Diferència entre les revisions de "Llengües d'Oc" - L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Llínea 336:

=== Situació actual de la llengua ===

On més es parla de manera proporcional és als tres territoris occitans que no formen part de l'estat francés: la Vall d'Aran (Catalunya), Mónaco i el Piemont (Itàlia). Tant en la Comunitat Autònoma de Catalunya (des de l'aplicació d'un nou [[Estatut d'Autonomia de Catalunya|estatut]] el [[9 d'agost]] del [[2006]]), com en Mónaco, l'occità té l'estatus de llengua cooficial. En el Piemont s'està preparant la seua cooficialitat i s'espera obtindre pronte. En França, l'occità no és cooficial i és ~~bastant~~ complicat que algun dia ho ~~arribe~~ a ser, ya que l'estat francés no té ni tan sols la intenció de ratificar la [[carta europea de les llengües regionals o minoritàries]].

A on més es parla de manera proporcional és als tres territoris occitans que no formen part de l'estat francés: la Vall d'Aran (Catalunya), Mónaco i el Piemont (Itàlia). Tant en la Comunitat Autònoma de Catalunya (des de l'aplicació d'un nou [[Estatut d'Autonomia de Catalunya|estatut]] el [[9 d'agost]] del [[2006]]), com en Mónaco, l'occità té l'estatus de llengua cooficial. En el Piemont s'està preparant la seua cooficialitat i s'espera obtindre pronte. En França, l'occità no és cooficial i és prou complicat que algun dia ho aplegue a ser, ya que l'estat francés no té ni tan sols la intenció de ratificar la [[carta europea de les llengües regionals o minoritàries]].

Com ya s'ha dit en la introducció, en França encara hi ha de 2 a 10 millons de parlants natius{{cal citació}}, pero majoritàriament en generacions majors, i 7 millons{{cal citació}} que l'entenen pero no el parlen. El seu número de parlants a l'Occitània baix jurisdicció francesa, ~~segons~~ una enquesta publicada per Baldit el 1980, era:{{cal citació}}

Com ya s'ha dit en la introducció, en França encara hi ha de 2 a 10 millons de parlants natius{{cal citació}}, pero majoritàriament en generacions majors, i 7 millons{{cal citació}} que l'entenen pero no el parlen. El seu número de parlants a l'Occitània baix jurisdicció francesa, conforme a una enquesta publicada per Baldit el 1980, era:{{cal citació}}

* 1.500.000 (13%) són parlants habituals.

* 3.500.000 (30%) el parlen a sovint.

Llínea 346:

Això mostra una llengua en franca recessió i en vies de lenta desaparició, ya que dades més recents indiquen que només el parlen un 28%, un 9% l'usa quotidianament, un 13 % el pot llegir, i l'escriuen un 6 %, tot i que entre el 40 i el 50% l'entenen.{{cal citació}}

L'Alt Consell Nacional de Llengües de França ~~va fer~~ una enquesta el 1994, de la qual es desprén que el 77% dels francesos eren partidaris d'adoptar una llei que reconeguera i protegira les parles regionals, i el 68% ~~creya~~ que ~~els~~ llengües regionals favorien els intercanvis fronterers.{{cal citació}}

L'Alt Consell Nacional de Llengües de França feu una enquesta el 1994, de la qual es desprén que el 77% dels francesos eren partidaris d'adoptar una llei que reconeguera i protegira les parles regionals, i el 68% creïa que les llengües regionals favorien els intercanvis fronterers.{{cal citació}}

Pel que fa a la [[Vall d'Aran]], l'aïllament tradicional ha ~~estat~~ la causa principal de la forta solidaritat interna i del sentiment remarcable d'identitat autònoma que caracterisen la seua comunitat. No són catalans ni tampoc ciutadans francesos, i els és totalment desconegut el procés de substitució llingüística característic de França. Mentres que a Occitània la reculada de l'occità es deu a l'abandonament de la llengua pels seus parlants, si a la Vall una part de la població no coneix l'aranés només és conseqüència de la presència d'un número important de forasters. ~~Segons~~ una enquesta efectuada el 1984, d'un total de 5.297 habitants de més de 5 anys, dels quals només el 61,18 % ha naixcut a la vall, el 79,19% són capaços de parlar aranés, el 60,44 % el parlava habitualment en els veïns i un 13,94 % més l'entenia. Ací s'observaria una regressió de la llengua que va dels habitants de més de 70 anys (88,2 % occitaparlants) als compresos entre els 11 i els 20 anys (59,5 % occitaparlants), pero en un aument de la tendència entre els més jovens entre 5 i 10 anys (65,7 % occitaparlants). Ademés, hi ha un aument dels parlants que han adquirit l'aranés com a segona llengua a partir del grup d'edats comprés entre els 11 i 20 anys (12%) en contrast en el grup comprés entre els 21 i 30 anys (10,4%).

