Diferència entre les revisions de "Bob Dylan"
m Text reemplaça - '{{Cita @web' a '{{Cita web' |
m Text reemplaça - '@http' a 'http' |
||
| Llínea 2: | Llínea 2: | ||
'''Robert Dylan''' (naixcut '''Robert Allen Zimmerman'''; [[Duluth (Minnesota)|Duluth]], [[Minnesota]], 24 de maig de 1941),<ref name="allmusicbio">{{Cita web |url= | '''Robert Dylan''' (naixcut '''Robert Allen Zimmerman'''; [[Duluth (Minnesota)|Duluth]], [[Minnesota]], 24 de maig de 1941),<ref name="allmusicbio">{{Cita web |url=http://www.allmusic.com/artist/bob-dylan-mn0000066915/biography |autor=[[Allmusic]] |títul=Bob Dylan - Biography |idioma=anglés |fechaacceso=31 de març de 2014}}</ref> més conegut com '''Bob Dylan''', és un [[músic]], [[compositor]], [[cantant]] i [[poeta]] [[Estats Units|nortamericà]], àmpliament considerat com una de les figures més prolífiques i influents en la [[música popular]] de el {{Sigle|XX||s}} i de començos de el {{Sigle|XXI||s}}.<ref>{{Cita web |autor=Fundació Premis Príncip d'Astúries |url=http://www.fundacionprincipedeasturias.org/esp/01/noticia945.html |títul=Bob Dylan, Premie Príncip d'Astúries de les Arts 2007 |fechaacceso=31 de març de 2014 |urlarchivo=https://@web.archive.org/@web/20080509131758/http://www.fundacionprincipedeasturias.org/esp/01/noticia945.html |fechaarchivo=9 de maig de 2008 }}</ref><ref>{{Cita web |url=http://folkmusic.about.com/od/bobdylan/ |autor=Folk Music |títul=Bob Dylan |fechaacceso=31 de març de 2014 |fechaarchivo=7 d'abril de 2014 |urlarchivo=https://@web.archive.org/@web/20140407055715/http://folkmusic.about.com/od/bobdylan/ |deadurl=yes }}</ref><ref>{{Cita web |url=http://www.independent.co.uk/arts-entertainment/music/features/70-reasons-why-bob-dylan-is-the-most-important-figure-in-popculture-history-2286368.html |autor=Independent |títul=Why Bob Dylan Is the Most Important Figure in Pop Culture History |data=20 de maig de 2011 |idioma=anglés |fechaacceso=31 de març de 2014}}</ref> En 2016 va rebre el [[Premi Nobel de Lliteratura]].<ref name="#2">{{Cita notícia |títul=Bob Dylan guanya el Nobel de Lliteratura |url=http://www.publico.es/culturas/nobel-lliteratura.html |fechaacceso=13 d'octubre de 2016}}</ref> | ||
Gran part del seu treball més célebre data de la década de 1960, en la que es va donar a conéixer com [[cantautor]] [[American folk music revival|''folk'']] en composicions com «[[Blowin' in the Wind]]» i «[[A Hard Rain's a-Gonna Fall]]» en un important contingut de [[cançó protesta|protesta social]].<ref>{{Cita web |url= | Gran part del seu treball més célebre data de la década de 1960, en la que es va donar a conéixer com [[cantautor]] [[American folk music revival|''folk'']] en composicions com «[[Blowin' in the Wind]]» i «[[A Hard Rain's a-Gonna Fall]]» en un important contingut de [[cançó protesta|protesta social]].<ref>{{Cita web |url=http://www.redpepper.org.uk/the-Politics-of-Bob-Dylan/ |autor=Ret Pepper |títul=The Politics of Bob Dylan |data=novembre de 2003 |idioma=anglés |fechaacceso=31 de març de 2014}}</ref> Despuix de deixar arrere la música folk, Dylan va modificar la [[música popular]] en 1965 en l'àlbum ''[[Bringing It All Back Home]]'' i posteriorment ''[[Highway 61 Revisited]]'', un dels treballs musicals més influents de el {{Sigle|XX||s}},<ref name="rolling1">{{Cita web |url= http://www.rollingstone.com/news/story/5938174/the_rs_500_greatest_albums_of_all_time |títul= The RS 500 Greatest Albums of All Clave |fechaacceso= 27 d'agost de 2008 |autor= Rolling Stone |fechaarchivo= 17 d'abril de 2010 |urlarchivo= https://@web.archive.org/@web/20100417043100/http://www.rollingstone.com/news/story/5938174/the_rs_500_greatest_albums_of_all_time |deadurl= yes }}</ref><ref name="mulle">{{Cita web |url=http://www.besteveralbums.com/thechart.php?c=5 |autor=Best Ever Albums |títul=100 Greatest Albums of All Clave by Mulle (1995) |idioma=anglés |fechaacceso=14 de març de 2014}}</ref> en el que va combinar la [[música roc|música ''roc'']] en composicions complexes i lliteràries influïdes per imagineria [[surrealisme|surrealiste]].