Diferència entre les revisions de "Edmund Gettier" - L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Llínea 6:

Gettier obtingué la seua llicenciatura (B.A.) en l'Universitat Johns Hopkins en 1949. Posteriorment obtingué el seu doctorat en Filosofia (PhD) en l'Universitat Cornell en 1961 en una tesis titulada «''Bertrand Russell’s Theories of Belief''» («''Les teories de la creència de Bertrand Russell''»), elaborada baix la direcció de Norman Malcolm.<ref name=":0" /> <ref>[https://www.jstor.org/stable/20123871 "Doctoral Dissertations, 1961"]. ''The Review of Metaphysics''. '''15''' (1): 200. 1961. ISSN 0034-6632. JSTOR 20123871.</ref>

Gettier ensenyà filosofia en la Wayne State University des de 1957 fins a 1967,<ref name=":0" /> primer com a instructor, despuix com a professor assistent i, finalment, com a professor associat.<ref name=":1">[https://web.archive.org/web/20210421130536/https://www.umass.edu/philosophy/memoriam-edmund-l-gettier-iii-1927%E2%80%932021 "In Memoriam: Edmund L. Gettier III (1927–2021) : Department of Philosophy : UMass Amherst"]. ''www.umass.edu''. Archived from the original on 2021-04-21.</ref> Entre els seus colegues del departament de Filosofia en Wayne State es trobaven, entre uns atres, [[Alvin Plantinga]] i [[Héctor-Neri Castañeda]].<ref>Robert C. Sleigh, Jr. (1988). [https://link.springer.com/content/pdf/bfm:978-94-009-2909-8/1.pdf "KNOWING EDMUND GETTlER"] (PDF). In Austin, David F. (ed.). ''Philosophical Analysis''. Dordrecht: Springer Netherlands. [https://link.springer.com/book/10.1007/978-94-009-2909-8 doi:10.1007/978-94-009-2909-8]. ISBN <bdi>978-1-4020-3150-2</bdi>. S2CID 38338054.</ref>

Gettier ensenyà filosofia en la Wayne State University des de [[1957]] fins a [[1967]],<ref name=":0" /> primer com a instructor, despuix com a professor assistent i, finalment, com a professor associat.<ref name=":1">[https://web.archive.org/web/20210421130536/https://www.umass.edu/philosophy/memoriam-edmund-l-gettier-iii-1927%E2%80%932021 "In Memoriam: Edmund L. Gettier III (1927–2021) : Department of Philosophy : UMass Amherst"]. ''www.umass.edu''. Archived from the original on 2021-04-21.</ref> Entre els seus colegues del departament de Filosofia en Wayne State es trobaven, entre uns atres, [[Alvin Plantinga]] i [[Héctor-Neri Castañeda]].<ref>Robert C. Sleigh, Jr. (1988). [https://link.springer.com/content/pdf/bfm:978-94-009-2909-8/1.pdf "KNOWING EDMUND GETTlER"] (PDF). In Austin, David F. (ed.). ''Philosophical Analysis''. Dordrecht: Springer Netherlands. [https://link.springer.com/book/10.1007/978-94-009-2909-8 doi:10.1007/978-94-009-2909-8]. ISBN <bdi>978-1-4020-3150-2</bdi>. S2CID 38338054.</ref>

Durant el curs acadèmic 1964–1965, obtingué una beca posdoctoral Mellon en l'Universitat de Pittsburgh.<ref name=":1" /> La seua àrea d'investigació registrada era «les teories de la creència de [[Bertrand Russell]] i la seua influència en el pensament contemporàneu».<ref>[https://digital.library.pitt.edu/islandora/object/pitt:pittpressreleases19640273/viewer#page/2/mode/2up "66 Andrew Mellon Fellowships Awarded At Pitt | Digital Pitt"]. ''digital.library.pitt.edu''. August 17, 1964. Retrieved 2021-04-18.</ref> Durant la seua estància en [[Pittsburgh]] conegué al llavors jove [[Bas C. van Fraassen]]<ref>Fraassen, Bas C. (1988). [https://www.princeton.edu/~fraassen/abstract/ProblemOfOldEvidence.pdf "The Problem of Old Evidence"] (PDF). In Austin, D. S. (ed.). ''Philosophical Analysis: A Defense by Example''. Philosophical Studies Series. Springer Netherlands. ISBN <bdi>978-90-277-2674-2</bdi>. <q>I met Gettier in Pittsburgh while I was a graduate student there and he a visiting scholar; I immediately envied him his counterexamples, his smile, and the fun he got out of doing philosophy brilliantly.</q></ref> i publicà la primera i única resenya bibliogràfica de la seua carrera, dedicada al llibre ''Philosophical Reasoning'' de [[John Passmore]].<ref>Gettier, Edmund L. (1965). [https://www.jstor.org/stable/2183277 "Review of Philosophical Reasoning"]. ''The Philosophical Review''. '''74''' (2): 266–269. [https://www.jstor.org/stable/2183277?origin=crossref doi:10.2307/2183277]. ISSN 0031-8108. [https://www.jstor.org/stable/2183277 JSTOR 2183277].</ref>

