|
|
| Llínea 1: |
Llínea 1: |
| El '''conflicte llingüístic valencià''', és un debat sociopolític sobre l'afirmació de la [[Llengua Valenciana]] com a llengua en un orige, història, lliteratura i gramàtica individual o l'afirmació de que és tracta d'una [[dialecte|varietat dialectal]] del [[Llengua Catalana|català]].
| | Hola fascista de mierda. |
|
| |
|
| A nivell llingüístic, la condició que el valencià pertany al mateix sistema llingüístic que el [[català]] ho afirma l'[[Acadèmia Valenciana de la Llengua]], no obstant això, hi ha atres entitats com la [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]] fundada en [[1915]], integrada en el [[Institut d'Espanya]], [[Lo Rat Penat]], centenària associació cultural, [[Cardona Vives]], entre atres, discrepen en l'us d'atres [[Normes del Puig|normes ortogràfiques]] consensuades, que s'acosten més a la forma de parlar de la majoria els valencians i recolzant teories diferents de la de la repoblació. També hi ha controvèrsia sobre la denominació de la llengua, ya que el terme ''valencià'' o “llengua valenciana” en els territoris de l'antic [[Regne de Valéncia]] és tradicional des del [[sigle XV]].
| | Sabes es muy fácil conseguir un proxy, tengo listas enteras^^ |
|
| |
|
| ==Teories sobre l'orige del Valencià==
| |
| La '''teoria [[dialecte|dialectal]]''' argumenta que el valencià prové principalment dels habitants del [[comtat d'Urgell]] que van repoblar les terres valencianes en els temps de la [[Reconquista]]. En el [[Llibre del Repartiment]] s'especifiquen les regions i el número de cases dels nous pobladors. És la teoria acceptada per l'[[Institut d'Estudis Catalans]].
| |
|
| |
|
| '''La segona teoria''', afirma, que el valencià prové del [[mossàrap]] (llengua constituïda per distints dialectes [[Romanç|romanços]]) que es parlava en[[ Valéncia]] tal com va afirmar [[Jaume I]] després de conquistar pacíficament la ciutat de Valéncia en la redacció dels [[Furs del Regne de Valéncia]] ("''Perqué els valencians de tot lo regne els entengueren i pogueren complir-los''" ordenà que es traduïren a la llengua que el poble parlava: el "romanç"), i que la teoria de la repoblació (o dialectal) no se sustenta per no tindre, el [[Comtat d'Urgell]], suficient població com per a repoblar tot el [[Regne de Valéncia]], d'ací la seua diferenciació, actualment recolzada per la [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]] i [[Lo Rat Penat]].
| | Te vas a entretener tío, vamos a destruir tu puto sitio, pero primero vamos a esperar que tú te vayas a dormir, Joselito :D |
|
| |
|
| == Història del conflicte ==
| |
|
| |
|
| === Abans del sigle XIX ===
| | Hasta mañana |
|
| |
|
| Històricament els valencians han parlat i aixina ho han deixat escrit, la llengua valenciana, diferent de l'antic dialecte del provençal, nomenat actualment, català. Des de les primeres [[Jarches mossàraps valencianes]], són centenars d'intelectuals de tots els àmbits que han afirmat escriure els seus texts en llengua valenciana com [[Antonio Canals]] en [[1352]], [[Luis de Fenollet]] en [[1481]] o el famós [[Joanot Martorell]] en el seu [[Tirant lo Blanch]], inclús catalans com el gironí [[Onofre Pou]] ho distinguien del català, inclús que es pot verificar en el seu diccionari català-valencià-llatí, (note's la coma que separa català i valencià que aclarix a que es referix), i no sols això, en texts llegals com el [[Compromís de Casp]]. entre atres, de distintes époques, es poden trobar referències.
| | "Uiquipèdia" l'enciclopèdia que ningú pot editar |
|
| |
|
| Després arribà el nacionalisme [[pancatalanisme|pancatalaniste]] del [[sigle XIX]] i l'intent d'anexió de la [[llengua valenciana]], per a malograr anexionar els territoris al seu proyecte d'independència nomenat [[Països Catalans]].
| | Viva España, Valencia es la vergüenza de este país. |
|
| |
|
| === Primera discussió: valencià o llemosí ===
| | Idos! |
|
| |
|
| Cap al [[sigle XVIII]] es realisen les primeres compilacions i vocabularis del valencià, així el ''"Diccionari Castellà-Valencià"'' de Gregorio Mayans i Siscar ([[1699]]-[[1781]]), el ''"Diccionari Castellà-Valencià"'' d'Anselm Dempere ([[1727]]-[[1799]]), el ''"Breu Diccionari Valencià-Castellà"'' de [[1739]], i el ''"Diccionari Valencià-Castellà"'' de 1764, abdós de [[Carles Ros]]. També en este sigle es publicarien algunes obres menors com el ''"Ensaig, Diccionari del Llemosí i Valencià antic i modern al Castellà"'', de Manuel Joaquim Cure-ho ([[1760]]-[[1827]]).
