Diferència entre les revisions de "Lord Acton"
Sense resum d'edició |
Sense resum d'edició |
||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
'''John Emerich Edward Dalberg-Acton''', 1º baró Acton, 13º marqués de Groppoli ([[10 de giner]] de [[1834]] - † [[19 de juny]] de [[1902]]), més conegut com '''Lord Acton''', fon un historiador [[Anglaterra|anglés]] [[Catolicisme|catòlic]], polític [[Lliberalisme|lliberal]] i escritor. Ferm defensor de la llibertat individual, Acton és especialment conegut per la seua observació sobre els perills de la concentració del poder. En una carta de 1887 a un bisbe anglicà, | '''John Emerich Edward Dalberg-Acton''', 1º [[baró]] Acton, 13º [[marqués]] de Groppoli ([[10 de giner]] de [[1834]] - † [[19 de juny]] de [[1902]]), més conegut com '''Lord Acton''', fon un historiador [[Anglaterra|anglés]] [[Catolicisme|catòlic]], polític [[Lliberalisme|lliberal]] i escritor. Ferm defensor de la llibertat individual, Acton és especialment conegut per la seua observació sobre els perills de la concentració del poder. En una carta de l'any [[1887]] a un bisbe anglicà, escrigué la célebre frase: «El poder tendix a corrompre, i el poder absolut corromp absolutament»,<ref>[http://history.hanover.edu/courses/excerpts/165acton.html Letter to Bishop Mandell Creighton, April 5, 1887] Transcript of, published in ''Historical Essays and Studies'', edited by J. N. Figgis and R. V. Laurence (London: Macmillan, 1907).</ref> <ref>[https://www.ebsco.com/research-starters/history/lord-acton "Lord Acton | History | Research Starters | EBSCO Research"]. ''EBSCO''. Consultat el 12 de juny de 2026.</ref> subrallant la seua convicció de que el poder sense control constituïx la major amenaça per a la [[Llibertat|llibertat humana]]. Les seues obres insistiren de forma constant en l'importància de llimitar el poder governamental i institucional en favor dels drets individuals i de la llibertat personal.<ref>Harvey, William B. (1965). "Lord Acton: A Reappraisal". ''The Review of Politics''. '''27''' (3): 379–398. doi:[https://doi.org/10.1017%2FS0034670500005680 10.1017/S0034670500005680] (inactiu des de 1 juliol de 2025). JSTOR 1507914.</ref> <ref>[https://mises.org/mises-daily/lord-acton-liberty-and-government "Lord Acton on Liberty and Government | Mises Institute"]. ''mises.org''. 5 November 2002. Retrieved 9 October 2024.</ref> <ref>[https://www.johnlocke.org/actons-warning-is-for-everyone-and-all-times/ "Acton's Warning Is for Everyone and All Times"]. ''John Locke Foundation''. 28 June 2023. Retrieved 9 October 2024.</ref> | ||
== Primers anys i entorn familiar == | == Primers anys i entorn familiar == | ||
Fill únic de Sir Ferdinand Dalberg-Acton, 7.º baronet,<ref name=":0">Dod, Robert P. (1860). ''The Peerage, Baronetage and Knightage of Great Britain and Ireland''. London: Whitaker and Co. p. 83.</ref> i net de l'almirant napolità i primer ministre Sir John Acton, 6.º baronet<ref name=":1">Chambers Biographical Dictionary, ISBN <bdi>0-550-16010-8</bdi>, p. 6</ref> (qui heretà el títul i les propietats d'una atra branca de la família Acton en Shropshire en 1791), Acton fon conegut com Sir John Dalberg-Acton, 8.º baronet, des de 1837 fins a 1869. El seu yayo pertanyia a una branca més jove de la família que s'havia traslladat a [[França]] i [[Itàlia]], pero despuix de l'extinció de la llínea major es convertí en el patriarca.<ref name=":1" /> | Fill únic de Sir Ferdinand Dalberg-Acton, 7.º baronet,<ref name=":0">Dod, Robert P. (1860). ''The Peerage, Baronetage and Knightage of Great Britain and Ireland''. London: Whitaker and Co. p. 83.</ref> i net de l'almirant napolità i primer ministre Sir John Acton, 6.º baronet<ref name=":1">Chambers Biographical Dictionary, ISBN <bdi>0-550-16010-8</bdi>, p. 6</ref> (qui heretà el títul i les propietats d'una atra branca de la família Acton en Shropshire en 1791), Acton fon conegut com Sir John Dalberg-Acton, 8.º baronet, des de [[1837]] fins a [[1869]]. El seu yayo pertanyia a una branca més jove de la família que s'havia traslladat a [[França]] i [[Itàlia]], pero despuix de l'extinció de la llínea major es convertí en el patriarca.<ref name=":1" /> | ||
