Diferència entre les revisions de "Gaetà Huguet i Breva"

Sense resum d'edició
m Texto reemplaza - 'es un' a 'és un'
Llínea 103: Llínea 103:




En [[Castelló]] ([[1919]]-[[1936]]), n’hi havien tres corrents respecte a la nostra llengua, per una banda, estava Josep Nebot, donant preeminencia al castellà com a “llengua culta”, per un atra, Salvador Guinot, ab idees unitaristes entre el [[valencià]] i el [[català]], encara que no l’impedix posicionar-se contra l’atropell que considera es l’unificacio ortografica i totes les propostes llingüistiques de Pompeu Fabra, i finalment, Gaetà Huguet, que defenía la valencianitat de la llengua.  
En [[Castelló]] ([[1919]]-[[1936]]), n’hi havien tres corrents respecte a la nostra llengua, per una banda, estava Josep Nebot, donant preeminencia al castellà com a “llengua culta”, per un atra, Salvador Guinot, ab ideés unitaristes entre el [[valencià]] i el [[català]], encara que no l’impedix posicionar-se contra l’atropell que considera es l’unificacio ortografica i totes les propostes llingüistiques de Pompeu Fabra, i finalment, Gaetà Huguet, que defenía la valencianitat de la llengua.  


Del gran amor que tenia a la nostra llengua (la valenciana, no la de [[Barcelona]]) es espill la següent cita d’un escrit seu publicat en [[1920]], en el Bolletí de la Castellonenca, titulat “La nació valenciana”: “aquesta polida y gloriosa llengua nostra valenciana que al [[sigle XV]] era igualment entesa per tota la costa llevantina com [[França]], el [[Vaticà]], hon era parlada per lo sant Pare y sa cort, torna de nou a pujar al cel envolta en l’encens de les nostres esglesies per a pujar al cel en la mateixa llengua de mel que los angels parlen”…..”despertar a la estudiosa joventut valencianista per que batisca un trono d’amor a la gloriosa “Personalitat Valenciana” lliure de tuteles que, quand mes afines mes taquen y deshonren”.  
Del gran amor que tenia a la nostra llengua (la valenciana, no la de [[Barcelona]]) es espill la següent cita d’un escrit seu publicat en [[1920]], en el Bolletí de la Castellonenca, titulat “La nació valenciana”: “aquesta polida y gloriosa llengua nostra valenciana que al [[sigle XV]] era igualment entesa per tota la costa llevantina com [[França]], el [[Vaticà]], hon era parlada per lo sant Pare y sa cort, torna de nou a pujar al cel envolta en l’encens de les nostres esglesies per a pujar al cel en la mateixa llengua de mel que los angels parlen”…..”despertar a la estudiosa joventut valencianista per que batisca un trono d’amor a la gloriosa “Personalitat Valenciana” lliure de tuteles que, quand mes afines mes taquen y deshonren”.  
Llínea 168: Llínea 168:
G. Huguet.''  
G. Huguet.''  


En '''Gaetà Huguet i Breva''', es un personage a redescubrir i els seus escrits i el seu pensament una font d’estudi per a construir un valencianisme modern i sense complexos, com el que ell practicà en son temps. A pesar de l’oblit general, molts castelloners sempre recordarem a En [[Gaetà Huguet i Breva]], per a orgull del nostre poble i com a eixemple a seguir.  
En '''Gaetà Huguet i Breva''', és un personage a redescubrir i els seus escrits i el seu pensament una font d’estudi per a construir un valencianisme modern i sense complexos, com el que ell practicà en son temps. A pesar de l’oblit general, molts castelloners sempre recordarem a En [[Gaetà Huguet i Breva]], per a orgull del nostre poble i com a eixemple a seguir.  


ORACIO DELS HUGUET:  
ORACIO DELS HUGUET: