory, dos artículs de la revista ''Time'' destacaren les seues idees religioses, en els números d'[[Octubre|octubre]] de [[1965]] i [[abril]] de [[1966]]. El número d'abril, publicat en época de Pasqua, plantejava en la seua portada, en grans lletres roges sobre un fondo negre, la pregunta: «¿Ha mort Deu?».


Altizer afirmà en repetides ocasions que el despreci, l'indignació i inclús les amenaces de mort que va rebre posteriorment estaven fòra de lloc. La proclamació religiosa d'Altizer entenia la mort de Deu (en realitat, una autoextinció) com un procés que començà en la creació del món i culminà en Jesucrist, que la seua crucifixió derramà en realitat l'esperit ple de Deu en este món. En el desenroll de la seua postura, Altizer es basà en el pensament dialèctic de [[Georg Wilhelm Friedrich Hegel|Hegel]], els escrits visionaris de [[William Blake]], l'antroposofia d'[[Owen Barfield]] i certs aspectes dels estudis de [[Mircea Eliade|Mircea]] [[Mircea Eliade|Eliade]] sobre lo sagrat i lo profà.
Altizer afirmà en repetides ocasions que el despreci, l'indignació i inclús les amenaces de mort que va rebre posteriorment estaven fòra de lloc. La proclamació religiosa d'Altizer entenia la mort de Deu (en realitat, una autoextinció) com un procés que començà en la creació del món i culminà en [[Jesucrist]], que la seua crucifixió derramà en realitat l'esperit ple de Deu en este món. En el desenroll de la seua postura, Altizer es basà en el pensament dialèctic de [[Georg Wilhelm Friedrich Hegel|Hegel]], els escrits visionaris de [[William Blake]], l'antroposofia d'[[Owen Barfield]] i certs aspectes dels estudis de [[Mircea Eliade|Mircea]] [[Mircea Eliade|Eliade]] sobre lo sagrat i lo profà.


A mitan de la década de 1960, Altizer es va vore implicat en debats sobre les seues idees en atres teòlecs cristians radicals com [[Gabriel Vahanian]], [[William Hamilton]] i [[Paul Van Buren]], aixina com en el rabí [[Richard Rubenstein]]. Estos estudiosos de la religió formaven colectivament una ret flexible de pensadors que sostenien distintes versions de la mort de Deu. Altizer també participà en debats crítics formals en el luterà ortodox John Warwick Montgomery i en l'apologiste del moviment cristià contracultural Walter Martin. Els teòlecs conservadors criticaren a Altizer en qüestions filosòfiques, metodològiques i teològiques, com la seua dependència del pensament dialèctic hegeliaà, el seu us semàntic idiosincràtic del llenguage teològic i els principis interpretatius que amprava per a comprendre la lliteratura bíblica.
A mitan de la [[década de 1960]], Altizer es va vore implicat en debats sobre les seues idees en atres teòlecs cristians radicals com [[Gabriel Vahanian]], [[William Hamilton]] i [[Paul Van Buren]], aixina com en el rabí [[Richard Rubenstein]]. Estos estudiosos de la religió formaven colectivament una ret flexible de pensadors que sostenien distintes versions de la mort de Deu. Altizer també participà en debats crítics formals en el luterà ortodox John Warwick Montgomery i en l'apologiste del moviment cristià contracultural Walter Martin. Els teòlecs conservadors criticaren a Altizer en qüestions filosòfiques, metodològiques i teològiques, com la seua dependència del pensament dialèctic hegeliaà, el seu us semàntic idiosincràtic del llenguage teològic i els principis interpretatius que amprava per a comprendre la lliteratura bíblica.


En ''Godhead and the Nothing'' (2003), Altizer examinà la noció de mal. Presentà el mal com l'absència de voluntat, pero no com alguna cosa separada de Deu. El cristianisme ortodox —considerat nihiliste per Nietzsche— denominà al mal i ho va separar del ben sense examinar a fondo la seua naturalea. No obstant, l'immanència de l'esperit (despuix de Jesucrist) en el món comprén tot lo creat. L'immanència de l'esperit constituïx la resposta a l'estat nihiliste cap al qual, segons Nietzsche, el [[cristianisme]] estava conduint al món. Per mig de l'introducció de Deu en el món material (immanència), cessaria el buidament de significat. Els creents ya no podrien desestimar el món present en favor d'un món transcendent. Tindrien que abraçar plenament el present i preservar el sentit en l'ací i ara.
En ''Godhead and the Nothing'' (2003), Altizer examinà la noció de mal. Presentà el mal com l'absència de voluntat, pero no com alguna cosa separada de Deu. El cristianisme ortodox —considerat nihiliste per Nietzsche— denominà al mal i ho va separar del ben sense examinar a fondo la seua naturalea. No obstant, l'immanència de l'esperit (despuix de Jesucrist) en el món comprén tot lo creat. L'immanència de l'esperit constituïx la resposta a l'estat nihiliste cap al qual, segons Nietzsche, el [[cristianisme]] estava conduint al món. Per mig de l'introducció de Deu en el món material (immanència), cessaria el buidament de significat. Els creents ya no podrien desestimar el món present en favor d'un món transcendent. Tindrien que abraçar plenament el present i preservar el sentit en l'ací i ara.


A partir de 1996, Altizer va viure a les montanyes Pocono, en [[Pennsilvània]]. Les seues memòries de 2006 duen per títul ''Living the Death of God''.
A partir de [[1996]], Altizer va viure a les montanyes Pocono, en [[Pennsilvània]]. Les seues memòries de [[2006]] duen per títul ''Living the Death of God''.


== Vore també ==
== Vore també ==
Llínea 48: Llínea 48:
== Referències ==
== Referències ==
<references />
<references />
[[Categoria:Biografies]]
[[Categoria:Filòsofs]]