Diferència entre les revisions de "Guerra dels cents anys"
Sense resum d'edició |
m Texto reemplaza - 'mes important' a 'més important' |
||
| Llínea 23: | Llínea 23: | ||
== Segona etapa == | == Segona etapa == | ||
Entre els anys 1399 i 1422 se produix un nou periodo de batalles, en lo que supone atra etapa del conflicte. Comença de manera sanguinosa en l'assessinat de [[Ricart II]] i finalisa en la mort d'[[Enric V]] d'[[Anglaterra]] i [[Carles VI]] de [[França]]. De nou en 1415 [[França]] patix una severa derrota en [[Azincourt]], en [[Somme]], a on moriren una gran quantitat de nobles. Ademes hi ha una gran desorganizació interna en conflictes continus, el | Entre els anys 1399 i 1422 se produix un nou periodo de batalles, en lo que supone atra etapa del conflicte. Comença de manera sanguinosa en l'assessinat de [[Ricart II]] i finalisa en la mort d'[[Enric V]] d'[[Anglaterra]] i [[Carles VI]] de [[França]]. De nou en 1415 [[França]] patix una severa derrota en [[Azincourt]], en [[Somme]], a on moriren una gran quantitat de nobles. Ademes hi ha una gran desorganizació interna en conflictes continus, el més important entre [[Lluïs d'Orleans]], germa del rei, i el duc de [[Borgonya]]. Finalment este firmara en [[Enric V]] el [[tractat de Troyes]] entregant [[França]] als anglesos a canvi d'ajuda per a destronar al rei frances. | ||
En 1422 [[Enric VI]] controla abdos països. França estava dividida en tres parts i en este ultim periodo de batalles estara dirigit per [[Carles VII]], figura que se vera totalment eclipsada pel mit de [[Joana d'Arc]], que va conseguir alçar el sitiament d'Orleans. Pese a la seua mort en la fogata, l'impuls nacionaliste que generà no se apagà i les sublevacions en els territoris ocupats pels anglesos foren constants, en part tambie per la presió fiscal que tenien que soportar els habitants. Aixina les tropes de [[Carles VII]] recuperaren [[Paris]] en 1436, [[Normandia]] en 1449, Bayona i Burdeos en 1451, i tot el païs dos anys despres, excepte [[Calais]]. La guerra havia terminat. | En 1422 [[Enric VI]] controla abdos països. França estava dividida en tres parts i en este ultim periodo de batalles estara dirigit per [[Carles VII]], figura que se vera totalment eclipsada pel mit de [[Joana d'Arc]], que va conseguir alçar el sitiament d'Orleans. Pese a la seua mort en la fogata, l'impuls nacionaliste que generà no se apagà i les sublevacions en els territoris ocupats pels anglesos foren constants, en part tambie per la presió fiscal que tenien que soportar els habitants. Aixina les tropes de [[Carles VII]] recuperaren [[Paris]] en 1436, [[Normandia]] en 1449, Bayona i Burdeos en 1451, i tot el païs dos anys despres, excepte [[Calais]]. La guerra havia terminat. | ||