Diferència entre les revisions de "Josep Marin i Morell" - L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Llínea 6:

Per aquell llavors, Marín fon elegit membre de la preautonòmica “Taula del pre-Consell” i de la “Coordinadora d ’Entitats Culturals Valencianistes” de la que aplegà a ser president.

Instaura én Elig els primers cursos de valencià del GCI per ~~“Lo~~ Rat ~~Penat”~~ per a mestres i funcionaris des de 1978 a 1982 én la seu social de l'entitat én el cèntric carrer Daoíz.

Instaura én Elig els primers cursos de valencià del GCI per “[[Lo Rat Penat]]” per a mestres i funcionaris des de 1978 a 1982 én la seu social de l'entitat én el cèntric carrer Daoíz.

Ingressa én ~~“Unió~~ Regionalista ~~Valenciana”~~ (URV), s'associa al ~~“Grup d’Acció Valencianista”~~ (GAV) i al “Patronat Historic Artistic Cultural d’Elig” (PHACE) i funda ~~“Unió Valenciana”~~ (UV) én Elig sent el seu cartell i candidat electoral i casi ix regidor en els comicis municipals de 1982 dins de la candidatura de la llavors "Coalició Popular".

Ingressa én “[[Unió Regionalista Valenciana]]” (URV), s'associa al “[[Grup d'Acció Valencianista]]” (GAV) i al “Patronat Historic Artistic Cultural d’Elig” (PHACE) i funda “[[Unió Valenciana]]” (UV) én Elig sent el seu cartell i candidat electoral i casi ix regidor en els comicis municipals de 1982 dins de la candidatura de la llavors "Coalició Popular".

Defen la Real Senyera arduament en l' època tristament coneguda com ~~“Batalla~~ de ~~Valéncia”~~ participant én manifestacions en pro de l'identitat autòctona, corrent perill la seua integritat fisica, rebent amenaces i anònims de mort, encara que mai s' acovardà: sempre es mostrà valent.

Defen la Real Senyera arduament en l' època tristament coneguda com “[[Batalla de Valéncia]]” participant én manifestacions en pro de l'identitat autòctona, corrent perill la seua integritat fisica, rebent amenaces i anònims de mort, encara que mai s' acovardà: sempre es mostrà valent.

Firma l'adhesió a les ~~“Normes d’El Puig”~~ per al valencià i defén una ponència én el “I Congrés de la Llengua Valenciana”(que organisà el PHACE) en 1985 apelant a l'unió i germandat (germanor) o fraternitat entre totes les corrents del Valencianisme i a on presenta el diccionari de la RACV junt a l'acadèmic i decà de la mateixa, el poeta Xavier Casp én la Mútua Ilicitana (hui MAZ) én Elig.

Firma l'adhesió a les “[[Normes d'El Puig]]” per al valencià i defén una ponència én el “I Congrés de la Llengua Valenciana”(que organisà el PHACE) en 1985 apelant a l'unió i germandat (germanor) o fraternitat entre totes les corrents del Valencianisme i a on presenta el diccionari de la [[RACV]] junt a l'acadèmic i decà de la mateixa, el poeta [[Xavier Casp]] én la Mútua Ilicitana (hui MAZ) én Elig.

Conseguix que la cuatribarrada es reemplaçara del balcó de l'Ajuntament d' Elig per la Real Senyera Valenciana durant el mandat de Ramón Pastor com alcalde a l'inici de la transició.

Conseguix que la cuatribarrada es reemplaçara del balcó de l'Ajuntament d' Elig per la [[Real Senyera Valenciana]] durant el mandat de Ramón Pastor com alcalde a l'inici de la transició.

@@ Llínea 6: / Llínea 6: @@
 Per aquell llavors, Marín fon elegit membre de la preautonòmica “Taula del pre-Consell” i de la “Coordinadora d ’Entitats Culturals Valencianistes” de la que aplegà a ser president.
-Instaura én Elig els primers cursos de valencià del GCI per “Lo Rat Penat” per a mestres i funcionaris des de 1978 a 1982 én la seu social de l'entitat én el cèntric carrer Daoíz.
+Instaura én Elig els primers cursos de valencià del GCI per “[[Lo Rat Penat]]” per a mestres i funcionaris des de 1978 a 1982 én la seu social de l'entitat én el cèntric carrer Daoíz.
-Ingressa én “Unió Regionalista Valenciana” (URV), s'associa al “Grup d’Acció Valencianista” (GAV) i al “Patronat Historic Artistic Cultural d’Elig” (PHACE) i funda “Unió Valenciana” (UV) én Elig sent el seu cartell i candidat electoral i casi ix regidor en els comicis municipals de 1982 dins de la candidatura de la llavors "Coalició Popular".
+Ingressa én “[[Unió Regionalista Valenciana]]” (URV), s'associa al “[[Grup d'Acció Valencianista]]” (GAV) i al “Patronat Historic Artistic Cultural d’Elig” (PHACE) i funda “[[Unió Valenciana]]” (UV) én Elig sent el seu cartell i candidat electoral i casi ix regidor en els comicis municipals de 1982 dins de la candidatura de la llavors "Coalició Popular".
-Defen la Real Senyera arduament en l' època tristament coneguda com “Batalla de Valéncia” participant én manifestacions en pro de l'identitat autòctona, corrent perill la seua integritat fisica, rebent amenaces i anònims de mort, encara que mai s' acovardà: sempre es mostrà valent.
+Defen la Real Senyera arduament en l' època tristament coneguda com “[[Batalla de Valéncia]]” participant én manifestacions en pro de l'identitat autòctona, corrent perill la seua integritat fisica, rebent amenaces i anònims de mort, encara que mai s' acovardà: sempre es mostrà valent.
-Firma l'adhesió a les “Normes d’El Puig” per al valencià i defén una ponència én el “I Congrés de la Llengua Valenciana”(que organisà el PHACE) en 1985 apelant a l'unió i germandat (germanor) o fraternitat entre totes les corrents del Valencianisme i a on presenta el diccionari de la RACV junt a l'acadèmic i decà de la mateixa, el poeta Xavier Casp én la Mútua Ilicitana (hui MAZ) én Elig.
+Firma l'adhesió a les “[[Normes d'El Puig]]” per al valencià i defén una ponència én el “I Congrés de la Llengua Valenciana”(que organisà el PHACE) en 1985 apelant a l'unió i germandat (germanor) o fraternitat entre totes les corrents del Valencianisme i a on presenta el diccionari de la [[RACV]] junt a l'acadèmic i decà de la mateixa, el poeta [[Xavier Casp]] én la Mútua Ilicitana (hui MAZ) én Elig.
-Conseguix que la cuatribarrada es reemplaçara del balcó de l'Ajuntament d' Elig per la Real Senyera Valenciana durant el mandat de Ramón Pastor com alcalde a l'inici de la transició.
+Conseguix que la cuatribarrada es reemplaçara del balcó de l'Ajuntament d' Elig per la [[Real Senyera Valenciana]] durant el mandat de Ramón Pastor com alcalde a l'inici de la transició.