| |
|
| |
|
| Esta llabor es prolongarà en [[sigle XIX|XIX]]. L'any [[1828]] es publica ''"Ensaig d'un Diccionari Valencià-Castellà"'', de Lluís Lamarca i Morata, que s'inspira en l'ortografia del castellà. En [[1867]] Josep Escrig i Martínez publica el seu ''"Diccionari Valencià-Castellà"'', si be en successives edicions, les aportacions de [[Constantí Llombart]] ho van modificar substancialment, a que seguix el ''"Novíssim Diccionari General Valencià-Castellà"'', de [[1891]], obra de [[Jogim Martí i Gadea]], que seguix els passos del d'Escrig-Llombart. Totes estes aportacions, en poc ajudaran a la normalisació llingüística del [[valencià]].
| | Fins a demà, Bro |
| | |
| Alguns autors catalans preferien que se li denominara català i alguns dels valencians [[llengua llemosina]] (un dialecte de la [[llengua occitana]], emparentat pròximament en el [[català]]). Fins eixes dates la forma general de denominar la llengua entre els valencians era [[valencià]], i este debat ni tan sols transcendix entre el chicotet sector d'intelectuals regionalistes de Valéncia.
| |
| | |
| L'any 1915 [[Lluís Fullana i Mira]] publica una ''"Gramàtica elemental de la llengua valenciana"'', en el qual, com a membre de la [[RACV]] i de la [[RAE]]), no va adoptar una posició convergent i intermedia de les normes ortogràfiques de l'[[Institut d'Estudis Catalans]] en solucions ortogràfiques dialectals; este autor per eixemple no postulava per una denominació comuna que coincidira en un gentilici (català, valencià, balear, etc...), i la seua proposta era la denominació de ''llemosí''.
| |
| | |
| Diversos van ser els factors que va portar a alguns autors valencians a tirar per terra eixa teoria, entre elles la poca filiació filològica en el [[llengua llemosina|llemosí]] autèntic.
| |
| | |
| === Segona discussió: valencià o català ===
| |
| | |
| Hagueren distintes normatives no oficials fins a després del [[franquisme]], ya en la transició, es van adoptar oficialment les [[Normes del Puig]] o de la [[RACV]] en les que es va publicar la [[Constitució del 78]] i el [[Estatut d'Autonomia Valencià del 82]].
| |
| [[Image:Fullananormes32.jpg|200px|thumb|Fullana accepta les Normes com a medida provisional|right]]
| |
| Entre elles les d'Escrig-Llombart, adoptades per [[Lo Rat Penat]] des de [[1888]]. Des de [[1913]] les propostes del [[Centre de Cultura Valenciana]] (posteriorment [[RACV]]) van ser també meridianament populars. Des de [[1932]] fins als nostres dies van adquirir gran renom pel seu potencial anexionant, les [[Normes de Castelló]], provisionals com es pot verificar en les mateixes firmes ,si be des d'ans i també després, han fruit de més popularitat entre els valencians les publicades per l'acadèmic de la [[RAE]] i Catedràtic de la Llengua Valenciana [[Lluís Fullana i Mira]].
| |
| | |
| Un dels precursors del conflicte llingüístic fon el poeta valencià [[Josep Maria Bayarri]], qui l'any [[1966]] publica ''"Alfavetisasió dels valensians"'', a on propon una normativa basada en el dialecte [[apichat]] del valencià.
| |
| | |
| No obstant això no va ser fins a la [[transició espanyola]] quan va cobrar força el debat sobre el nom i la normativa ortogràfica a utilisar per a la llengua: [[valencià]] o [[català]]. Les baralles entre partits polítics, intelectuals i ciutadans valencians foren contínues, sent els bandos participants els nomenats [[valencianisme|valencianistes]] i [[pancatalanistes]].
| |
| | |
| Les primeres declaracions valencianistes procediren de l'[[UCD]], cap a [[decembre]] de [[1977]]. En [[1978]], l'escritor [[Vicent Andrés i Estellés]], identificat com a [[pancatalaniste]] pels seus oponents fon despedit com redactor cap del diari [[Las Provincias]] i en juny del mateix any es publica en el mateix diari l'artícul de [[Manuel Broseta]] ''La paella de "Els Països Catalans"'', primer d'una série de colaboracions estructuradores de les idees [[valencianistes]].
| |
| | |
| En [[1978]] l'UCD integra com a militants, a destacats membres del [[Grup d'Acció Valencianista]], fundat l'any anterior.
