Diferència entre les revisions de "Julián Marías" - L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Llínea 1:

[[Image:Julián_Marías.JPG|right|thumb|<center>Julián Marías</center>]]

'''Julián Marías Aguilera''' ([[Valladolid]], [[17 de juny]] de [[1914]] – [[Madrit]], [[15 de decembre]] de [[2005]]), doctor en Filosofia per la [[Universitat de Madrit]], fon un dels discipuls més destacats d'[[Ortega i Gasset]], mestre i amic en qui fundà en [[1948]] l'Institut d'Humanitats (Madrit).

'''Julián Marías Aguilera''' ([[Valladolid]], [[17 de juny]] de [[1914]] – [[Madrit]], [[15 de decembre]] de [[2005]]), doctor en Filosofia per la [[Universitat de Madrit]], fon un dels discipuls més destacats d'[[Ortega y Gasset]], mestre i amic en qui fundà en [[1948]] l'Institut d'Humanitats (Madrit).

Sobresalient ensagiste i distinguit filosof, Julián Marías no ensenyà en l'Universitat espanyola franquista per discrepancies ideologiques, pero fon conferenciant en numerosos països d'[[Europa]] i [[Amèrica]] i professor en varies universitats d'[[USA|Estats Units]]. La seua presencia en el mon intelectual [[Espanya|espanyol]] ha segut constant: colaborador de rellevants periodics, fon membre de la Real Academia des de [[1964]] i senador per designacio real entre [[1977]] i [[1979]]. Presidi la Fundacio d'Estudis Sociologics (FUNDES) [http://www.cuentayrazon.org/] des de la seua creacio en 1979 fins que falli. En [[1996]] se li concedi el Premi Princip d'Asturies de Comunicacio i Humanitats, compartit en [[Indro Montanelli]]].

Llínea 6:

Naixque en Valladolid el 17 de juny de 1914. En [[1919]] se trasllada en la seua família a [[Madrit]] i estudià en el Colegio Hispano. Obté el titul de Bachiller, en Ciencies i en Lletres, en 1931 en l'Institut Cardenal Cisneros.

En gran mirament cursà entre els anys 1931 a 1936 (periodo de la Republica) la llicenciatura en Filosofia en l'Universitat de Madrit, fon discipul d'[[Ortega i Gasset]], [[Xavier Zubiri]], [[José Gaos]], [[Manuel García Morente]], etc. També començà la carrera de Quimica, pero la deixà al comprovar que la seua verdadera vocació era la Filosofia. En els cinc anys de carrera se va a fonamentar la seua formació i lo que després sera la seua vida professional i personal. Companyera seua d'estudis fon Dolors Franc, que des de [[1941]] seria la seua dona.

En gran mirament cursà entre els anys 1931 a 1936 (periodo de la Republica) la llicenciatura en Filosofia en l'Universitat de Madrit, fon discipul d'[[Ortega y Gasset]], [[Xavier Zubiri]], [[José Gaos]], [[Manuel García Morente]], etc. També començà la carrera de Quimica, pero la deixà al comprovar que la seua verdadera vocació era la Filosofia. En els cinc anys de carrera se va a fonamentar la seua formació i lo que després sera la seua vida professional i personal. Companyera seua d'estudis fon Dolors Franc, que des de [[1941]] seria la seua dona.

Llector insaciable, va formant una biblioteca que li permetria, en apenes 26 anys escriure una ''Historia de la filosofia'' citant texts originals que prenia d'entre els seus llibres. Depren [[grec]] per indicació de [[Zubiri]], i llegint la primera edició de ''Sein und Zeit'' de [[Heidegger]] en [[1934]] perfecciona l'[[alemà]] que havia deprés en les classes de bachiller en [[Manuel Manzanares]]. La seua primera publicació de certa entitat es la seua participació en el llibre ''Juventud en el mundo antiguo'', editat en 1934 (arreplegava texts de Marías, [[Carlos Alonso del Real]] i [[Manuel Granell]]) narrant la travessia universitaria que en [[1933]] realisaren estos estudiants pel mar [[Mediterràneu]], i en el que també participaren [[Salvador Espriu]], [[Enrique Lafuente Ferrari]], [[Luis Díez del Corral]], [[Antonio Rodríguez Huéscar]], etc.). Aixina mateixa, en 1934 publica una traducció d'[[Auguste Comte]], per comanda d'Ortega i Gasset.

