Perpinyà

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
Perpinyà

Perpinyà
Perpignan

Escut perpinya.png
País : Flag of France.png França
Com. Autònoma:
Erro al crear miniatura: Falta archiu
Languedoc-Rousillon
Província:
Comarca:
Partit judicial:
Ubicació: 42°41′55″N 2°53′44″E
Altitut: 15 msnm
Superfície: 68,07 km²
Població: 117.500 hab.
Densitat: 1.726,16 hab./km²
Gentilici: Perpinyanenc/a.
Predomini llingüístic: Francés i català
Còdic postal:
Festes majors:
Alcalde: Jean-Paul Alduy
Pàgina web:


Perpinyà (oficialment, en francés Perpignan) ciutat del surest de França, capital del departament dels Pirineus Orientals, en la regió de Languedoc-Rosselló i històrica capital del comtat del Rosselló.

Geografia[editar | editar còdic]

Es troba situada a vores del curs inferior del riu Têt.

Fites de la ciutat són la catedral gòtica de Sant Joan Baptiste, escomençada en l'any 1324 sobre l'emplaçament d'una iglésia anterior del sigle XI i finalisada en l'any 1508, el castell dels reis de Mallorca (sigle XIII) o la Llonja, que seguixen els models de les de Palma o Valéncia.

Economia[editar | editar còdic]

És un important mercat agrícola (fruites, verdures, oli d'oliva, vi i cereals). Fàbriques textils, de material ferroviari i de fulla. Nuc ferroviari i de carreteres. En 2012, Perpinyà es conectarà en el restant de França i en Espanya per mig de la llínea d'alta velocitat Madrit - Barcelona - París.

Història[editar | editar còdic]

Capital del comtat del Rosselló, u dels comtats catalans, no s'integrà en la Corona d'Aragó fins a l'any 1172, quan en el testament del comte d'Ampúries, Gerart II de Rosselló, al comtat s'integrà en la Corona. En la creació del regne de Mallorca, fruit del testament de Jaume I el Conquistador, en 1276, es va convertir en la capital del regne fins la desaparició d'aquell i la seua reintegració a la Corona d'Aragó (1344), baix el regnat de Pere el Ceremoniós. En 1349 este rei establix l'Estudi General de Perpinyà, refrendat com a universitat pel Papa Clement VII en l'any 1379.

A la mort de Ferran el Catòlic, el seu net Carles fon coronat rei d'Aragó en l'any 1518 en Saragossa, davant les corts, unint per primera vegada baix un mateix monarca les corones d'Aragó i Castella. En eixe context passa a formar part de la corona espanyola baix la dinastia dels Àustries. D'esta forma el Rosselló es convertix en terreny fronteriç entre la monarquia hispànica i Frànça. En 1542, Perpinyà fon defenguda pel duc d'Alba contra les tropes d'Enric, delfí de França (el futur Enric II). Els francesos efectuaren un nou intent d'anexió dels territoris al nort dels Pirineus en l'any 1595. Degut ad esta inseguritat, Carles I i Felip II reforçaren les fortificacions de Perpinyà i varen convertir l'antic palau dels reis de Mallorca en una ciutadella.

Durant la rebelió de Catalunya de l'any 1640 fon ocupada per tropes franceses respalades pels sublevats catalans en setembre de 1642. Posteriorment a la rendició de Barcelona davant del rei Felip IV d'Espanya en l'any 1654, la Generalitat de Catalunya es va traslladar allí. La firma de la Pau dels Pirineus (1659) entre els reis de França i Espanya certifica la cessió de Perpinyà, junt en el restant dels territoris catalans que formarien la província del Rosselló, a la corona francesa. En l'any 1660 la Generalitat és suprimida per la monarquia francesa.

En la creació del departament de Pirineus Orientals, poc despuix de la Revolució Francesa (4 de març de 1790), Perpinyà es convertix en la capital del departament. A pesar del seu nou estatus com a capital departamental, Perpinyà entra en un estat de estancament durant el sigle XIX. En l'any 1794, per eixemple, la seua universitat fon suprimida (no es fundaria una nova universitat en la ciutat fins 1979). A principis d'eixe sigle, la ciutat es poc més o manco la del sigle XIV. Les muralles són demolides a principis del sigle XX, lo que permet l'expansió de la ciutat per la plana del Roselló.

Despuix de la Guerra Civil, Perpinyà, junt en atres ciutats del Migdia francés va acollir a numerosos exiliats republicans espanyols, principalment catalans.

En l'actualitat, Perpinyà i la seua àrea metropolitana (més de 300.000 habitants) concentra la majoria dels habitants del departament (població: 435.000).

Llengua[editar | editar còdic]

Se parla principalment el francés, despuix en menor mida també l'occità i el català.