Diferència entre les revisions de "The Terminator"
m Text reemplaça - 'Veja's' a 'Vore' |
m Text reemplaça - ']]''' a ']] ''' |
||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
'''''Terminator''''' és una [[película]] estat unidenca de 1984, dirigida per [[James Cameron]] i protagonisada per [[Arnold Schwarzenegger]], [[Linda Hamilton]] i [[Michael Biehn]] en els papers principals. | '''''Terminator''''' és una [[película]] estat unidenca de 1984, dirigida per [[James Cameron]] i protagonisada per [[Arnold Schwarzenegger]], [[Linda Hamilton]] i [[Michael Biehn]] en els papers principals. | ||
Guardonada en el [[Premi Saturn]] 1985, al millor maquillage, a la millor película de ciència ficció i al millor guió. Guardonada en el premi ''Grand Prize'' 1985, (James Cameron) en el ''[[Avoriaz Fantastic Film Festival]]''. | Guardonada en el [[Premi Saturn]] 1985, al millor maquillage, a la millor película de ciència ficció i al millor guió. Guardonada en el premi ''Grand Prize'' 1985, (James Cameron) en el ''[[Avoriaz Fantastic Film Festival]] ''. | ||
Preservada des de 2008 en el [[National Film Registry]] de la [[Biblioteca del Congres dels Estats Units]] | Preservada des de 2008 en el [[National Film Registry]] de la [[Biblioteca del Congres dels Estats Units]] | ||
== Argument == | == Argument == | ||
En l'any 2029, després de devastar la Terra i esclavisar a l'Humanitat, les maquines, governades per ''[[Skynet (Terminator)|Skynet]]'', estan a punt de perdre la guerra contra ''la resistència'' humana liderada per [[John Connor]]. Front a eixa situació, les maquines entenen que assessinar a John Connor en el presente, seria irrellevant, donat que ya ha conduït la resistència a la victorià. Per lo tant, ''Skynet'' elabora la seua estratègia decidint eliminar al líder enemic abans de que este naixca, de modo que no puga complir-se la seua missió de conducció futura. Per açò envia al passat (any 1984) a un ''Terminator'' [[Terminator T-800 (personage)|T-800]] model Cyber Dyne 101, un [[cyborg]] assessí (''Arnold Schwarzenegger''), a través d'una [[maquina del temps]], en la missió de ''exterminar'' a [[Sarah Connor (personage)|Sarah Connor]], mare de John, abans que este siga concebut. El Terminator és una eficient maquina de matar que no té emocions, i ademés posseïx un poderós [[endosquelet]] metàlic que esta recobert en una capa exterior de teixit viu, per a que se parega a un ser humà. | En l'any 2029, després de devastar la Terra i esclavisar a l'Humanitat, les maquines, governades per ''[[Skynet (Terminator)|Skynet]] '', estan a punt de perdre la guerra contra ''la resistència'' humana liderada per [[John Connor]]. Front a eixa situació, les maquines entenen que assessinar a John Connor en el presente, seria irrellevant, donat que ya ha conduït la resistència a la victorià. Per lo tant, ''Skynet'' elabora la seua estratègia decidint eliminar al líder enemic abans de que este naixca, de modo que no puga complir-se la seua missió de conducció futura. Per açò envia al passat (any 1984) a un ''Terminator'' [[Terminator T-800 (personage)|T-800]] model Cyber Dyne 101, un [[cyborg]] assessí (''Arnold Schwarzenegger''), a través d'una [[maquina del temps]], en la missió de ''exterminar'' a [[Sarah Connor (personage)|Sarah Connor]], mare de John, abans que este siga concebut. El Terminator és una eficient maquina de matar que no té emocions, i ademés posseïx un poderós [[endosquelet]] metàlic que esta recobert en una capa exterior de teixit viu, per a que se parega a un ser humà. | ||
