78 813
edicions
Canvis
sense resum d'edició
|notes =
|notes =
}}
}}
'''Perpinyà''' (oficialment, en [[Idioma francés|francés]] ''Perpignan'') ciutat del surest de França, capital del departament dels Pirineus Orientals, en la regió de Languedoc-Rosselló e històrica capital del comtat del Rosselló.
'''Perpinyà''' (oficialment, en [[Idioma francés|francés]] ''Perpignan'') ciutat del surest de França, capital del departament dels Pirineus Orientals, en la regió de Languedoc-Rosselló i històrica capital del comtat del Rosselló.
== Geografia ==
== Geografia ==
Es troba situada a vores del curs inferior del riu Têt.
Es troba situada a vores del curs inferior del riu Têt.
Fites de la ciutat son la catedral gòtica de San Juan Bautista, escomençada en 1324 sobre l'emplaçament d'una església anterior del sigle XI i finalisada en 1508, el castell dels reis de Mallorca (sigle XIII) o la Llonja, que seguixen els models de les de Palma o Valéncia.
Fites de la ciutat son la catedral gòtica de Sant Joan Baptiste, escomençada en 1324 sobre l'emplaçament d'una església anterior del sigle XI i finalisada en 1508, el castell dels reis de Mallorca (sigle XIII) o la Llonja, que seguixen els models de les de Palma o Valencia.
== Economia ==
== Economia ==
== Història ==
== Història ==
Capital del comtat del Rosselló, u dels comtats catalans, no s'integrà en la Corona d'Aragó fins 1172, quan en el testament del compte d'Ampúries, Gerart II de Rosselló, al comtat s'integrà en la Corona. En la creació del regne de Mallorca, fruit del testament de Jaume I el Conquistador, en 1276, es va convertir en la capital del regne fins la desaparició d'aquell i la seua reintegració a la Corona d'Aragó (1344), baix el regnat de Pere el Ceremoniós. En 1349 este rei establix l'Estudi General de Perpinyà, refrendat com a universitat pel papa Clement VII en 1379.
Capital del comtat del Rosselló, u dels comtats catalans, no s'integrà en la Corona d'Aragó fins al 1172, quan en el testament del compte d'Ampúries, Gerart II de Rosselló, al comtat s'integrà en la Corona. En la creació del regne de Mallorca, fruit del testament de Jaume I el Conquistador, en 1276, es va convertir en la capital del regne fins la desaparició d'aquell i la seua reintegració a la Corona d'Aragó (1344), baix el regnat de Pere el Ceremoniós. En 1349 este rei establix l'Estudi General de Perpinyà, refrendat com a universitat pel papa Clement VII en 1379.
A la mort de Ferran el Catòlic, el seu net Carles fon coronat rei d'Aragó en 1518 en Saragossa, davant les corts, unint per primera vegada baix un mateix monarca les corones d'Aragó i Castella. En eixe context passa a formar part de la corona espanyola baix la dinastia dels Àustries. D'esta forma el Rosselló es convertix en terreny fronteriç entre la monarquia hispànica i Frància. En 1542, Perpinyà fon defenguda pel duc d'Alba contra les tropes d'Enric, delfí de França (el futur Enric II). Els francesos efectuaren un nou intent d'anexió dels territoris al nort dels Pirineus en 1595. Degut ad esta inseguritat, Carles I i Felip II reforçaren les fortificacions de Perpinyà i van convertir l'antic palau dels reis de Mallorca en una ciutadella.
A la mort de Ferran el Catòlic, el seu net Carles fon coronat rei d'Aragó en 1518 en Saragossa, davant les corts, unint per primera vegada baix un mateix monarca les corones d'Aragó i Castella. En eixe context passa a formar part de la corona espanyola baix la dinastia dels Àustries. D'esta forma el Rosselló es convertix en terreny fronteriç entre la monarquia hispànica i Frància. En 1542, Perpinyà fon defenguda pel duc d'Alba contra les tropes d'Enric, delfí de França (el futur Enric II). Els francesos efectuaren un nou intent d'anexió dels territoris al nort dels Pirineus en 1595. Degut ad esta inseguritat, Carles I i Felip II reforçaren les fortificacions de Perpinyà i van convertir l'antic palau dels reis de Mallorca en una ciutadella.
Després de la Guerra Civil, Perpinyà, junt en atres ciutats del Migdia francés va acollir a numerosos exiliats republicans espanyols, principalment catalans.
Després de la Guerra Civil, Perpinyà, junt en atres ciutats del Migdia francés va acollir a numerosos exiliats republicans espanyols, principalment catalans.
En la actualitat, Perpinyà i la seua àrea metropolitana (més de 300.000 habitants) concentra la majoria dels habitants del departament (poblacaió: 435.000). Alguns secotrs la consideren la capital de Catalunya Nort (la proposta imperialiste dels Països Catalans).
En l'actualitat, Perpinyà i la seua àrea metropolitana (més de 300.000 habitants) concentra la majoria dels habitants del departament (població: 435.000).
== Llengua ==
== Llengua ==