El pare d'Acton, conegut com Richard, es casà en Marie Louise Pelline, filla única d'Emmerich Joseph, 1.er duc de Dalberg, un noble francés naturalisat d'antiga ascendència alemana que havia entrat al servici de França baix [[Napoleó Bonaparte|Napoleó]] i representà a Luis XVIII en el [[Congrés de Viena]] en 1814. Despuix de la mort de Sir Richard Acton en 1837, ella es convertí en esposa del 2.º comte Granville (1840).<ref name=":2">Chisholm 1911, p. 159.</ref> <ref name=":0" /> Marie Louise Pelline de Dalberg era hereua d'Herrnsheim, en Alemània. Es convertí en mare de John Dalberg-Acton, que naixqué en [[Nàpols]].<ref name=":1" /> <ref name=":2" /> El seu pare morí en [[París]] quan ell tenia tres anys. | El pare d'Acton, conegut com Richard, es casà en Marie Louise Pelline, filla única d'Emmerich Joseph, 1.er [[duc]] de Dalberg, un noble francés naturalisat d'antiga ascendència alemana que havia entrat al servici de França baix [[Napoleó Bonaparte|Napoleó]] i representà a Luis XVIII en el [[Congrés de Viena]] en [[1814]]. Despuix de la mort de Sir Richard Acton en [[1837]], ella es convertí en esposa del 2.º [[comte]] Granville (1840).<ref name=":2">Chisholm 1911, p. 159.</ref> <ref name=":0" /> Marie Louise Pelline de Dalberg era hereua d'Herrnsheim, en [[Alemània]]. Es convertí en mare de John Dalberg-Acton, que naixqué en [[Nàpols]].<ref name=":1" /> <ref name=":2" /> El seu pare morí en [[París]] quan ell tenia tres anys. | ||
Fon criat com a catòlic romà i fon educat en el Oscott College, baix la tutela | Fon criat com a [[catòlic]] romà i fon educat en el Oscott College, baix la tutela del futur cardenal [[Nicolau Wiseman]], fins a [[1848]]. Posteriorment estudià de forma privada en [[Edimburc]]. Se li negà l'ingrés en l'[[Universitat de Cambridge]] per ser catòlic i, en conseqüència, es traslladà a [[Múnich]], a on va estudiar en la Ludwig-Maximilians-Universität München (LMU) i va residir en la casa de Johann Joseph Ignaz von Döllinger, el teòlec i precursor de l'Iglésia Vell-Catòlica, en qui entaulà una amistat per a tota la vida.<ref name=":3">Gronbacher, Gregory (2008). "Acton, Lord (1834–1902)". In Hamowy, Ronald (ed.). ''The Encyclopedia of Libertarianism''. Thousand Oaks, CA: Sage; Cato Institute. pp. 4–5. doi:[https://sk.sagepub.com/ency/edvol/libertarianism/chpt/acton-lord-1834-1902#_ 10.4135/9781412965811.n3]. ISBN <bdi>978-1412965804</bdi>. LCCN 2008009151. OCLC 750831024.</ref> Döllinger li va inspirar un profunt amor per l'investigació històrica i una concepció igualment profunda de la seua funció com a instrument crític en l'estudi de la llibertat sociopolítica.<ref name=":3" /> | ||
Dominava les principals llengües estrangeres i començà des de molt jove a reunir una magnífica biblioteca històrica, que tenia l'intenció d'utilisar per a compondre una «Història de la llibertat». En política, fon sempre un ardent lliberal.<ref name=":2" /> | Dominava les principals llengües estrangeres i començà des de molt jove a reunir una magnífica biblioteca històrica, que tenia l'intenció d'utilisar per a compondre una «Història de la llibertat». En política, fon sempre un ardent lliberal.<ref name=":2" /> | ||