<ref>{{Cita web |url=http://www.allmusic.com/album/highway-61-revisited-mw0000189730 |autor=Allmusic |títul=Highway 61 Revisited - Bob Dylan - Songs, Reviews, Credits, Awards |idioma=anglés |fechaacceso=31 de març de 2014}}</ref> El seu primer senzill, «[[Like a Rolling Stone]]», va ser elegit com la [[Anex:Les 500 millors cançons de tots els temps segons Rolling Stone|millor cançó de tots els temps]] per la revista ''[[Rolling Stone]]'' i va alcançar el segon posat en la llista nortamericana ''[[Billboard Hot 100]]''.<ref name="rolling2">{{Cita web |url= http://www.rollingstone.com/news/coverstory/500songs |títul= The RS 500 Greatest Songs of All Clave |fechaacceso= 27 d'agost de 2008 |autor= Rolling Stone |fechaarchivo= 22 de juny de 2008 |urlarchivo= https://@web.archive.org/@web/20080622142703/http://www.rollingstone.com/news/coverstory/500songs/page/2 |deadurl= yes }}</ref> | ||
Despuix de ''Highway 61 Revisited'', Bob Dylan va consolidar el seu interés pel ''roc'' i el ''blues'' en treballs com ''[[Blonde on Blonde]]'' i va explorar nous registres musicals com el ''[[country roc]]'' en ''[[Nashville Skyline]]'' i ''[[Self Portrait]]''. A lo llarc de la década de 1970, despuix de sofrir un [[accident]] de [[motocicleta]] en 1966 i no eixir de gira durant huit anys, va obtindre un major èxit comercial en discs com ''[[Planet Waves]]'', ''[[Blood on the Tracks]]'' i ''[[Desire (àlbum)|Desire]]'', números un en el seu país natal.<ref name="awards">{{Cita web |url= | Despuix de ''Highway 61 Revisited'', Bob Dylan va consolidar el seu interés pel ''roc'' i el ''blues'' en treballs com ''[[Blonde on Blonde]]'' i va explorar nous registres musicals com el ''[[country roc]]'' en ''[[Nashville Skyline]]'' i ''[[Self Portrait]]''. A lo llarc de la década de 1970, despuix de sofrir un [[accident]] de [[motocicleta]] en 1966 i no eixir de gira durant huit anys, va obtindre un major èxit comercial en discs com ''[[Planet Waves]]'', ''[[Blood on the Tracks]]'' i ''[[Desire (àlbum)|Desire]]'', números un en el seu país natal.<ref name="awards">{{Cita web |url=http://www.allmusic.com/artist/bob-dylan-mn0000066915/awards |autor=Allmusic |títul=Bob Dylan - Awards |idioma=anglés |fechaacceso=31 de març de 2014}}</ref> A finals de la década, va obrir una nova etapa musical en la publicació de ''[[Slow Train Coming]]'', en una profunda temàtica religiosa.<ref>{{Cita web |url=http://www.rollingstone.com/music/albumreviews/slow-train-coming-19790920 |autor=Wenner, Jann |enlaceautor=Jann Wenner |títul=Slow Train Coming - Album Reviews |idioma=anglés |obra=Rolling Stone |fechaacceso=31 de març de 2014}}</ref> Encara que el trasfondo religiós i el seu interés per la [[Bíblia]] es va mantindre a lo llarc dels anys, despuix de ''[[Infidels]]'' va començar a gravar discs en un major pes de temes seculars com ''[[Knocked Out Loaded]]'' i ''[[Down in the Groove]]'', que varen obtindre pijors resultats comercials i de crítica. | ||
La carrera musical de Dylan va resorgir a finals de la década de 1980 en el llançament de ''[[Oh Mercy]]'', produït per [[Daniel Lanois]] i calificat per la prensa com la «tornada a la formalitat musical»,<ref>{{Cita web |url= | La carrera musical de Dylan va resorgir a finals de la década de 1980 en el llançament de ''[[Oh Mercy]]'', produït per [[Daniel Lanois]] i calificat per la prensa com la «tornada a la formalitat musical»,<ref>{{Cita web |url= http://www.elmundo.es/larevista/num181/textos/dylan1.html |títul= Dylan en versió espanyola |fechaacceso=22 de setembre de 2008 |editorial= ''[[El Món (Espanya)|El Món]]''}}</ref> i en la formació de [[The Traveling Wilburys]] en [[George Harrison]], [[Roy Orbison]], [[Tom Petty]] i [[Jeff Lynne]]. Despuix d'una breu tornada al folk a principis de la década de 1990, en treballs com ''[[Good as I Been to You]]'' i ''[[World Gone Wrong]]'', Dylan va tornar a treballar en Lanois en ''[[Clave Out of Mind]]'', un àlbum en un «sò nebuloso i ominoso» que va guanyar el [[Anex:Premi Grammy a l'àlbum de l'any|Grammy a l'àlbum de l'any]] en la [[Anex:Premis Grammy de 1998|40.ª entrega dels premis]].<ref name="72db51d8">{{Cita web |url=http://www.grammy.com/news/grammy-rewind-40th-annual-grammy-awards |autor=Grammy |títul=Rewind: 40th Annual Grammy Awards |idioma=anglés |fechaacceso=4 de febrer de 2013}}</ref><ref name="allmusic">{{Cita web |url=http://www.allmusic.com/album/r314906/review |títul=Bob Dylan - Clave Out of Mind |fechaacceso=4 de febrer de 2013 |idioma=anglés |autor=Allmusic}}</ref> Des de ''Clave Out of Mind'', publicat en 1997, els seus àlbums més recents —''[["Love and Theft"|Love and Theft]]'', ''[[Modern Claves (àlbum de Bob Dylan)|Modern Claves]]'' i ''[[Together Through Life]]''— han obtingut el respal de la prensa musical i del públic.<ref>{{Cita web |url=http://www.metacritic.com/music/modern-claves/bob-dylan |autor=[[Metacritic]] |títul=Modern Claves Reviews, Credits, Ratings and More |idioma=anglés |fechaacceso=25 de giner de 2013}}</ref><ref>{{Cita web |url=http://www.metacritic.com/music/together-through-life/bob-dylan |autor=Metacritic |títul=Together Through Life Reviews, Credits and More |idioma=anglés |fechaacceso=25 de giner de 2013}}</ref> | ||
Les lletres de Dylan incorporen una varietat de temes socials, polítics, filosòfics i lliteraris que varen desafiar la [[música pop]] convencional existent i varen apelar generalment a la [[@contracultura]] emergent en l'época. Influït per [[Woody Guthrie]], [[Robert Johnson]] i [[Hank Williams]], Dylan va ampliar i va personalisar gèneros musicals a lo llarc de cinc décades de carrera musical, en les que va explorar la tradició musical nortamericana en el [[folk]], el ''[[blues]]'', el ''[[country]]'', el [[góspel]], el ''[[roc and roll]]'' i el ''[[rockabilly]]'', aixina com la música folk [[Anglaterra|anglesa]], [[Escòcia|escocesa]] i [[Irlanda|irlandesa]], passant pel ''[[jazz]]'' i el ''[[swing (jazz)|swing]]''.<ref>{{Cita web |url= | Les lletres de Dylan incorporen una varietat de temes socials, polítics, filosòfics i lliteraris que varen desafiar la [[música pop]] convencional existent i varen apelar generalment a la [[@contracultura]] emergent en l'época. Influït per [[Woody Guthrie]], [[Robert Johnson]] i [[Hank Williams]], Dylan va ampliar i va personalisar gèneros musicals a lo llarc de cinc décades de carrera musical, en les que va explorar la tradició musical nortamericana en el [[folk]], el ''[[blues]]'', el ''[[country]]'', el [[góspel]], el ''[[roc and roll]]'' i el ''[[rockabilly]]'', aixina com la música folk [[Anglaterra|anglesa]], [[Escòcia|escocesa]] i [[Irlanda|irlandesa]], passant pel ''[[jazz]]'' i el ''[[swing (jazz)|swing]]''.