Diferència entre les revisions de "Sigmund Freud"
Sense resum d'edició |
Sense resum d'edició |
||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
'''Sigmund Freud''' ([[Alfabet Fonetic Internacional|AFI]] <small>pronunciacio en alema:</small> <span class="IPA" style="font-family:{{IPA fonts}}; font-family /**/:inherit;"></span>{{IPA|ˈziːkmʊnt ˈfʁɔʏt}}) ([[6 de maig]] de [[1856]], en [[Příbor]], [[Moravia]], [[Imperi austriac]] (actualment [[Republica Checa]]) - [[23 de setembre]] de [[1939]], en [[Londres]], [[Anglaterra]], [[Regne Unit]]) fon un [[medic]] [[neurologia|neurolec]] [[Austria|austriaco]], pare del [[psicoanálisis]] i una de les majors figures intelectuals del [[sigle XX]].<ref>Britannica Concise Encyclopedia (2006). Ed. Encyclopaedia Britannica, INC. p.712</ref> | '''Sigmund Freud''' ([[Alfabet Fonetic Internacional|AFI]] <small>pronunciacio en alema:</small> <span class="IPA" style="font-family:{{IPA fonts}}; font-family /**/:inherit;"></span>{{IPA|ˈziːkmʊnt ˈfʁɔʏt}}) ([[6 de maig]] de [[1856]], en [[Příbor]], [[Moravia]], [[Imperi austriac]] (actualment [[Republica Checa]]) - [[23 de setembre]] de [[1939]], en [[Londres]], [[Anglaterra]], [[Regne Unit]]) fon un [[medic]] [[neurologia|neurolec]] [[Austria|austriaco]], pare del [[psicoanálisis]] i una de les majors figures intelectuals del [[sigle XX]].<ref>Britannica Concise Encyclopedia (2006). Ed. Encyclopaedia Britannica, INC. p.712</ref> | ||
El seu interés cientific inicial com investigador se centrà en el camp de la [[neurologia]], derivant progressivament les seues investigacions cap a la vertent [[Psicología|psicológica]] de les afeccions mentals, de la que donaria conte en la seua practica privada. Estudià en [[Pariu]] en el neurolec [[França|frances]] [[Jean-Martin Charcot]] les aplicacions de la [[hipnosis]] en el tractament de la [[histeria]]. De volta en Viena i en colaboracio en [[Joseph Breuer]] desenrollà el [[metodo catartic]]. Paulatinament, reemplaçà tant la sugestio hipnotica com el metodo catartic per la [[associacio lliure]] i la [[interpretacio dels somis]]. D'igual modo, la busca inicial centrada en la rememoracio de les traumes psicógenos com productors de sintomes, fon obrint pas al desenroll d'una teoria [[etiologia|etiológica]] de les neurosis mes diferenciada. Tot aço se converti en el punt de partida del [[psicoanálisis]], al que se dedicà ininterrompudament el restant de la seua vida. <ref>Britannica Concise Encyclopedia (2006). Ed. Encyclopaedia Britannica, INC. p.712</ref> | El seu interés cientific inicial com investigador se centrà en el camp de la [[neurologia]], derivant progressivament les seues investigacions cap a la vertent [[Psicología|psicológica]] de les afeccions mentals, de la que donaria conte en la seua practica privada. Estudià en [[Pariu]] en el neurolec [[França|frances]] [[Jean-Martin Charcot]] les aplicacions de la [[hipnosis]] en el tractament de la [[histeria]]. De volta en Viena i en colaboracio en [[Joseph Breuer]] desenrollà el [[metodo catartic]]. Paulatinament, reemplaçà tant la sugestio hipnotica com el metodo catartic per la [[associacio lliure]] i la [[interpretacio dels somis]]. D'igual modo, la busca inicial centrada en la rememoracio de les traumes psicógenos com productors de sintomes, fon obrint pas al desenroll d'una teoria [[etiologia|etiológica]] de les neurosis mes diferenciada. Tot aço se converti en el punt de partida del [[psicoanálisis]], al que se dedicà ininterrompudament el restant de la seua vida. <ref>Britannica Concise Encyclopedia (2006). Ed. Encyclopaedia Britannica, INC. p.712</ref> | ||