Diferència entre les revisions de "Montesa"
m Texto reemplaza - 'setmana' a 'semana' |
|||
| Llínea 2: | Llínea 2: | ||
'''Montesa''' és un municipi de la [[Comunitat Valenciana]]. Pertanyent a la [[província de Valéncia]], | '''Montesa''' és un municipi de la [[Comunitat Valenciana]]. Pertanyent a la [[província de Valéncia]], a la [[comarca]] de [[La Costera]]. | ||
== Geografia == | == Geografia == | ||
Situat | Situat a la vall del seu mateix nom, el relleu forma una ampla vall recorreguda pel [[riu Canyoles]] en direcció sud-oest-nordest i limitat a la seua part septentrional per una ramificació de la serra d'Enguera. Les alineacions muntanyoses són de naturalesa cretàcica, mentre que el fons de la vall, a una altitud mijana de 249 m. es troba ocupat per moles miocèniques. | ||
Des de [[ | Des de [[València]], s'accedeix a la localitat a través de la [[A-7]] per a continuar en la [[A-35]]. També compta amb estació de [[ferrocarril]] de la línia C-2 de [[Proximitats Valéncia]]. ([[Xàrxa Nacional dels Ferrocarrils Espanyols|RENFE]]). | ||
=== Localitats | === Localitats limítrofes === | ||
El [[terme municipal]] de Montesa | El [[terme municipal]] de Montesa limita amb les localitats següents: | ||
[[L'Alcúdia de Crespins]], [[ | [[L'Alcúdia de Crespins]], [[Aielo de Malferit]], [[Canals (València)|Canals]], [[Enguera]], [[Xàtiva]] i [[Vallada]], totes elles de la [[província de València]]. | ||
== Història == | == Història == | ||
Són | Són escasses les restes prehistòriques aparegudes al terme. Hi ha vestigis d'un establiment ibèric a la Canal, consistents en abundants fragments de ceràmica en decoració geomètrica pintada i una xicoteta escultura, també de fang olla, representant un cavallet, i els sellars encoixinats reutilitzats en diversos paraments del castell, indubtablement d'època romana i que prova l'existència, potser al mateix lloc en què després es va edificar esta, d'unes importants construccions de temps augusts destruïdes en alçar durant la [[Edat Mijana]] el castell. | ||
Encara que el seu | Encara que el seu origen es té com a romà, pareix que Salvage va començar a tindre importància en època dels àrabs. Durant la conquesta cristiana va ocupar una situació fronterera i en ella es va refugiar el cabdill musulmà [[Al-Azraq]] en guerra amb [[Jaume I]]. De nou va tornar a ser centre de rebel·lió musulmana, dirigida de nou per Al-Azraq. L'infant Pere es va encarregar de sometre a la rebelió, encara que les lluites van continuar inclús després de la mort de Jaume I, en [[1276]]. | ||
L'any [[1289]] el rei [[Alfons III]] va concedir carta de poblament a Salvage i Vallada, repoblant | L'any [[1289]] el rei [[Alfons III]] va concedir carta de poblament a Salvage i Vallada, repoblant així amb cristians una zona que fins llavors havia estat perillosa per la seua situació fronterera. Salvage va quedar incorporada al patrimoni real fins l'any [[1317]], data en què per desig de [[Jaume II]] es va crear l'orde monàstic-militar de [[Orde de Montesa|Montesa]] com a substituta al [[Regne de Valéncia]] de la desapareguda [[Orde Del temple]]. Per aquest motiu, la vila i el castell de Montesa van aconseguir gran preponderància. | ||
La vila va patir els efectes de diversos [[Terratrémol de Montesa| | La vila va patir els efectes de diversos [[Terratrémol de Montesa|terratrèmols en març i abril de 1748]], i en novembre de [[1755]], així com una tràgica inundació en [[1864]]. | ||
== Monuments == | == Monuments == | ||
*'''[[Castell de Montesa]]'''. Coronant el cim del tossal que domina la vila estan les ruïnes | *'''[[Castell de Montesa]]'''. Coronant el cim del tossal que domina la vila estan les ruïnes de l'històric castell. A l'interior es trobaven el convent, l'església de l'Orde, el palau del Mestre, els quarters, etc. | ||
El [[ | El [[Terratrèmol de Montesa]] va ocasionar l'enfonsament de gran part del Castell. Les seues restes van ser declarades monument arquitectònic-artístic en [[1926]]. | ||
*'''Església Parroquial'''. Té | *'''Església Parroquial'''. Té com a titular a [[Mare de Deu de l'Assumpció|Nostra Senyora de l'Assumpió]] i es tracta d'un edifici de pedra de cadireria construït a principis del [[segle XVIII]] i renovat el [[1857]]. | ||
== Festes locals == | == Festes locals == | ||
Celebra les seues festes patronals al Santíssim Crist del Calvari, a la Relíquia de Santa Espina i a la ''Mare de | Celebra les seues festes patronals al Santíssim Crist del Calvari, a la Relíquia de Santa Espina i a la ''Mare de Déu del Castell''. El principal dia, el de la Mare de Déu del Castell, sempre recau en el primer diumenge de setembre i, a partir d'aquest dia, s'organitzen totes les festes. Normalment comencen a finals d'agost i principis de setembre. | ||
A més, des de l'any [[1982]] se celebren festes de moros i cristians sent el principal acte la desfilada de les comparses. | |||
Les festes de [[moros i cristians]] se celebren la | Les festes de [[moros i cristians]] se celebren la setmana del [[9 d'octubre]] , commemorant la conquesta de [[Jaume I]]. | ||
== Administració i Demografia == | == Administració i Demografia == | ||
| Llínea 66: | Llínea 66: | ||
|} | |} | ||
== | == Veure també == | ||
* [[Castell de Montesa]] | * [[Castell de Montesa]] | ||
* [[ | * [[Terratrèmol de Montesa]] | ||
== Images de | == Images de satèl·lit i mapes == | ||
* WikiMapia - Pla de Montesa i contornada: [http://wikimapia.org/#lat=38.948396&lon=-0.648837&z=17&l=3&m=m&v=2] | * WikiMapia - Pla de Montesa i contornada: [http://wikimapia.org/#lat=38.948396&lon=-0.648837&z=17&l=3&m=m&v=2] | ||
* WikiMapia - Image de satèlit: [http://wikimapia.org/#lat=38.948129&lon=-0.648537&z=16&l=3&8m=s&v=2] | * WikiMapia - Image de satèlit: [http://wikimapia.org/#lat=38.948129&lon=-0.648537&z=16&l=3&8m=s&v=2] | ||