<ref>{{Cita web |url= http://www.ew.com/ew/article/review/music/0%2C6115%2C1739334lovetheft%2C00.html |títul= ''"Love and Theft"'' |autor= Entertainment Weekly |data= 1 d'octubre de 2001 |idioma= anglés |fechaacceso= 31 de març de 2014 |urlarchivo= https://@web.archive.org/@web/20060114215716/http://www.ew.com/ew/article/review/music/0%2C6115%2C1739334lovetheft%2C00.html |fechaarchivo= 14 de giner de 2006 }}</ref><ref>{{Cita web |url= http://www.villagevoice.com/music/0139,tate,28446,22.html |títul= Intelligence Data: Bob Dylan's Love & Theft |autor= The Village Voice |data= 1 d'octubre de 2001 |idioma= anglés |fechaacceso= 31 de març de 2014 |urlarchivo= https://@web.archive.org/@web/20110604055501/http://www.villagevoice.com/2001-09-25/music/intelligence-data/ |fechaarchivo= 4 de juny de 2011 }}</ref> Dylan toca la [[guitarra]], la [[harmònica]] i els [[teclat (instrument musical)|teclats]], i respalat per una alliniació de músics canviant, ha eixit de gira anualment des de finals de la década de 1980, en lo que es coneix com ''[[Never Ending Tour]]'' —en espanyol: ''La gira interminable''—. | ||
A lo llarc de la seua carrera, Dylan ha segut reconegut i honrat per les seues composicions, interpretacions i gravacions. Els seus discs li han valgut varis [[Grammy]]s, [[Globo d'Or|Globos d'Or]] i [[premis de l'Acadèmia]], i el seu nom es troba en el [[Saló de la Fama del Roc and Roll]], el [[Saló de la Fama de Compositors de Nashville]] i el [[Saló de la Fama dels Compositors]]. En giner de 1990, va ser investit [[Cavaller de l'Orde de les Arts i les Lletres]] pel ministre de Cultura de França [[Jack Lang]]. En 1999, va ser inclós en la llista de les cent persones més influents de el {{Sigle|XX||s}} elaborada per la revista ''[[Clave (revista)|Clave]]''. En l'any 2000, va guanyar el [[Premi de Música Polar]] de la [[Real Acadèmia Sueca de Música]],<ref>{{Cita web |url= | A lo llarc de la seua carrera, Dylan ha segut reconegut i honrat per les seues composicions, interpretacions i gravacions. Els seus discs li han valgut varis [[Grammy]]s, [[Globo d'Or|Globos d'Or]] i [[premis de l'Acadèmia]], i el seu nom es troba en el [[Saló de la Fama del Roc and Roll]], el [[Saló de la Fama de Compositors de Nashville]] i el [[Saló de la Fama dels Compositors]]. En giner de 1990, va ser investit [[Cavaller de l'Orde de les Arts i les Lletres]] pel ministre de Cultura de França [[Jack Lang]]. En 1999, va ser inclós en la llista de les cent persones més influents de el {{Sigle|XX||s}} elaborada per la revista ''[[Clave (revista)|Clave]]''. En l'any 2000, va guanyar el [[Premi de Música Polar]] de la [[Real Acadèmia Sueca de Música]],<ref>{{Cita web |url= http://www.polarmusicprize.com/newsite/2000.shtml |títul= Polar Music Prize, 2000 |autor= Polar Music Prize |data= 1 de maig de 2001 |idioma= anglés |urlarchivo= https://@web.archive.org/@web/20080529165045/http://www.polarmusicprize.com/newsite/2000.shtml |fechaarchivo= 29 de maig de 2008 }}</ref> i en 2004 va alcançar el segon posat en la llista dels cent millors artistes de tots els temps elaborada per la revista ''[[Rolling Stone]]'', despuix de [[The Beatles]].<ref name="rollingstone.com">{{Cita web |títul= 100 Greatest Artists of all Clave |url= http://www.rollingstone.com/music/lists/100-greatest-artists-of-all-clave-19691231/the-beatles-19691231 |fechaacceso=26 de giner de 2011 |idioma=anglés}}</ref><ref>{{Cita web |títul= Bob Dylan |autor= Rolling Stone |url= http://www.rollingstone.com/music/lists/100-greatest-artists-of-all-clave-19691231/bob-dylan-20110420 |idioma= anglés |fechaacceso= 31 de març de 2014 |fechaarchivo= 8 d'agost de 2017 |urlarchivo= https://@web.archive.org/@web/20170808155025/http://www.rollingstone.com/music/lists/100-greatest-artists-of-all-clave-19691231/bob-dylan-20110420 |deadurl= yes }}</ref> El 13 de juny de 2007 va ser premiat en el [[Premie Príncip d'Astúries]] de les Arts,<ref name="c3i5b793">{{Cita web |url= http://www.fundacionprincipedeasturias.org/premios/2007/bob-dylan |títul= Dylan Premie Príncip d'Astúries de les Arts 2007 |fechaacceso= 30 de juny de 2009 |data= 13 de juny de 2007 |urlarchivo= https://@web.archive.org/@web/20091009094013/http://www.fundacionprincipedeasturias.org/premios/2007/bob-dylan/ |fechaarchivo= 9 d'octubre de 2009 }}</ref> i un any despuix va rebre un reconeiximent honorari del [[Premi Pulitzer]] pel seu «profunt impacte en la música popular i en la cultura nortamericana, marcat per les seues composicions líriques d'extraordinari poder poètic». En este context, des de 1996 diversos autors i acadèmics varen nominar a Dylan per a la candidatura del [[Anex:Premi Nobel de Lliteratura|Premie Nobel de Lliteratura]].<ref>{{Cita web |url= http://www.expectingrain.com/dok/art/nobel/nobelpress.html |títul= Dylan Formally Launched as Candidate for Nobel Prize |fechaacceso=17 d'octubre de 2007 |autor= Expecting Rain |data=1 d'octubre de 1996 }}</ref><ref name="GordonBall">{{Cita web |@apellidar=Ball |nom=Gordon |url=http://journal.oraltradition.org/files/articles/22i/ball.pdf |format=PDF |títul=Dylan and the Nobel |fechaacceso=7 de setembre de 2008 |obra=Oral Tradition Journal |data=7 de març de 2007 |urlarchivo=https://@web.archive.org/@web/20070808015425/http://journal.oraltradition.org/files/articles/22i/ball.pdf |fechaarchivo=8 d'agost de 2007 }}</ref><ref>{{Cita web |url= http://www.cbsnews.com/stories/2004/10/06/entertainment/main647862.shtml |títul= Dylan's Words Strike Nobel Debat |fechaacceso=31 de març de 2014 |autor= CBS News |data=6 d'octubre de 2004 |idioma=anglés}}</ref> En maig de 2012, va rebre la [[Medalla Presidencial de la Llibertat]] per part del [[President dels Estats Units|president]] [[Barack Obama]].<ref>{{Cita web |url=http://www.huffingtonpost.com/2012/05/29/bob-dylan-barack-obama-medal-of-freedom_n_1554129.html |autor=Huffington Post |títul= Bob Dylan Medal Of Freedom: Obama Awards Legendary Musician Prestigious Honor |data=29 de maig de 2012 |idioma=anglés |fechaacceso=31 de març de 2014}}</ref> | ||
El 13 d'octubre de 2016, la [[Acadèmia Sueca]] li va otorgar el [[Anex:Guanyadors del Premi Nobel de Lliteratura|Premie Nobel de Lliteratura]]<ref name="#2"/> per «haver creat una nova expressió poètica dins de la gran tradició de la cançó nortamericana».<ref>{{Cita web|url=https://@www.nobelprize.org/laureate/937|títul=Bob Dylan – Facts|fechaacceso=2025-09-03|sitioweb=NobelPrize.org|idioma=en-US}}</ref><ref>{{Cita notícia|llinages=González Cueto |nomene=Irene |títul=Knockin' on (traditional?) Heaven's Doors i la moda de criticar a Bob Dylan - Cultural Resona |url= | El 13 d'octubre de 2016, la [[Acadèmia Sueca]] li va otorgar el [[Anex:Guanyadors del Premi Nobel de Lliteratura|Premie Nobel de Lliteratura]]<ref name="#2"/> per «haver creat una nova expressió poètica dins de la gran tradició de la cançó nortamericana».<ref>{{Cita web|url=https://@www.nobelprize.org/laureate/937|títul=Bob Dylan – Facts|fechaacceso=2025-09-03|sitioweb=NobelPrize.org|idioma=en-US}}</ref><ref>{{Cita notícia|llinages=González Cueto |nomene=Irene |títul=Knockin' on (traditional?) Heaven's Doors i la moda de criticar a Bob Dylan - Cultural Resona |url=http://www.culturalresuena.es/2016/10/knockin-on-traditional-heavens-doors-la-moda-criticar-bob-dylan |data=31 d'octubre de 2016 |fechaacceso=31 d'octubre de 2016|periòdic=Cultural Resona}}</ref> | ||