| − | '''Pedro Barrantes''' ([[Valéncia]], [[1850]] - [[Madrit]], [[1912]]) escritor i periodiste espanyol de la [[bohèmia]]. | + | '''Pedro Barrantes''' ([[Valéncia]], [[1850]] - [[Madrit]], [[1912]]) escritor i periodiste [[Comunitat Valenciana|valencià]] de la [[bohèmia]]. |
| − | Cap a [[1895]] va abjurar de les seues idees i es va reconciliar en l'Església Catòlica, passant a colaborar en [[1897]] en ''El Moviment Catòlic'' i ''La Ilustració Catòlica''; a esta etapa correspon el seu llibre poètic ''Terra i cel'', [[1896]]. Va publicar versos, contes i artículs en ''Vida Galant'' ([[1899]] a [[1901]]), dirigida pel seu amic Zamacois, en ''Ploma i Llapis'', ''[[Barcelona]] Còmica'', ''[[Madrit]] Còmic'', ''La Ilustració Espanyola i Hispanoamericana'' etcétera. | + | Cap a [[1895]] va abjurar de les seues idees i es va reconciliar en l'[[Església Catòlica,]] passant a colaborar en [[1897]] en ''El Moviment Catòlic'' i ''La Ilustració Catòlica''; a esta etapa correspon el seu llibre poètic ''Terra i cel'', [[1896]]. Va publicar versos, contes i artículs en ''Vida Galant'' ([[1899]] a [[1901]]), dirigida pel seu amic Zamacois, en ''Ploma i Llapis'', ''[[Barcelona]] Còmica'', ''[[Madrit]] Còmic'', ''La Ilustració Espanyola i Hispanoamericana'' etcétera. |
| − | Com a poeta fon un [[Modernisme|modernista]] una miqueta prosaic. En el seu llibre més célebre, segons Barreiro "un sac d'excessos" escrit per a escandalisar, ''Delirium tremens'' ([[1906]]), va escriure uns famosos versos a un assessí cridat Muñoz que estava pres en la presó de [[Sevilla]]: "Soc el terrible Muñoz/ l'assessí feroç/ que mai es troba inerme/ i soc capaç de menjar-me/ cadàvers en arròs". Recitats estos versos davant de [[Pio Baroja]], este li va dir: "açò no té res de particular i menys per a un [[valencià]]", puix Baroja, com [[Julio Cejador]], ho creïa [[valencià]], encara que el nostre home se pensa que era lleonés. I quan Barrantes pregunta per qué Baroja li contesta: "perqué els cadàvers en arròs és lo que constituïx la paella". | + | Com a poeta fon un [[Modernisme|modernista]] una miqueta prosaic. En el seu llibre més célebre, segons Barreiro "un sac d'excessos" escrit per a escandalisar, ''Delirium tremens'' ([[1906]]), va escriure uns famosos versos a un assessí cridat Muñoz que estava pres en la presó de [[Sevilla]]: "Soc el terrible Muñoz/ l'assessí feroç/ que mai es troba inerme/ i soc capaç de menjar-me/ cadàvers en arròs". Recitats estos versos davant de [[Pio Baroja]], este li va dir: "açò no té res de particular i menys per a un [[valencià]]", puix Baroja, com [[Julio Cejador]], ho creïa valencià, encara que el nostre home se pensa que era lleonés. I quan Barrantes pregunta per qué Baroja li contesta: "perqué els cadàvers en arròs és lo que constituïx la paella". |