Diferència entre les revisions de "Astre"
Pàgina nova, en el contingut: «Un '''astre''' és un cos celest en forma definida. Existixen infinitat d'astres en el univers, dels quals els astrònoms han categorisat diversos tipos i ...». |
Sin resumen de edición |
||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
Un '''astre''' és un cos celest en forma definida. Existixen infinitat d'astres en el [[univers]], dels quals els astrònoms han categorisat diversos tipos i grandàries... | Un '''astre''' és un cos celest en forma definida. Existixen infinitat d'astres en el [[univers]], dels quals els astrònoms han categorisat diversos tipos i grandàries... | ||
== Satèlits == | == Satèlits == | ||
Es denomina '''satèlit natural''' o '''lluna''' a qualsevol objecte que [[òrbita|*orbita]] al voltant d'un [[planeta]]. Generalment el satèlit és molt més chicotet i acompanya al planeta en la seua evolució al voltant del [[Sol]] (etc.) | Es denomina '''satèlit natural''' o '''lluna''' a qualsevol objecte que [[òrbita|*orbita]] al voltant d'un [[planeta]]. Generalment el satèlit és molt més chicotet i acompanya al planeta en la seua evolució al voltant del [[Sol]] (etc.) | ||
Per extensió, es diuen '''llunes''' els satèlits d'atres planetes. Es diu ''els quatre satèlits de [[Júpiter (planeta)|Júpiter]]'', pero també, ''les quatre llunes de [[Júpiter (planeta)|Júpiter]]''. També, per extensió, es diu '''satèlit natural''' o '''lluna''' a qualsevol cos natural que gira al voltant d'un cos celest, encara que no siga un [[planeta]], com és el cas de la [[lluna asteroidal]] Dactyl que gira al voltant del [[asteroide]] [[(243) Anada]], etc. | Per extensió, es diuen '''llunes''' els satèlits d'atres planetes. Es diu ''els quatre satèlits de [[Júpiter (planeta)|Júpiter]]'', pero també, ''les quatre llunes de [[Júpiter (planeta)|Júpiter]]''. També, per extensió, es diu '''satèlit natural''' o '''lluna''' a qualsevol cos natural que gira al voltant d'un cos celest, encara que no siga un [[planeta]], com és el cas de la [[lluna asteroidal]] Dactyl que gira al voltant del [[asteroide]] [[(243) Anada]], etc. | ||
En el cas de la [[Lluna]], té una massa tan similar a la massa de la [[Terra]] que podria considerar-se un sistema de dos [[planeta]]s que giren junts ('''planeta doble'''). Tal és el cas de [[Plutó]] i el seu satèlit [[Caront (satèl·lit)|Caront]]. Si dos objectes | En el cas de la [[Lluna]], té una massa tan similar a la massa de la [[Terra]] que podria considerar-se un sistema de dos [[planeta]]s que giren junts ('''planeta doble'''). Tal és el cas de [[Plutó]] i el seu satèlit [[Caront (satèl·lit)|Caront]]. Si dos objectes posseïxen masses similars, se sol parlar de [[estels binaris|sistema binari]] i no d'un objecte primari i d'un satèlit, etc. | ||
== Estels == | == Estels == | ||
| Llínea 15: | Llínea 13: | ||
A diferència dels asteroides, els estels són cossos sòlits composts de materials que es [[sublimació|sublimen]] en les rodalies del Sol. A gran distància (a partir de 5-10UA) desenrollen una [[atmòsfera]] que embolica al núcleu, cridada [[Coma (astronomia)|''menge'']]. Esta coma està formada per gas i pols. Conforme el cometa s'atraca al Sol, el [[vent solar]] assota la coma i es genera la cua o cabellera característica. La cua està formada per pols i el gas de la coma ionisada. | A diferència dels asteroides, els estels són cossos sòlits composts de materials que es [[sublimació|sublimen]] en les rodalies del Sol. A gran distància (a partir de 5-10UA) desenrollen una [[atmòsfera]] que embolica al núcleu, cridada [[Coma (astronomia)|''menge'']]. Esta coma està formada per gas i pols. Conforme el cometa s'atraca al Sol, el [[vent solar]] assota la coma i es genera la cua o cabellera característica. La cua està formada per pols i el gas de la coma ionisada. | ||
Va ser després de l'invent del [[telescopi]] quan els astrònoms van començar a estudiar als estels en més detall, advertint llavors que la majoria d'estes tenen aparicions periòdiques. [[Edmund Halley]] va ser el primer a donar-se conte d'açò i va pronosticar l'aparició del cometa en [[1758]], pel qual va calcular que tenia un periodo de 76 anys. Desafortunadament, va morir abans de comprovar la seua predicció. A causa de la seua chicoteta grandària i òrbita molt allargada, només podem vore els estels quan estan prop del Sol i per | Va ser després de l'invent del [[telescopi]] quan els astrònoms van començar a estudiar als estels en més detall, advertint llavors que la majoria d'estes tenen aparicions periòdiques. [[Edmund Halley]] va ser el primer a donar-se conte d'açò i va pronosticar l'aparició del cometa en [[1758]], pel qual va calcular que tenia un periodo de 76 anys. Desafortunadament, va morir abans de comprovar la seua predicció. A causa de la seua chicoteta grandària i òrbita molt allargada, només podem vore els estels quan estan prop del Sol i per un periodo curt de temps. | ||
== Meteors == | == Meteors == | ||