Llector insaciable, va formant una biblioteca que li permetria, en apenes 26 anys escriure una ''Historia de la filosofia'' citant texts originals que prenia d'entre els seus llibres. Depren [[grec]] per indicació de [[Zubiri]], i llegint la primera edició de ''Sein und Zeit'' de [[Heidegger]] en [[1934]] perfecciona l'[[alemà]] que havia deprés en les classes de bachiller en [[Manuel Manzanares]]. La seua primera publicació de certa entitat es la seua participació en el llibre ''Juventud en el mundo antiguo'', editat en 1934 (arreplegava texts de Marías, [[Carlos Alonso del Real]] i [[Manuel Granell]]) narrant la travessia universitaria que en [[1933]] realisaren estos estudiants pel mar [[Mediterràneu]], i en el que també participaren [[Salvador Espriu]], [[Enrique Lafuente Ferrari]], [[Luis Díez del Corral]], [[Antonio Rodríguez Huéscar]], etc.). Aixina mateixa, en 1934 publica una traducció d'[[Auguste Comte]], per comanda d'Ortega y Gasset.

Marías obté la llicenciatura en [[juny]] de 1936. Un més despres començà la [[Guerra Civil Espanyola]]. Marías s'allistà en les files republicanes, pero per la seua miopia no marcha al front, quedant en el servici de traducció donats els seus coneiximents de [[francés]], alemà i [[anglés]], entre atres. Durant la guerra participà en revistes com [[Hora de España]]. Després de la [[batalla de l'Ebre|desastre de l'Ebre]] i la rapida ocupació de [[Catalunya]], Marías recolzarà la constitució del [[Consell Nacional de Defensa]] propugnat per qui fon mestre en la seua Facultat [[Julián Besteiro]], [[José Miaja]], [[Cipriano Mera]] i [[Segismundo Casado]] en les pagines del ''[[ABC (Espanya)|ABC]]'' republicà, mediant editorials que apareixqueren sense firma. En les seues memories, Marías reproduix l'ultim d'eixos artículs, «La grandea del Consell Nacional de Defensa» i proporciona un testimoni molt interessant al voltant dels últims dies de guerra en Madrit [[Luis Español]] destacà la veracitat d'eixe testimoni, i publicà alguns dels contats editorials. Després de la mort de Marías, el seu discipul Helio Carpintero publicà l'integritat dels editorials de Marías.

