Diferència entre les revisions de "Macròfac"
Pàgina nova, en el contingut: «thumb|250px|Image presa en un microscopi electrònic en la que s'observa, d'esquerra a dreta: un [[glòbul roig, una plaqueta i un glòbul blanc]] El '''macròfac''' és una cèlula del sistema immunitari que deriva dels monòcits de la sanc. És un fagòcit professional en un paper central en la immunitat innata i adaptativa, aixina com en la reparació dels teixits. El seu nom prové del …» |
Sense resum d'edició |
||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
[[File:Red White Blood cells.jpg|thumb|250px|Image presa en un microscopi electrònic en la que s'observa, d'esquerra a dreta: un [[glòbul roig]], una [[plaqueta]] i un [[glòbul blanc]]]] | [[File:Red White Blood cells.jpg|thumb|250px|Image presa en un microscopi electrònic en la que s'observa, d'esquerra a dreta: un [[glòbul roig]], una [[plaqueta]] i un [[glòbul blanc]]]] | ||
El '''macròfac''' és una [[cèlula]] del sistema immunitari que deriva dels [[monòcit|monòcits]] de la [[sanc]]. És un fagòcit professional en un paper central en la immunitat innata i adaptativa, aixina com en la reparació dels teixits. El seu nom prové del [[grec]] makros 'gran' i phagein 'menjar'. | El '''macròfac''' és una [[cèlula]] del [[Sistema immunitari|sistema immunitari]] que deriva dels [[monòcit|monòcits]] de la [[sanc]]. És un fagòcit professional en un paper central en la immunitat innata i adaptativa, aixina com en la reparació dels teixits. El seu nom prové del [[grec]] makros 'gran' i phagein 'menjar'. | ||
== Característiques == | == Característiques == | ||
| Llínea 8: | Llínea 8: | ||
=== Vida mija === | === Vida mija === | ||
A diferència dels neutròfils, poden viure mesos o anys en els teixits. | A diferència dels [[neutròfil|neutròfils]], poden viure mesos o anys en els teixits. | ||
=== Localisació === | === Localisació === | ||
| Llínea 15: | Llínea 15: | ||
=== Funcions principals === | === Funcions principals === | ||
* Fagocitosis: Engloben i destruïxen microorganismes, cèlules mortes i restes | * Fagocitosis: Engloben i destruïxen microorganismes, cèlules mortes i restes celulars. Són els encarregats de "netejar" els teixits. | ||
* Presentació d'antígens: Despuix de digerir un patògen, presenten fragments seus, els antígens, als limfòcits T. Aixina inicien la resposta immune adaptativa. | * Presentació d'antígens: Despuix de digerir un patògen, presenten fragments seus, els antígens, als [[limfòcit|limfòcits T]]. Aixina inicien la resposta immune adaptativa. | ||
* Secreció de citocines: Lliberen mediadors químics com IL-1, TNF-α i IL-6, que regulen | * Secreció de citocines: Lliberen mediadors químics com IL-1, TNF-α i IL-6, que regulen l'inflamació, produïxen febra i atrauen atres cèlules immunes. | ||
* Reparació tissular: Participen en la cicatrisació de ferides i en la remodelació dels teixits lliberant factors de creiximent. | * Reparació tissular: Participen en la cicatrisació de ferides i en la remodelació dels teixits lliberant factors de creiximent. | ||
| Llínea 27: | Llínea 27: | ||
== Importància clínica == | == Importància clínica == | ||
* Infeccions: Són essencials contra bactèries intracelulares com Mycobacterium tuberculosis. | * Infeccions: Són essencials contra bactèries intracelulares com Mycobacterium tuberculosis. | ||
* Aterosclerosis: Els macròfacs que fagociten lípits en la paret arterial formen les cèlules espumoses, base de la placa d'ateroma. | * Aterosclerosis: Els macròfacs que fagociten [[Lípit|lípits]] en la paret arterial formen les cèlules espumoses, base de la placa d'[[ateroma]]. | ||
* Malalties autoimmunes: Una activació inadequada contribuïx a malalties com l'artritis reumatoide. | * Malalties autoimmunes: Una activació inadequada contribuïx a malalties com l'[[artritis reumatoide]]. | ||
== Vore també == | == Vore també == | ||
Revisió de 16:57 21 jun 2026
El macròfac és una cèlula del sistema immunitari que deriva dels monòcits de la sanc. És un fagòcit professional en un paper central en la immunitat innata i adaptativa, aixina com en la reparació dels teixits. El seu nom prové del grec makros 'gran' i phagein 'menjar'.
Característiques
Orige
Es formen a partir dels monòcits que ixen de la sanc i migren als teixits, a on maduren a macròfacs.
Vida mija
A diferència dels neutròfils, poden viure mesos o anys en els teixits.
Localisació
Reben noms específics segons el teixit: cèlules de Kupffer en el fege, histiòcits en el teixit conjuntiu, micròglia en el sistema nerviós central, i macròfacs alveolars en el pulmó.
Funcions principals
- Fagocitosis: Engloben i destruïxen microorganismes, cèlules mortes i restes celulars. Són els encarregats de "netejar" els teixits.
- Presentació d'antígens: Despuix de digerir un patògen, presenten fragments seus, els antígens, als limfòcits T. Aixina inicien la resposta immune adaptativa.
- Secreció de citocines: Lliberen mediadors químics com IL-1, TNF-α i IL-6, que regulen l'inflamació, produïxen febra i atrauen atres cèlules immunes.
- Reparació tissular: Participen en la cicatrisació de ferides i en la remodelació dels teixits lliberant factors de creiximent.
Tipus d'activació
Segons els estímuls que reben, es diferencien en:
- Macròfacs M1: Activació clàssica. Són pro-inflamatoris. Destruïxen patògens i promouen la resposta Th1.
- Macròfacs M2: Activació alternativa. Són anti-inflamatoris. Participen en la reparació tissular, la cicatrisació i la resposta contra paràsits.
Importància clínica
- Infeccions: Són essencials contra bactèries intracelulares com Mycobacterium tuberculosis.
- Aterosclerosis: Els macròfacs que fagociten lípits en la paret arterial formen les cèlules espumoses, base de la placa d'ateroma.
- Malalties autoimmunes: Una activació inadequada contribuïx a malalties com l'artritis reumatoide.
Vore també
Referències
- Abbas, Lichtman i Pillai. Inmunologia celular i molecular. 10ª ed.
- Farreras-Rozman. Medicina Interna. 19ª ed.
- Guyton i Hall. Tractat de Fisiologia Mèdica. 14ª ed.
- Robbins i Cotran. Patologia estructural i funcional. 10ª ed.
Bibliografia
- Abbas, Abul K.; Lichtman, Andrew H. Immunologia Celular i Molecular. 9ª ed. Elsevier, 2022. Capítuls 2 i 3.
- Guyton, Arthur C.; Hall, John E. Tractat de Fisiologia Mèdica. 14ª ed. Elsevier, 2021. Capítul 34: "Resistència de l'organisme a l'infecció: Els leucocits"
- Junqueira, L.C.; Carneiro, J. Histologia Bàsica. 13ª ed. Editorial Mèdica Panamericana, 2015. Capítul 12: "Sanc"
- Rozman, C.; Cardellach, F. Farreras-Rozman. Medicina Interna. 19ª ed. Elsevier, 2020. Vol. II, Secció 16: Oncohematologia.
Enllaços externs
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Macròfac.