Diferència entre les revisions de "Teatre Dal Verme" - L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Llínea 3:

L'original teatre de 3000 assents, fon construït en la tradicional forma de ferradura, compost d'una gran galeria que contenia aproximadament 1000 butaques.

El teatre va obrir les seues portes el [[14 de setembre]] de [[1872]] en una producció de [[Meyerbeer]]'s ''[[Els Huguenots]]''. Durant els seus ''anys dorats'', el teatre va expondre obres com [[Puccini]]'s ''[[Li Villi]]'' ([[31 de maig]] de [[1884]]) ); [[Leoncavallo]]'s ''[[Pagliacci]]'' ([[21 de maig]] de [[1892]]) i ''[[I Medici]]'' ([[9 de novembre]] de [[1893]]); i [[Frederic Hymen Cowen|Cowen]]'s ''[[Signa (opera)|Signa]]'' ([[12 de novembre]] de [[1893]]).

El teatre va obrir les seues portes el [[14 de setembre]] de [[1872]] en una producció de [[Meyerbeer]]'s ''[[Els Huguenots]] ''. Durant els seus ''anys dorats'', el teatre va expondre obres com [[Puccini]]'s ''[[Li Villi]] '' ([[31 de maig]] de [[1884]]) ); [[Leoncavallo]]'s ''[[Pagliacci]] '' ([[21 de maig]] de [[1892]]) i ''[[I Medici]] '' ([[9 de novembre]] de [[1893]]); i [[Frederic Hymen Cowen|Cowen]]'s ''[[Signa (opera)|Signa]] '' ([[12 de novembre]] de [[1893]]).

També va expondre la premiere italiana [[Lehar]]'s ''[[:en:Merry Widow|The Merry Widow]]'' ([[27 d'abril]] de [[1907]]).

També va expondre la premiere italiana [[Lehar]]'s ''[[:en:Merry Widow|The Merry Widow]] '' ([[27 d'abril]] de [[1907]]).

Al voltant de la década dels anys 30 el teatre estava sent principalment usat com cine. Després fon severament danyat a causa del bombardeig aliat durant la [[Segona Guerra Mundial]], després de la qual, la seua magnifica cúpula, que havia sobrevixcut al bombardeig, fon desposseïda de totes les seues parts metàliques per l'assentament [[alemà]]. Fon parcialment reconstruïda en [[1946]], i, per un periodo en la década dels anys 50, fon usat per a musicals. Després fon reduïda a un espai de conferències polítiques.

@@ Llínea 3: / Llínea 3: @@
 L'original teatre de 3000 assents, fon construït en la tradicional forma de ferradura, compost d'una gran galeria que contenia aproximadament 1000 butaques.
-El teatre va obrir les seues portes el [[14 de setembre]] de [[1872]] en una producció de [[Meyerbeer]]'s ''[[Els Huguenots]]''. Durant els seus ''anys dorats'', el teatre va expondre obres com [[Puccini]]'s ''[[Li Villi]]'' ([[31 de maig]] de [[1884]]) ); [[Leoncavallo]]'s ''[[Pagliacci]]'' ([[21 de maig]] de [[1892]]) i ''[[I Medici]]'' ([[9 de novembre]] de [[1893]]); i [[Frederic Hymen Cowen|Cowen]]'s ''[[Signa (opera)|Signa]]'' ([[12 de novembre]] de [[1893]]).
+El teatre va obrir les seues portes el [[14 de setembre]] de [[1872]] en una producció de [[Meyerbeer]]'s ''[[Els Huguenots]] ''. Durant els seus ''anys dorats'', el teatre va expondre obres com [[Puccini]]'s ''[[Li Villi]] '' ([[31 de maig]] de [[1884]]) ); [[Leoncavallo]]'s ''[[Pagliacci]] '' ([[21 de maig]] de [[1892]]) i ''[[I Medici]] '' ([[9 de novembre]] de [[1893]]); i [[Frederic Hymen Cowen|Cowen]]'s ''[[Signa (opera)|Signa]] '' ([[12 de novembre]] de [[1893]]).
-També va expondre la premiere italiana [[Lehar]]'s ''[[:en:Merry Widow|The Merry Widow]]'' ([[27 d'abril]] de [[1907]]).
+També va expondre la premiere italiana [[Lehar]]'s ''[[:en:Merry Widow|The Merry Widow]] '' ([[27 d'abril]] de [[1907]]).
 Al voltant de la década dels anys 30 el teatre estava sent principalment usat com  cine. Després fon severament danyat a causa del bombardeig aliat durant la [[Segona Guerra Mundial]], després de la qual, la seua magnifica cúpula, que havia sobrevixcut al bombardeig, fon desposseïda de totes les seues parts metàliques per l'assentament [[alemà]]. Fon parcialment reconstruïda en [[1946]], i, per un periodo en la década dels anys 50, fon usat per a musicals. Després fon reduïda a un espai de conferències polítiques.