Enterats del pla per a assessinar a la dona que donara a llum a l'únic home capaç de salvar a l'Humanitat, ''la resistència'' també conseguix accedir a la maquina del temps i conseguir enviar a un soldat humà, [[Kyle Reese]] (''Michael Biehn''), en la missió de protegir-la del ''Terminator''. | Enterats del pla per a assessinar a la dona que donara a llum a l'únic home capaç de salvar a l'Humanitat, ''la resistència'' també conseguix accedir a la maquina del temps i conseguir enviar a un soldat humà, [[Kyle Reese]] (''Michael Biehn''), en la missió de protegir-la del ''Terminator''. | ||
| Llínea 57: | Llínea 57: | ||
L'historia esta basada en varios relats i idees d'[[Harlan Ellison]], qui no fon acreditat en la película fins molts anys més tart. La forma de l'Exterminador, el [[ciborc]] assessí, esta basada en diferents malensomis que Cameron tingué estant mal, participant després en l'idea en varios ''storyboards''. La película va supondre tota una revolució pels seus [[efectes especials]] innovadors per a l'época i el disseny del ciborc. | L'historia esta basada en varios relats i idees d'[[Harlan Ellison]], qui no fon acreditat en la película fins molts anys més tart. La forma de l'Exterminador, el [[ciborc]] assessí, esta basada en diferents malensomis que Cameron tingué estant mal, participant després en l'idea en varios ''storyboards''. La película va supondre tota una revolució pels seus [[efectes especials]] innovadors per a l'época i el disseny del ciborc. | ||
L'èxit de la película donaria orige a ''[[Terminator 2: El juí final]]'', ''[[Terminator 3: La rebelió de les maquines]]'', i l'última entrega ''[[Terminator Salvation]]'' que s'estrenà en maig del 2009, en les que se desenrolla el [[viage a través del temps|viage en el temps]] i el paper de Connor en la futura resistència post-nuclear. | L'èxit de la película donaria orige a ''[[Terminator 2: El juí final]] '', ''[[Terminator 3: La rebelió de les maquines]] '', i l'última entrega ''[[Terminator Salvation]] '' que s'estrenà en maig del 2009, en les que se desenrolla el [[viage a través del temps|viage en el temps]] i el paper de Connor en la futura resistència post-nuclear. | ||
''Terminator'' significà un punt de inflexió en el mon de les películes de ciència ficció i en el cine en general pels mencionats efectes especials, els quals foren idea i obra de [[Stan Winston]], productor i dissenyador de robots per a películes: formà part de l'equip en la 2ª, 3ª i 4ª part de ''Terminator'', dissenyà els robots per a ''[[Jurassic Park]]'', ''[[Doom (película)|Doom]]'' (basada en el popular [[videojoc]] [[Doom|del mateix nom]]), ''[[Constantine]]'', ''[[Big Fish]]'', ''[[Inteligència Artificial (película)|Inteligència Artificial]]'', ''[[Aliens]]'' i ''[[Edward Scissorhands]]'' entre atres. | ''Terminator'' significà un punt de inflexió en el mon de les películes de ciència ficció i en el cine en general pels mencionats efectes especials, els quals foren idea i obra de [[Stan Winston]], productor i dissenyador de robots per a películes: formà part de l'equip en la 2ª, 3ª i 4ª part de ''Terminator'', dissenyà els robots per a ''[[Jurassic Park]] '', ''[[Doom (película)|Doom]] '' (basada en el popular [[videojoc]] [[Doom|del mateix nom]]), ''[[Constantine]] '', ''[[Big Fish]] '', ''[[Inteligència Artificial (película)|Inteligència Artificial]] '', ''[[Aliens]] '' i ''[[Edward Scissorhands]] '' entre atres. | ||
El disseny de l'endosquelet del ''Terminator'' fon realisat en metal i necessità d'un mando a distancia per a poder controlar-lo. En les escenes que se veu al [[robot]] en cos sancer, este estava animat a través de la tècnica de ''[[stop-motion]]''. | El disseny de l'endosquelet del ''Terminator'' fon realisat en metal i necessità d'un mando a distancia per a poder controlar-lo. En les escenes que se veu al [[robot]] en cos sancer, este estava animat a través de la tècnica de ''[[stop-motion]] ''. | ||
== Producció == | == Producció == | ||