Llínea 12:

En 1967, Gettier fon incorporat al professorat del departament de Filosofia de l'Universitat de Massachusetts Amherst, a on fon promogut al ranc de professor titular en 1972.<ref name=":1" /> Impartí classes allí fins a la seua jubilació en 2001, despuix de la qual passà a ser professor emèrit.<ref name=":1" />

Gettier va morir el 23 de març de 2021, ab 93 anys.<ref name=":1" />

Gettier va morir el [[23 de març]] de [[2021]], en 93 anys.<ref name=":1" />

La fama de Gettier es basa en un artícul d'a penes tres pàgines, publicat en ''Analysis'' en 1963, que seguix sent un dels texts més célebres de l'història recent de la filosofia. En ell, Gettier qüestiona la definició del [[coneiximent]] com a «creència verdadera justificada», una concepció que es remonta al ''Theaetetus'' de [[Plató]], encara que és rebujada al final d'eixe mateix diàlec. Esta concepció era acceptada per la majoria dels filòsofs de l'época, especialment pel [[Epistemologia|epistemòlec]] [[Clarence Irving Lewis]] i el seu alumne [[Roderick Chisholm]]. L'artícul de Gettier presentà contraeixemples a esta teoria per mig de casos en els que els subjectes posseïen creències verdaderes que ademés estaven justificades, pero la veritat de les quals depenia de factors aliens a la justificació que posseïen. No obstant, alguns filòsofs consideraren que la definició del coneiximent com a creència verdadera justificada ya havia segut qüestionada de manera més general per l'obra de [[Ludwig Wittgenstein|Wittgenstein]]. (Posteriorment, també es trobà un argument similar en els escrits de [[Bertrand Russell]]<ref>Russell, Bertrand (1912). The Problems of Philosophy. Oxford: Oxford University Press. pp. 131f. Citation taken from Kratzer, Angelika (2002). [https://scholarworks.umass.edu/items/270d4253-ad15-4bb4-a243-5d64be606b30 "Facts: Particulars of Information Units?"]. Linguistics and Philosophy. 25 (5–6): 655–670. [https://link.springer.com/article/10.1023/A:1020807615085 doi:10.1023/a:1020807615085]. S2CID 170763145., p. 657.</ref>).

