Diferència entre les revisions de "Ricart Samper Ibáñez" - L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Llínea 1:

'''Ricart Samper Ibáñez''' ([[Valéncia]], [[25 d'agost]] de [[1881]] - [[Ginebra (ciutat)|Ginebra]], [[27 d'octubre]] de [[1938]]) fon un [[advocat]] valencià i [[polític]] [[republicà]] [[Espanya|espanyol]].

'''Ricart Samper Ibáñez''' ([[Valéncia]], [[25 d'agost]] de [[1881]] - [[Ginebra (ciutat)|Ginebra]], [[27 d'octubre]] de [[1938]]) fon un [[advocat]] [[Comunitat Valenciana|valencià]] i [[polític]] [[republicà]] [[Espanya|espanyol]].

Regidor en [[1911]] i [[1920]] i alcalde entre 1920 i [[1923]] en la seua ciutat natal, durant la [[Segona República Espanyola|II República]] fon triat diputat pel [[Partit Republicà Radical]] de [[Alejandro Lerroux]] en [[eleccions generals espanyoles de 1931|1931]] i [[eleccions generals espanyoles de 1933|1933]]. Darrere de l'entrada en el govern dels radicals en les eleccions del [[19 de novembre]] de [[1933]], va ocupar la cartera de Treball i posteriorment la d'Indústria i Comerç.

Regidor en [[1911]] i [[1920]] i alcalde entre [[1920]] i [[1923]] en la seua ciutat natal, durant la [[Segona República Espanyola|II República]] fon triat diputat pel [[Partit Republicà Radical]] de [[Alejandro Lerroux]] en [[eleccions generals espanyoles de 1931|1931]] i [[eleccions generals espanyoles de 1933|1933]]. Darrere de l'entrada en el govern dels radicals en les eleccions del [[19 de novembre]] de [[1933]], va ocupar la cartera de Treball i posteriorment la d'Indústria i Comerç.

Fon nomenat president del Govern el [[28 d'abril]] de [[1934]], darrere de la dimissió de Lerroux, motivada per la negativa inicial del president de la República, [[Niceto Alcalá Zamora|Alcalá Zamora]] a firmar el decret pel qual s'amnistiava als militars implicats en l'intent de colp d'estat de [[José Sanjurjo|Sanjurjo]]. Va permanéixer només uns mesos al cap del govern, dimitint el [[4 d'octubre]] del mateix [[any]] darrere de perdre el soport de la [[CEDA]] en motiu de la, segons el parer del seu president [[Jose María Gil-Robles|Gil-Robles]], debilitat del seu govern front els problemes socials.

En el govern que li va succeir, presidit novament per Lerroux, va ser designat Ministre d'Estat, pero va dimitir el 16 de novembre a l'atribuir-se-li, per la CEDA, junt al Ministre de la Guerra [[Diego Hidalgo]], supostes responsabilitats en relació en la [[revolució de 1934]].

En el govern que li va succeir, presidit novament per Lerroux, va ser designat Ministre d'Estat, pero va dimitir el [[16 de novembre]] a l'atribuir-se-li, per la CEDA, junt al Ministre de la Guerra [[Diego Hidalgo]], supostes responsabilitats en relació en la [[revolució de 1934]].

En [[1936]] anà a Ginebra ([[Suïssa]]) on moriria.

@@ Llínea 1: / Llínea 1: @@
-'''Ricart Samper Ibáñez''' ([[Valéncia]], [[25 d'agost]] de [[1881]] - [[Ginebra (ciutat)|Ginebra]], [[27 d'octubre]] de [[1938]]) fon un [[advocat]] valencià i [[polític]] [[republicà]] [[Espanya|espanyol]].
+'''Ricart Samper Ibáñez''' ([[Valéncia]], [[25 d'agost]] de [[1881]] - [[Ginebra (ciutat)|Ginebra]], [[27 d'octubre]] de [[1938]]) fon un [[advocat]] [[Comunitat Valenciana|valencià]] i [[polític]] [[republicà]] [[Espanya|espanyol]].
-Regidor en [[1911]] i [[1920]] i alcalde entre 1920 i [[1923]] en la seua ciutat natal, durant la [[Segona República Espanyola|II República]] fon triat diputat pel [[Partit Republicà Radical]] de [[Alejandro Lerroux]] en [[eleccions generals espanyoles de 1931|1931]] i [[eleccions generals espanyoles de 1933|1933]]. Darrere de l'entrada en el govern dels radicals en les eleccions del [[19 de novembre]] de [[1933]], va ocupar la cartera de Treball i posteriorment la d'Indústria i Comerç.
+Regidor en [[1911]] i [[1920]] i alcalde entre [[1920]] i [[1923]] en la seua ciutat natal, durant la [[Segona República Espanyola|II República]] fon triat diputat pel [[Partit Republicà Radical]] de [[Alejandro Lerroux]] en [[eleccions generals espanyoles de 1931|1931]] i [[eleccions generals espanyoles de 1933|1933]]. Darrere de l'entrada en el govern dels radicals en les eleccions del [[19 de novembre]] de [[1933]], va ocupar la cartera de Treball i posteriorment la d'Indústria i Comerç.
 Fon nomenat president del Govern el [[28 d'abril]] de [[1934]], darrere de la dimissió de Lerroux, motivada per la negativa inicial del president de la República, [[Niceto Alcalá Zamora|Alcalá Zamora]] a firmar el decret pel qual s'amnistiava als militars implicats en l'intent de colp d'estat de [[José Sanjurjo|Sanjurjo]]. Va permanéixer només uns mesos al cap del govern, dimitint el [[4 d'octubre]] del mateix [[any]] darrere de perdre el soport de la [[CEDA]] en motiu de la, segons el parer del seu president [[Jose María Gil-Robles|Gil-Robles]], debilitat del seu govern front els problemes socials.
-En el govern que li va succeir, presidit novament per Lerroux, va ser designat Ministre d'Estat, pero va dimitir el 16 de novembre a l'atribuir-se-li, per la CEDA, junt al Ministre de la Guerra [[Diego Hidalgo]], supostes responsabilitats en relació en la [[revolució de 1934]].
+En el govern que li va succeir, presidit novament per Lerroux, va ser designat Ministre d'Estat, pero va dimitir el [[16 de novembre]] a l'atribuir-se-li, per la CEDA, junt al Ministre de la Guerra [[Diego Hidalgo]], supostes responsabilitats en relació en la [[revolució de 1934]].
 En [[1936]] anà a Ginebra ([[Suïssa]]) on moriria.