Diferència entre les revisions de "Nadalenca" - L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Llínea 8:

Posteriorment se combinaren en els poema cortesans i les cançons populars del poble, heretades de tradicions, de generació en generació i molts procedixen de composicions espanyoles del [[sigle XV]] i [[sigle XVI]] i tenien els seus orígens en antics cults pagans (en castellà la paraula “Villancico” és un diminutiu de la paraula vilana).

Durant tota l'existència s'havia seguit esta tradició, pero a a ~~mijans~~ del [[sigle XVIII]] les autoritats eclesiàstiques se varen opondre i amenaçaren als difusors en castic i sancions. Estes amenaces no donaren el resultat pensat degut a que la gent seguia recordant les cançons i no les volia perdre.

Durant tota l'existència s'havia seguit esta tradició, pero a a mitat del [[sigle XVIII]] les autoritats eclesiàstiques se varen opondre i amenaçaren als difusors en castic i sancions. Estes amenaces no donaren el resultat pensat degut a que la gent seguia recordant les cançons i no les volia perdre.

Al vore's el clero impotent, optà per la permissió d'estos càntics teòricament pagans pero que per les dates de Nadal feren alusions a la religió i prohibint a les dones els seus càntic i l'us d'instruments tradicionals, com eren la [[simbomba]] i la [[pandereta]]. Poquet a poquet estes restriccions foren desapareguen fins nostres dies que per sort ya han passat a l'historia.

@@ Llínea 8: / Llínea 8: @@
 Posteriorment se combinaren en els poema cortesans i les cançons populars del poble, heretades de tradicions, de generació en generació i molts procedixen de composicions espanyoles del [[sigle XV]] i [[sigle XVI]] i tenien els seus orígens en antics cults pagans (en castellà la paraula “Villancico” és un diminutiu de la paraula vilana).
-Durant tota l'existència s'havia seguit esta tradició, pero a a mijans del [[sigle XVIII]] les autoritats eclesiàstiques se varen opondre i amenaçaren als difusors en castic i sancions. Estes amenaces no donaren el resultat pensat degut a que la gent seguia recordant les cançons i no les volia perdre.
+Durant tota l'existència s'havia seguit esta tradició, pero a a mitat del [[sigle XVIII]] les autoritats eclesiàstiques se varen opondre i amenaçaren als difusors en castic i sancions. Estes amenaces no donaren el resultat pensat degut a que la gent seguia recordant les cançons i no les volia perdre.
 Al vore's el clero impotent, optà per la permissió d'estos càntics teòricament pagans pero que per les dates de Nadal feren alusions a la religió i prohibint a les dones els seus càntic i l'us d'instruments tradicionals, com eren la [[simbomba]] i la [[pandereta]]. Poquet a poquet estes restriccions foren desapareguen  fins nostres dies que per sort ya han passat a l'historia.