@@ Llínea 6: / Llínea 6: @@
 Gettier obtingué la seua llicenciatura (B.A.) en l'Universitat Johns Hopkins en 1949. Posteriorment obtingué el seu doctorat en Filosofia (PhD) en l'Universitat Cornell en 1961 en una tesis titulada «''Bertrand Russell’s Theories of Belief''» («''Les teories de la creència de Bertrand Russell''»), elaborada baix la direcció de Norman Malcolm.<ref name=":0" /> <ref>[https://www.jstor.org/stable/20123871 "Doctoral Dissertations, 1961"]. ''The Review of Metaphysics''. '''15''' (1): 200. 1961. ISSN&#x20;0034-6632. JSTOR&#x20;20123871.</ref>
-Gettier ensenyà filosofia en la Wayne State University des de 1957 fins a 1967,<ref name=":0" /> primer com a instructor, despuix com a professor assistent i, finalment, com a professor associat.<ref name=":1">[https://web.archive.org/web/20210421130536/https://www.umass.edu/philosophy/memoriam-edmund-l-gettier-iii-1927%E2%80%932021 "In Memoriam: Edmund L. Gettier III (1927–2021) : Department of Philosophy : UMass Amherst"]. ''www.umass.edu''. Archived from the original on 2021-04-21.</ref> Entre els seus colegues del departament de Filosofia en Wayne State es trobaven, entre uns atres, [[Alvin Plantinga]] i [[Héctor-Neri Castañeda]].<ref>Robert C. Sleigh, Jr. (1988). [https://link.springer.com/content/pdf/bfm:978-94-009-2909-8/1.pdf "KNOWING EDMUND GETTlER"] (PDF). In Austin, David F. (ed.). ''Philosophical Analysis''. Dordrecht: Springer Netherlands. [https://link.springer.com/book/10.1007/978-94-009-2909-8 doi:10.1007/978-94-009-2909-8]. ISBN&#x20;<bdi>978-1-4020-3150-2</bdi>. S2CID&#x20;38338054.</ref>
+Gettier ensenyà filosofia en la Wayne State University des de [[1957]] fins a [[1967]],<ref name=":0" /> primer com a instructor, despuix com a professor assistent i, finalment, com a professor associat.<ref name=":1">[https://web.archive.org/web/20210421130536/https://www.umass.edu/philosophy/memoriam-edmund-l-gettier-iii-1927%E2%80%932021 "In Memoriam: Edmund L. Gettier III (1927–2021) : Department of Philosophy : UMass Amherst"]. ''www.umass.edu''. Archived from the original on 2021-04-21.</ref> Entre els seus colegues del departament de Filosofia en Wayne State es trobaven, entre uns atres, [[Alvin Plantinga]] i [[Héctor-Neri Castañeda]].<ref>Robert C. Sleigh, Jr. (1988). [https://link.springer.com/content/pdf/bfm:978-94-009-2909-8/1.pdf "KNOWING EDMUND GETTlER"] (PDF). In Austin, David F. (ed.). ''Philosophical Analysis''. Dordrecht: Springer Netherlands. [https://link.springer.com/book/10.1007/978-94-009-2909-8 doi:10.1007/978-94-009-2909-8]. ISBN&#x20;<bdi>978-1-4020-3150-2</bdi>. S2CID&#x20;38338054.</ref>
 Durant el curs acadèmic 1964–1965, obtingué una beca posdoctoral Mellon en l'Universitat de Pittsburgh.<ref name=":1" /> La seua àrea d'investigació registrada era «les teories de la creència de [[Bertrand Russell]] i la seua influència en el pensament contemporàneu».<ref>[https://digital.library.pitt.edu/islandora/object/pitt:pittpressreleases19640273/viewer#page/2/mode/2up "66 Andrew Mellon Fellowships Awarded At Pitt | Digital Pitt"]. ''digital.library.pitt.edu''. August 17, 1964. Retrieved 2021-04-18.</ref> Durant la seua estància en [[Pittsburgh]] conegué al llavors jove [[Bas C. van Fraassen]]<ref>Fraassen, Bas C. (1988). [https://www.princeton.edu/~fraassen/abstract/ProblemOfOldEvidence.pdf "The Problem of Old Evidence"] (PDF). In Austin, D. S. (ed.). ''Philosophical Analysis: A Defense by Example''. Philosophical Studies Series. Springer Netherlands. ISBN&#x20;<bdi>978-90-277-2674-2</bdi>. <q>I met Gettier in Pittsburgh while I was a graduate student there and he a visiting scholar; I immediately envied him his counterexamples, his smile, and the fun he got out of doing philosophy brilliantly.</q></ref> i publicà la primera i única resenya bibliogràfica de la seua carrera, dedicada al llibre ''Philosophical Reasoning'' de [[John Passmore]].<ref>Gettier, Edmund L. (1965). [https://www.jstor.org/stable/2183277 "Review of Philosophical Reasoning"]. ''The Philosophical Review''. '''74''' (2): 266–269. [https://www.jstor.org/stable/2183277?origin=crossref doi:10.2307/2183277]. ISSN&#x20;0031-8108. [https://www.jstor.org/stable/2183277 JSTOR&#x20;2183277].</ref>
@@ Llínea 12: / Llínea 12: @@
 En 1967, Gettier fon incorporat al professorat del departament de Filosofia de l'Universitat de Massachusetts Amherst, a on fon promogut al ranc de professor titular en 1972.<ref name=":1" /> Impartí classes allí fins a la seua jubilació en 2001, despuix de la qual passà a ser professor emèrit.<ref name=":1" />
-Gettier va morir el 23 de març de 2021, ab 93 anys.<ref name=":1" />
+Gettier va morir el [[23 de març]] de [[2021]], en 93 anys.<ref name=":1" />
 La fama de Gettier es basa en un artícul d'a penes tres pàgines, publicat en ''Analysis'' en 1963, que seguix sent un dels texts més célebres de l'història recent de la filosofia. En ell, Gettier qüestiona la definició del [[coneiximent]] com a «creència verdadera justificada», una concepció que es remonta al ''Theaetetus'' de [[Plató]], encara que és rebujada al final d'eixe mateix diàlec. Esta concepció era acceptada per la majoria dels filòsofs de l'época, especialment pel [[Epistemologia|epistemòlec]] [[Clarence Irving Lewis]] i el seu alumne [[Roderick Chisholm]]. L'artícul de Gettier presentà contraeixemples a esta teoria per mig de casos en els que els subjectes posseïen creències verdaderes que ademés estaven justificades, pero la veritat de les quals depenia de factors aliens a la justificació que posseïen. No obstant, alguns filòsofs consideraren que la definició del coneiximent com a creència verdadera justificada ya havia segut qüestionada de manera més general per l'obra de [[Ludwig Wittgenstein|Wittgenstein]]. (Posteriorment, també es trobà un argument similar en els escrits de [[Bertrand Russell]]<ref>Russell, Bertrand (1912). The Problems of Philosophy. Oxford: Oxford University Press. pp. 131f. Citation taken from Kratzer, Angelika (2002). [https://scholarworks.umass.edu/items/270d4253-ad15-4bb4-a243-5d64be606b30 "Facts: Particulars of Information Units?"]. Linguistics and Philosophy. 25 (5–6): 655–670. [https://link.springer.com/article/10.1023/A:1020807615085 doi:10.1023/a:1020807615085]. S2CID 170763145., p. 657.</ref>).