Diferència entre les revisions de "Els chics del cor"
Sense resum d'edició |
m Texto reemplaza - ' es una' a ' és una' |
||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
Els coristes o Els chics del cor (titul original en frances: Les Choristes) | Els coristes o Els chics del cor (titul original en frances: Les Choristes) és una pelicula francesa dirigida per Chistophe Barratier, i estrenada en 2004, del genero drama. Escrita conjuntament per Barratier i Philippe Lopes-Curval, està basada en la pelicula de 1945 "La Cague aux Rossignols", que fon adaptada per Noël-Noël i René Wheeler a partir d'una historia de Wheeler i Georges Chaperot. | ||
===Tematica=== | ===Tematica=== | ||
Els chics del cor | Els chics del cor és una pelicula de gran bellea i de dolços intencions, que oferix a l'espectador una lliço de vida humana: el valor de la caritat i la compassio front a la dura disciplina de la llei. Aci mateixa mostra com un acte aparentment insignificant pot transformar la vida de tants, passant de tractar als chiquets, de delinqüents sense remei algu a persones. | ||
El lema principal del film es que «la musique peut changer les gens» (la musica pot canviar a les persones). Encara aixina pareix casi impossible que un mestre acabat d'aplegar puga canviar poc a poc la forma de vida de les seues estudiants, inspirant i donant l'esperança que els faltava. Al principi, com ya sabem, alguns dels chics adopten conductes de rebuge, i son castigats severament, se veu clarament que no saben qual es el verdader valor del perdo i de vore's perdonats. Per aixo, quan el nou supervisor, Clément Mathieu, se volca en el proposit de crear un cor com simbol d'unio entre tots ells, els chics comencen a sentir-se encorajats, confiats, i sobre tot reconeguts. | El lema principal del film es que «la musique peut changer les gens» (la musica pot canviar a les persones). Encara aixina pareix casi impossible que un mestre acabat d'aplegar puga canviar poc a poc la forma de vida de les seues estudiants, inspirant i donant l'esperança que els faltava. Al principi, com ya sabem, alguns dels chics adopten conductes de rebuge, i son castigats severament, se veu clarament que no saben qual es el verdader valor del perdo i de vore's perdonats. Per aixo, quan el nou supervisor, Clément Mathieu, se volca en el proposit de crear un cor com simbol d'unio entre tots ells, els chics comencen a sentir-se encorajats, confiats, i sobre tot reconeguts. | ||