@@ Llínea 1: / Llínea 1: @@
 [[Image:Julián_Marías.JPG|right|thumb|<center>Julián Marías</center>]]
-'''Julián Marías Aguilera''' ([[Valladolid]], [[17 de juny]] de [[1914]] – [[Madrit]], [[15 de decembre]] de [[2005]]), doctor en Filosofia per la [[Universitat de Madrit]], fon un dels discipuls més destacats d'[[Ortega i Gasset]], mestre i amic en qui fundà en [[1948]] l'Institut d'Humanitats (Madrit).
+'''Julián Marías Aguilera''' ([[Valladolid]], [[17 de juny]] de [[1914]] – [[Madrit]], [[15 de decembre]] de [[2005]]), doctor en Filosofia per la [[Universitat de Madrit]], fon un dels discipuls més destacats d'[[Ortega y Gasset]], mestre i amic en qui fundà en [[1948]] l'Institut d'Humanitats (Madrit).
 Sobresalient ensagiste i distinguit filosof, Julián Marías no ensenyà en l'Universitat espanyola franquista per discrepancies ideologiques, pero fon conferenciant en numerosos països d'[[Europa]] i [[Amèrica]] i professor en varies universitats d'[[USA|Estats Units]]. La seua presencia en el mon intelectual [[Espanya|espanyol]] ha segut constant: colaborador de rellevants periodics, fon membre de la Real Academia des de [[1964]] i senador per designacio real entre [[1977]] i [[1979]]. Presidi la Fundacio d'Estudis Sociologics (FUNDES) [http://www.cuentayrazon.org/] des de la seua creacio en 1979 fins que falli. En [[1996]] se li concedi el Premi Princip d'Asturies de Comunicacio i Humanitats, compartit en [[Indro Montanelli]]].
@@ Llínea 6: / Llínea 6: @@
 Naixque en Valladolid el 17 de juny de 1914. En [[1919]] se trasllada en la seua família a [[Madrit]] i estudià en el Colegio Hispano. Obté el titul de Bachiller, en Ciencies i en Lletres, en 1931 en l'Institut Cardenal Cisneros.
-En gran mirament cursà entre els anys 1931 a 1936 (periodo de la Republica) la llicenciatura en Filosofia en l'Universitat de Madrit, fon discipul d'[[Ortega i Gasset]], [[Xavier Zubiri]], [[José Gaos]], [[Manuel García Morente]], etc. També començà la carrera de Quimica, pero la deixà al comprovar que la seua verdadera vocació era la Filosofia. En els cinc anys de carrera se va a fonamentar la seua formació i lo que després sera la seua vida professional i personal. Companyera seua d'estudis fon Dolors Franc, que des de [[1941]] seria la seua dona.
+En gran mirament cursà entre els anys 1931 a 1936 (periodo de la Republica) la llicenciatura en Filosofia en l'Universitat de Madrit, fon discipul d'[[Ortega y Gasset]], [[Xavier Zubiri]], [[José Gaos]], [[Manuel García Morente]], etc. També començà la carrera de Quimica, pero la deixà al comprovar que la seua verdadera vocació era la Filosofia. En els cinc anys de carrera se va a fonamentar la seua formació i lo que després sera la seua vida professional i personal. Companyera seua d'estudis fon Dolors Franc, que des de [[1941]] seria la seua dona.
-Llector insaciable, va formant una biblioteca que li permetria, en apenes 26 anys escriure una ''Historia de la filosofia'' citant texts originals que prenia d'entre els seus llibres. Depren [[grec]] per indicació de [[Zubiri]], i llegint la primera edició de ''Sein und Zeit'' de [[Heidegger]] en [[1934]] perfecciona l'[[alemà]] que havia deprés en les classes de bachiller en [[Manuel Manzanares]]. La seua primera publicació de certa entitat es la seua participació en el llibre ''Juventud en el mundo antiguo'', editat en 1934 (arreplegava texts de Marías, [[Carlos Alonso del Real]] i [[Manuel Granell]]) narrant la travessia universitaria que en [[1933]] realisaren estos estudiants pel mar [[Mediterràneu]], i en el que també participaren [[Salvador Espriu]], [[Enrique Lafuente Ferrari]], [[Luis Díez del Corral]], [[Antonio Rodríguez Huéscar]], etc.). Aixina mateixa, en 1934 publica una traducció d'[[Auguste Comte]], per comanda d'Ortega i Gasset.
+Llector insaciable, va formant una biblioteca que li permetria, en apenes 26 anys escriure una ''Historia de la filosofia'' citant texts originals que prenia d'entre els seus llibres. Depren [[grec]] per indicació de [[Zubiri]], i llegint la primera edició de ''Sein und Zeit'' de [[Heidegger]] en [[1934]] perfecciona l'[[alemà]] que havia deprés en les classes de bachiller en [[Manuel Manzanares]]. La seua primera publicació de certa entitat es la seua participació en el llibre ''Juventud en el mundo antiguo'', editat en 1934 (arreplegava texts de Marías, [[Carlos Alonso del Real]] i [[Manuel Granell]]) narrant la travessia universitaria que en [[1933]] realisaren estos estudiants pel mar [[Mediterràneu]], i en el que també participaren [[Salvador Espriu]], [[Enrique Lafuente Ferrari]], [[Luis Díez del Corral]], [[Antonio Rodríguez Huéscar]], etc.). Aixina mateixa, en 1934 publica una traducció d'[[Auguste Comte]], per comanda d'Ortega y Gasset.
 Marías obté la llicenciatura en [[juny]] de 1936. Un més despres començà la [[Guerra Civil Espanyola]]. Marías s'allistà en les files republicanes, pero per la seua miopia no marcha al front, quedant en el servici de traducció donats els seus coneiximents de [[francés]], alemà i [[anglés]], entre atres. Durant la guerra participà en revistes com [[Hora de España]]. Després de la [[batalla de l'Ebre|desastre de l'Ebre]] i la rapida ocupació de [[Catalunya]], Marías recolzarà la constitució del [[Consell Nacional de Defensa]] propugnat per qui fon mestre en la seua Facultat [[Julián Besteiro]], [[José Miaja]], [[Cipriano Mera]] i [[Segismundo Casado]] en les pagines del ''[[ABC (Espanya)|ABC]]'' republicà, mediant editorials que apareixqueren sense firma. En les seues memories, Marías reproduix l'ultim d'eixos artículs, «La grandea del Consell Nacional de Defensa» i proporciona un testimoni molt interessant al voltant dels últims dies de guerra en Madrit [[Luis Español]] destacà la veracitat d'eixe testimoni, i publicà alguns dels contats editorials. Després de la mort de Marías, el seu discipul Helio Carpintero publicà l'integritat dels editorials de Marías.