Pel que fa a la [[Vall d'Aran]], l'aïllament tradicional ha segut la causa principal de la forta solidaritat interna i del sentiment remarcable d'identitat autònoma que caracterisen la seua comunitat. No són catalans ni tampoc ciutadans francesos, i els és totalment desconegut el procés de substitució llingüística característic de França. Mentres que a Occitània la reculada de l'occità es deu a l'abandonament de la llengua pels seus parlants, si a la Vall una part de la població no coneix l'aranés només és conseqüència de la presència d'un número important de forasters. Conforme a una enquesta efectuada el 1984, d'un total de 5.297 habitants de més de 5 anys, dels quals només el 61,18 % ha naixcut a la vall, el 79,19% són capaços de parlar aranés, el 60,44 % el parlava habitualment en els veïns i un 13,94 % més l'entenia. Ací s'observaria una regressió de la llengua que va dels habitants de més de 70 anys (88,2 % occitaparlants) als compresos entre els 11 i els 20 anys (59,5 % occitaparlants), pero en un aument de la tendència entre els més jovens entre 5 i 10 anys (65,7 % occitaparlants). Ademés, hi ha un aument dels parlants que han adquirit l'aranés com a segona llengua a partir del grup d'edats comprés entre els 11 i 20 anys (12%) en contrast en el grup comprés entre els 21 i 30 anys (10,4%).

Esta recuperació es pot atribuir tant al moviment d'opinió que va precedir les normes llingüístiques del 1982, la capacitat socialisadora de la llengua i que el 72 % dels més jovens són naixcuts a la Vall. Segons les enquestes fetes per la Generalitat de Catalunya el 1993, la parla principal dels habitants era:

@@ Llínea 336: / Llínea 336: @@
 === Situació actual de la llengua ===
-On més es parla de manera proporcional és als tres territoris occitans que no formen part de l'estat francés: la Vall d'Aran (Catalunya), Mónaco i el Piemont (Itàlia). Tant en la Comunitat Autònoma de Catalunya (des de l'aplicació d'un nou [[Estatut d'Autonomia de Catalunya|estatut]] el [[9 d'agost]] del [[2006]]), com en Mónaco, l'occità té l'estatus de llengua cooficial. En el Piemont s'està preparant la seua cooficialitat i s'espera obtindre pronte. En França, l'occità no és cooficial i és bastant complicat que algun dia ho arribe a ser, ya que l'estat francés no té ni tan sols la intenció de ratificar la [[carta europea de les llengües regionals o minoritàries]].
+A on més es parla de manera proporcional és als tres territoris occitans que no formen part de l'estat francés: la Vall d'Aran (Catalunya), Mónaco i el Piemont (Itàlia). Tant en la Comunitat Autònoma de Catalunya (des de l'aplicació d'un nou [[Estatut d'Autonomia de Catalunya|estatut]] el [[9 d'agost]] del [[2006]]), com en Mónaco, l'occità té l'estatus de llengua cooficial. En el Piemont s'està preparant la seua cooficialitat i s'espera obtindre pronte. En França, l'occità no és cooficial i és prou complicat que algun dia ho aplegue a ser, ya que l'estat francés no té ni tan sols la intenció de ratificar la [[carta europea de les llengües regionals o minoritàries]].
-Com ya s'ha dit en la introducció, en França encara hi ha de 2 a 10 millons de parlants natius{{cal citació}}, pero majoritàriament en generacions majors, i 7 millons{{cal citació}} que l'entenen pero no el parlen. El seu número de parlants a l'Occitània baix jurisdicció francesa, segons una enquesta publicada per Baldit el 1980, era:{{cal citació}}
+Com ya s'ha dit en la introducció, en França encara hi ha de 2 a 10 millons de parlants natius{{cal citació}}, pero majoritàriament en generacions majors, i 7 millons{{cal citació}} que l'entenen pero no el parlen. El seu número de parlants a l'Occitània baix jurisdicció francesa, conforme a una enquesta publicada per Baldit el 1980, era:{{cal citació}}
 *    1.500.000  (13%)  són parlants habituals.
 *    3.500.000  (30%)  el parlen a sovint.
@@ Llínea 346: / Llínea 346: @@
 Això mostra una llengua en franca recessió i en vies de lenta desaparició, ya que dades més recents indiquen que només el parlen un 28%, un 9% l'usa quotidianament, un 13 % el pot llegir, i l'escriuen un 6 %, tot i que entre el 40 i el 50% l'entenen.{{cal citació}}
-L'Alt Consell Nacional de Llengües de França va fer una enquesta el 1994, de la qual es desprén que el 77% dels francesos eren partidaris d'adoptar una llei que reconeguera i protegira les parles regionals, i el 68% creya que els llengües regionals favorien els intercanvis fronterers.{{cal citació}}
+L'Alt Consell Nacional de Llengües de França feu una enquesta el 1994, de la qual es desprén que el 77% dels francesos eren partidaris d'adoptar una llei que reconeguera i protegira les parles regionals, i el 68% creïa que les llengües regionals favorien els intercanvis fronterers.{{cal citació}}
-Pel que fa a la [[Vall d'Aran]], l'aïllament tradicional ha estat la causa principal de la forta solidaritat interna i del sentiment remarcable d'identitat autònoma que caracterisen la seua comunitat. No són catalans ni tampoc ciutadans francesos, i els és totalment desconegut el procés de substitució llingüística característic de França. Mentres que a Occitània la reculada de l'occità es deu a l'abandonament de la llengua pels seus parlants, si a la Vall una part de la població no coneix l'aranés només és conseqüència de la presència d'un número important de forasters. Segons una enquesta efectuada el 1984, d'un total de 5.297  habitants de més de 5 anys, dels quals només el 61,18 % ha naixcut a la vall, el 79,19% són capaços de parlar aranés, el 60,44 % el parlava habitualment en els veïns i un 13,94 % més l'entenia. Ací s'observaria una regressió de la llengua que va dels habitants de més de 70 anys (88,2 % occitaparlants) als compresos entre els 11 i els 20 anys (59,5 % occitaparlants), pero en un aument de la tendència entre els més jovens entre 5 i 10 anys (65,7 % occitaparlants). Ademés, hi ha un aument dels parlants que han adquirit l'aranés com a segona llengua a partir del  grup d'edats comprés entre els 11 i 20 anys (12%) en contrast en el grup comprés entre els 21 i 30 anys (10,4%).
+Pel que fa a la [[Vall d'Aran]], l'aïllament tradicional ha segut la causa principal de la forta solidaritat interna i del sentiment remarcable d'identitat autònoma que caracterisen la seua comunitat. No són catalans ni tampoc ciutadans francesos, i els és totalment desconegut el procés de substitució llingüística característic de França. Mentres que a Occitània la reculada de l'occità es deu a l'abandonament de la llengua pels seus parlants, si a la Vall una part de la població no coneix l'aranés només és conseqüència de la presència d'un número important de forasters. Conforme a una enquesta efectuada el 1984, d'un total de 5.297  habitants de més de 5 anys, dels quals només el 61,18 % ha naixcut a la vall, el 79,19% són capaços de parlar aranés, el 60,44 % el parlava habitualment en els veïns i un 13,94 % més l'entenia. Ací s'observaria una regressió de la llengua que va dels habitants de més de 70 anys (88,2 % occitaparlants) als compresos entre els 11 i els 20 anys (59,5 % occitaparlants), pero en un aument de la tendència entre els més jovens entre 5 i 10 anys (65,7 % occitaparlants). Ademés, hi ha un aument dels parlants que han adquirit l'aranés com a segona llengua a partir del  grup d'edats comprés entre els 11 i 20 anys (12%) en contrast en el grup comprés entre els 21 i 30 anys (10,4%).
 Esta recuperació es pot atribuir tant al moviment d'opinió que va precedir les normes llingüístiques del 1982, la capacitat socialisadora de la llengua i que el 72 % dels més jovens són naixcuts a la Vall. Segons les enquestes fetes per la Generalitat de Catalunya el 1993, la parla principal dels habitants era: