Diferència entre les revisions de "Llògica" - L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Llínea 3:

Com a [[ciència formal]], la llògica estudia i classifica l'estructura de les proposicions i els arguments, tant a través de l'estudi de sistemes formals d'[[inferència]] com a través de l'estudi directe del raonament en [[llenguage natural]]. Els temes involucrats en estes estudis inclouen les falàcies, les paradoxes, la [[inducció]], la causalitat, el raonament en [[provabilitat]], el raonament en [[vaguetat]] i [[imprecisió]], entre d'atres.

Tradicionalment, la llògica s'ha considerat una branca de la [[filosofia]]. Sota el nom de [[dialèctica]] i juntament en la [[gramàtica]] i la [[retòrica]], configurava el [[trivi]] en el sistema d'estudis medievals. Des de mijans del segle XIX, la llògica formal s'ha convertit en una disciplina matemàtica per un doble motiu: perqué s'ha estudiat en ferramentes matemàtiques i perqué s'ha desenrollat en la intenció d'establir una fonamentació per a la [[~~matemàtica~~]]. En este context, la disciplina s'ha conegut com a [[llògica simbòlica]] o [[llògica matemàtica]]. Finalment, el paper destacat de la llògica formal en el desenroll de la [[computabilitat]], i la implementació informàtica dels sistemes de raonament estudiats per la llògica (sobretot en el marc de la [[inteligència artificial]]) han fet que la llògica també es puga considerar en certa manera una subdisciplina de la [[informàtica]].

Tradicionalment, la llògica s'ha considerat una branca de la [[filosofia]]. Sota el nom de [[dialèctica]] i juntament en la [[gramàtica]] i la [[retòrica]], configurava el [[trivi]] en el sistema d'estudis medievals. Des de mijans del segle XIX, la llògica formal s'ha convertit en una disciplina matemàtica per un doble motiu: perqué s'ha estudiat en ferramentes matemàtiques i perqué s'ha desenrollat en la intenció d'establir una fonamentació per a les [[matemàtiques]]. En este context, la disciplina s'ha conegut com a [[llògica simbòlica]] o [[llògica matemàtica]]. Finalment, el paper destacat de la llògica formal en el desenroll de la [[computabilitat]], i la implementació informàtica dels sistemes de raonament estudiats per la llògica (sobretot en el marc de la [[inteligència artificial]]) han fet que la llògica també es puga considerar en certa manera una subdisciplina de la [[informàtica]].

== Bibliografia ==

* Brookshear, J. Glenn (1989), ''Theory of computation : formal languages, automata, and complexity'', Benjamin/Cummings Pub. Co., Redwood City, Calif. ISBN 0-8053-0143-7

@@ Llínea 3: / Llínea 3: @@
 Com a [[ciència formal]], la llògica estudia i classifica l'estructura de les proposicions i els arguments, tant a través de l'estudi de sistemes formals d'[[inferència]] com a través de l'estudi directe del raonament en [[llenguage natural]]. Els temes involucrats en estes estudis inclouen les falàcies, les paradoxes, la [[inducció]], la causalitat, el raonament en [[provabilitat]], el raonament en [[vaguetat]] i [[imprecisió]], entre d'atres.
-Tradicionalment, la llògica s'ha considerat una branca de la [[filosofia]]. Sota el nom de [[dialèctica]] i juntament en la [[gramàtica]] i la [[retòrica]], configurava el [[trivi]] en el sistema d'estudis medievals. Des de mijans del segle XIX, la llògica formal s'ha convertit en una disciplina matemàtica per un doble motiu: perqué s'ha estudiat en ferramentes matemàtiques i perqué s'ha desenrollat en la intenció d'establir una fonamentació per a la [[matemàtica]]. En este context, la disciplina s'ha conegut com a [[llògica simbòlica]] o [[llògica matemàtica]]. Finalment, el paper destacat de la llògica formal en el desenroll de la [[computabilitat]], i la implementació informàtica dels sistemes de raonament estudiats per la llògica (sobretot en el marc de la [[inteligència artificial]]) han fet que la llògica també es puga considerar en certa manera una subdisciplina de la [[informàtica]].
+Tradicionalment, la llògica s'ha considerat una branca de la [[filosofia]]. Sota el nom de [[dialèctica]] i juntament en la [[gramàtica]] i la [[retòrica]], configurava el [[trivi]] en el sistema d'estudis medievals. Des de mijans del segle XIX, la llògica formal s'ha convertit en una disciplina matemàtica per un doble motiu: perqué s'ha estudiat en ferramentes matemàtiques i perqué s'ha desenrollat en la intenció d'establir una fonamentació per a les [[matemàtiques]]. En este context, la disciplina s'ha conegut com a [[llògica simbòlica]] o [[llògica matemàtica]]. Finalment, el paper destacat de la llògica formal en el desenroll de la [[computabilitat]], i la implementació informàtica dels sistemes de raonament estudiats per la llògica (sobretot en el marc de la [[inteligència artificial]]) han fet que la llògica també es puga considerar en certa manera una subdisciplina de la [[informàtica]].
 == Bibliografia ==
 * Brookshear, J. Glenn (1989), ''Theory of computation : formal languages, automata, and complexity'', Benjamin/Cummings Pub. Co., Redwood City, Calif. ISBN 0-8053-0143-7