Diferència entre les revisions de "Ctenomys boliviensis"
m "Pelaje" en castellà per "Pelage" en valencià. (Etiquetes: Reemplaç de text Editat en un dispositiu mòvil Editat en la versió web per a mòvils) |
m "Hocico" en castellà per "Morro" en valencià. |
||
| Llínea 4: | Llínea 4: | ||
== Característiques == | == Característiques == | ||
El tuco-tuco bolivià alcança una llongitut promig de cap a tors d'al voltant de 27,6 centímetros per als machos i 22,1 centímetros per a les femelles, aixina com una llongitut promig de la coa de 8,0 i 9,5 centímetros respectivament. El pes dels machos en promig és de 650 grams i el de les femelles 420 grams. La llongitut mija de les orelles és de 12 i 9 milímetros i la llongitut mija de les pates atrasseres és de 46 i 45 milímetros. Açò la convertix en una espècie comparativament gran del gènero. El pelage dorsal és lluent, suau i curt, i generalment és de color marró rojós clar. La part superior del cap i el | El tuco-tuco bolivià alcança una llongitut promig de cap a tors d'al voltant de 27,6 centímetros per als machos i 22,1 centímetros per a les femelles, aixina com una llongitut promig de la coa de 8,0 i 9,5 centímetros respectivament. El pes dels machos en promig és de 650 grams i el de les femelles 420 grams. La llongitut mija de les orelles és de 12 i 9 milímetros i la llongitut mija de les pates atrasseres és de 46 i 45 milímetros. Açò la convertix en una espècie comparativament gran del gènero. El pelage dorsal és lluent, suau i curt, i generalment és de color marró rojós clar. La part superior del cap i el morro són de color negre-marró, i una banda indistinta de color marró obscur s'estén al voltant del coll i fins a l'esquena. La pancha és de color roig òxit clar a groc i els animals tenen una taca blanca al començ de l'abdomen. La coa és de color marró obscur en la part superior i clara en la part inferior. | ||
El cràneu està fortament desenrollat en una notable disminució en el mig de la regió del | El cràneu està fortament desenrollat en una notable disminució en el mig de la regió del morro. Els [[Dent incisiva|incisius]] superiors són molt amples. | ||
El [[cariotip]] és variable i consta d'un conjunt de cromosomes de 2n=36 a 46 cromosomes (FN=64). Els espermatozoides dels animals són simètrics. | El [[cariotip]] és variable i consta d'un conjunt de cromosomes de 2n=36 a 46 cromosomes (FN=64). Els espermatozoides dels animals són simètrics. | ||
Última revisió del 23:21 8 jul 2026
El tuco-tuco bolivià (Ctenomys boliviensis) és una espècie de rosegador de família Ctenomyidae. Medix uns 25 cm de llongitut. Presenta dents filosos i usualment anaranjados. Es troba en Argentina, Bolívia i Paraguay.
Característiques
[editar | editar còdic]El tuco-tuco bolivià alcança una llongitut promig de cap a tors d'al voltant de 27,6 centímetros per als machos i 22,1 centímetros per a les femelles, aixina com una llongitut promig de la coa de 8,0 i 9,5 centímetros respectivament. El pes dels machos en promig és de 650 grams i el de les femelles 420 grams. La llongitut mija de les orelles és de 12 i 9 milímetros i la llongitut mija de les pates atrasseres és de 46 i 45 milímetros. Açò la convertix en una espècie comparativament gran del gènero. El pelage dorsal és lluent, suau i curt, i generalment és de color marró rojós clar. La part superior del cap i el morro són de color negre-marró, i una banda indistinta de color marró obscur s'estén al voltant del coll i fins a l'esquena. La pancha és de color roig òxit clar a groc i els animals tenen una taca blanca al començ de l'abdomen. La coa és de color marró obscur en la part superior i clara en la part inferior.
El cràneu està fortament desenrollat en una notable disminució en el mig de la regió del morro. Els incisius superiors són molt amples.
El cariotip és variable i consta d'un conjunt de cromosomes de 2n=36 a 46 cromosomes (FN=64). Els espermatozoides dels animals són simètrics.
Referències
[editar | editar còdic]- Woods, C. A. and C. W. Kilpatrick. 2005. Hystricognathi. Pp 1538-1600 in Mammal Species of the World. A Taxonomic and Geographic Reference. Tercera edició. D. I. Wilson and D. M. Reeder eds. Smithsonian Institution Press, Washington D.C.