| |
| | |
| Per part del [[valencianisme]] participarà en el conflicte principalment la [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]] (fundada en [[1915]], denominada Centre de Cultura Valenciana fins a [[1978]] en el que canvia el seu nom al d'Acadèmia de Cultura Valenciana, a qué s'afig posteriorment la categoria de "Real"), que encara que en els seus orígens advocava per l'unitat de la llengua des de finals del [[franquisme]] proclama la diferenciació entre [[valencià]] i [[català]], i promou una normativa diferenciada del català, les [[Normes del Puig]]. També el partit polític [[Unió Valenciana]] participà activament en el costat valencianiste aixina com numerosos grups culturals, com el [[Grup d'Acció Valencianista]].
| |
| | |
| En [[1978]] es creà a fi de dirigir els primers esforços per normalisar la llengua, l' ''[[Institut Universitari de Filologia Valenciana]]'' com a organisme científic de l'[[Universitat de Valéncia]]; l'iniciativa de creació va partir del professor [[Manuel Sanchis Guarner]].
| |
| | |
| Com a conseqüència de la tensió social subsegüent i encara que la filiació del valencià al català en aquell moment es poc discutida en l'àmbit acadèmic, en la Llei 4/[[1983]], del [[23 de novembre]], d'Us i Ensenyança del Valencià, es declara que ''«el valencià i el [[castellà]] són llengües cooficials en la Comunitat Valenciana»''.
| |
| | |
| Acordada la transformació de l'IUFV, que permaneixia semi-activa, en l'''Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana [IIFV]'' ([[1987]]), es creà com a tal per Orde de la [[Generalitat Valenciana]] del [[22 de novembre]] de l'any [[1994]], reactivant d'esta manera breument les tensions en el [[valencianisme]], que en aquell moment es trobà en retrocés davant de la particular debacle que patix el seu partit polític més representatiu, [[Unió Valenciana]].
| |
| | |
| Després del pacte polític entre el govern del [[Partit Popular]] i [[Convergència i Unió]], en el qual [[Jordi Pujol]] condicionava el seu recolzament al govern de [[José Maria Aznar]] a canvi de l'“unitat llingüística”, la [[Generalitat Valenciana]], en [[2001]] aprovà una llei que permetia crear l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (d'ara en avant AVL), segons el preàmbul de la Llei de creació de la qual (7/1998), del [[16 de setembre]]: ''«El valencià, idioma històric i propi de la Comunitat Valenciana, forma part del [[sistema llingüístic]] que els corresponents estatuts d'autonomia dels territoris hispànics de l'antiga [[Corona d'Aragó]] reconeixen com a llengua pròpia»''.
| |
| | |
| No obstant, i a pesar del dictamen de l'[[AVL]], en [[2004]] es movilisà el [[Comunitat valenciana|poble valencià]] en una manifestació en defensa de les senyes d'identitat valencianes i de la [[llengua valenciana]]<ref>[http://www.elpalleter.com/actualitat/politica/noticies/report27n04.html Manifestació per la defensa de la llengua valenciana]</ref>, a on el número d'assistents fon d'entre 100.000 i 500.000 persones onejant Reals Senyeres Valencianes baix una pancarta de la [[Federació Coordinadora d'Entitats Culturals del Regne de Valéncia]] (FCECRV) <ref>[http://www.lacoordinadora.es Coordinadora d'Entitats Culturals del Regne de Valéncia]</ref>
| |
| | |
| == Referències ==
| |
| {{Reflist}}
| |
| | |
| == Enllaços externs ==
| |
| | |
| *[http://es.wikipedia.org/wiki/Conflicto_ling%C3%BC%C3%ADstico_valenciano Part del text ha segut extret de Wikipedia en Espanyol baix una llicència GNU FDL]
| |
| * [http://www.racv.es Real Acadèmia de Cultura Valenciana].
| |
| *[http://www.peramosatros.es/index.php?name=News&file=article&sid=1716 Cronologia Històrica de la Llengua Valenciana][http://www.teresafreedom.com/modules.php?name=News&file=article&sid=2]
| |
| * [http://www.cardonavives.com/artdocumentos.asp?id=1235 La realitat de les normes de Castelló]
| |
| * [http://www.loratpenat.org/biblioteca/RAE%20FRONT.pdf Estudi detallat sobre la definició de la RAE]
| |
| * [http://www.lluisvives.com/servlet/SirveObras/jlv/01316108600682054644802/index.htm Versió escanejada de l'original de les ''Normes de Castelló''.]
| |
| * [http://www.ciemen.org/mercator/pdf/wp18-def-ang.pdf].
| |
| | |
| [[Categoria:Política de la Comunitat Valenciana]]
| |
| [[Categoria:Valencià]]
| |
Hola fascista de mierda.
Sabes es muy fácil conseguir un proxy, tengo listas enteras^^
Te vas a entretener tío, vamos a destruir tu puto sitio, pero primero vamos a esperar que tú te vayas a dormir, Joselito :D
Hasta mañana
"Uiquipèdia" l'enciclopèdia que ningú pot editar
Viva España, Valencia es la vergüenza de este país.
Idos!
Fins a demà, Bro
