Diferència entre les revisions de "Valéncia"
m Texto reemplaza - 'mes de setembre' a 'més de setembre' |
m Text reemplaça - 'España' a 'Espanya' |
||
| Llínea 109: | Llínea 109: | ||
{{AP|Demografia de Valéncia}} | {{AP|Demografia de Valéncia}} | ||
[[Image:Demografia Valéncia (Espanya).PNG|thumb|250px|Evolució demogràfica de Valéncia (1900-2006)]] | [[Image:Demografia Valéncia (Espanya).PNG|thumb|250px|Evolució demogràfica de Valéncia (1900-2006)]] | ||
La població censada en la ciutat és de 805.304 habitants ([[INE | La població censada en la ciutat és de 805.304 habitants ([[INE Espanya|INE]] [[2006]]), mentres que la seua [[Àrea metropolitana de Valéncia|àrea metropolitana]] alberga al voltant de 1.730.853 hab. L'àrea metropolitana de Valéncia està formada principalment per municipis situats en l'[[Horta de Valéncia]]; algunes d'estes localitats se troben completament anexionades en el caixco urbà de Valéncia, com [[Mislata]], mentres que el restant se situen en una primera o en una més difusa segona corona metropolitana. Destaquen per la seua població [[Torrent]] (74.616 hab.), [[Paterna]] (57.343 hab.), [[Mislata]] (43.363 hab.) i [[Burjassot]] (37.756 hab.). | ||
Un 12,13% de la població censada en la ciutat és de [[inmigració en Espanya|nacionalitat estrangera]] ([[INE Espanya|INE]] [[2006]]), procedent principalment d'[[Iberoamèrica]] (un 52,36% dels estrangers censats), seguit dels originaris d'atres països [[Europa|europeus]] (un 24,20%). Les nacionalitats més presents en la ciutat són, després de l'espanyola, l'[[Equador|equatoriana]] (18.176 censats), la [[Colòmbia|colombiana]] (10.097 censats) i la [[Bolívia|boliviana]] (8.121 censats). Segons les estimacions de l'[http://www.ive.es/ ''Institut Valencià d'Estadística''], per a l'any [[2010]] la població de la ciutat alcançarà els 861.696 habitants. | Un 12,13% de la població censada en la ciutat és de [[inmigració en Espanya|nacionalitat estrangera]] ([[INE Espanya|INE]] [[2006]]), procedent principalment d'[[Iberoamèrica]] (un 52,36% dels estrangers censats), seguit dels originaris d'atres països [[Europa|europeus]] (un 24,20%). Les nacionalitats més presents en la ciutat són, després de l'espanyola, l'[[Equador|equatoriana]] (18.176 censats), la [[Colòmbia|colombiana]] (10.097 censats) i la [[Bolívia|boliviana]] (8.121 censats). Segons les estimacions de l'[http://www.ive.es/ ''Institut Valencià d'Estadística''], per a l'any [[2010]] la població de la ciutat alcançarà els 861.696 habitants. | ||
| Llínea 126: | Llínea 126: | ||
<div style="font-size: 90%" > | <div style="font-size: 90%" > | ||
'''Font''': per a les senyes de [[1857]] a [[2006]], població de fet segons l'[[INE ( | '''Font''': per a les senyes de [[1857]] a [[2006]], població de fet segons l'[[INE (Espanya)|Instituto Nacional de Estadística]] [http://www.ine.es/intercensal/index].</div> | ||
'''Nota''': s'inclouen en esta tabla els municipis antigament independents que varen ser anexionats per Valéncia a lo llarc del [[segle XIX]] ([[Beniferri]], [[Benimaclet]], [[Patraix]], [[Russafa]], [[Benimàmet]], [[Orriols]], [[Borbotó]], [[Campanar]], Mauella, [[Poble Nou de la Mar]], Vilanova del Grau, [[Benifaraig]], [[Carpesa]] i [[Masarrojos]]). | '''Nota''': s'inclouen en esta tabla els municipis antigament independents que varen ser anexionats per Valéncia a lo llarc del [[segle XIX]] ([[Beniferri]], [[Benimaclet]], [[Patraix]], [[Russafa]], [[Benimàmet]], [[Orriols]], [[Borbotó]], [[Campanar]], Mauella, [[Poble Nou de la Mar]], Vilanova del Grau, [[Benifaraig]], [[Carpesa]] i [[Masarrojos]]). | ||
Les senyes de [[1787]] provenen del [[cens de Floridablanca]], citats per Bernat i Martí i Badenes Martín en ''Crecimiento de la población valenciana. Análisis y prevención de los censos demográficos (1609-1857)''. Edicions Alfons el Magnànim. Valéncia, 1994. | Les senyes de [[1787]] provenen del [[cens de Floridablanca]], citats per Bernat i Martí i Badenes Martín en ''Crecimiento de la población valenciana. Análisis y prevención de los censos demográficos (1609-1857)''. Edicions Alfons el Magnànim. Valéncia, 1994. | ||