Diferència entre les revisions de "L'Horta de Valéncia" - L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Llínea 1:

'''L'Horta de Valéncia''' o '''L'Horta''' (en [[castellà]] ''Huerta de Valencia''), és una comarca històrica de la [[Comunitat Valenciana]], [[Espanya]]. Formen part d'ella la [[Valéncia|ciutat de Valéncia]] i tots els municipis de les actuals comarques de [[L'Horta Nort]], part dels de [[L'Horta Sur]] ([[Alfafar]], [[Benetússer]], [[Catarroja]], [[Massanassa]], [[Paiporta]], [[Lloc Nou de la Corona]] i [[Sedaví]]) i part dels de [[L'Horta Oest]] ([[Chirivella]], [[Mislata]], [[Paterna]] i [[Picanya]]). Actualment, és tendix a incloure la resta dels municipis de les dites comarques actuals encara que no formaren part d'ella històricament.

És tracta d'una zona compresa per l'últim tram del riu [[Túria]] en les zones inundables de la seua vega, ~~així~~ com l'entorn de l'[[parc Natural de l'Albufera|Albufera de Valéncia]]. És dedicava tradicionalment al cultiu de l'[[arròs]], [[hortaliça|hortalices]] i [[cítric]]s que s'exporten a través del [[port de Valéncia]]. Actualment l'entorn de la ciutat de Valéncia, ~~així~~ com el seua [[àrea metropolitana de Valéncia|àrea metropolitana]], està fortament urbanisat i industrialisat, havent-se deixat a un segon pla els usos agrícoles del seu sol.

És tracta d'una zona compresa per l'últim tram del riu [[Túria]] en les zones inundables de la seua vega, aixina com l'entorn de l'[[parc Natural de l'Albufera|Albufera de Valéncia]]. És dedicava tradicionalment al cultiu de l'[[arròs]], [[hortaliça|hortalices]] i [[cítric]]s que s'exporten a través del [[port de Valéncia]]. Actualment l'entorn de la ciutat de Valéncia, aixina com el seua [[àrea metropolitana de Valéncia|àrea metropolitana]], està fortament urbanisat i industrialisat, havent-se deixat a un segon pla els usos agrícoles del seu sol.

[[Image:Localisacio de l Horta de Valencia.png|thumb|right|175px|Localisació de L'Horta de Valéncia respecte de la [[Comunitat Valenciana]]]]

Llínea 52:

Van aportar cultius que coneixien tant cereals com l'[[oliva|olivera]] i el [[raïm|cep]]. No obstant estos i per les condicions pròpies de l'entorn no eren prou productives.

No obstant va servir per a la seua comesa d'abastiment de tropes ~~així~~ com posteriorment en les campanyes dels [[visigots]]. Deixant abandonat tant els camps com la ciutat.

No obstant va servir per a la seua comesa d'abastiment de tropes aixina com posteriorment en les campanyes dels [[visigots]]. Deixant abandonat tant els camps com la ciutat.

Realment el que hui coneixem com l'horta valenciana és va desenrollar en l'[[Edat Mija]], durant el periodo [[al-ándalus|islàmic]], creant una important infraestructura fluvial, principalment en la construcció de [[séquia|séquies]] i assuts, chicotetes preses, que derivaven les aigües de les fortes avingudes del [[Túria]] i els barrancs, conseguint dessecar grans zones pantanoses i portant el rec als camps. També és va impulsar i va desenrollar diverses activitats al llarc d'estes infraestructures com molins d'[[aigua]], aprofitant el cabal que circulava per les séquies, com llavadors pròxims a les vivendes o alqueries. Un eixemple interessant d'horta dependent de la ciutat per a l'obtenció d'aliments fon el de l'horta de [[Russafa]], el nom del qual en [[àrap]] identifica, precisament, a este tipos d'hortes urbanes.

Gràcies a estes infraestructures la ciutat de Valéncia, ~~així~~ com les poblacions del seu entorn van conseguir desenrollar-se.

Gràcies a estes infraestructures la ciutat de Valéncia, aixina com les poblacions del seu entorn van conseguir desenrollar-se.

És va crear realment un ric espai productiu, l'orige de l'horta de Valéncia és clarament d'época andalusina, com a conseqüència de l'introducció de la tradició àrap (Iemen i Síria) del regadiu, ~~així~~ com les berebers nort-africanes. Els productes cultivats en ella són molt dispars, conseqüència d'una societat independent i tributària. Als cultius clàssics que ya es cultivaven en época romana, [[cereal]]s, vinya, oliveres, s'afigen l'[[arròs]] i la [[chufa]] com més característics de les zones més humides, hortalices noves en al-andalus com l'[[albargina]] i la [[carchofa]], etc. Al ser els productes hortícoles el cultiu per excelència, és va prendre d'ací el nom d'este entorn.

És va crear realment un ric espai productiu, l'orige de l'horta de Valéncia és clarament d'época andalusina, com a conseqüència de l'introducció de la tradició àrap (Iemen i Síria) del regadiu, aixina com les berebers nort-africanes. Els productes cultivats en ella són molt dispars, conseqüència d'una societat independent i tributària. Als cultius clàssics que ya es cultivaven en época romana, [[cereal]]s, vinya, oliveres, s'afigen l'[[arròs]] i la [[chufa]] com més característics de les zones més humides, hortalices noves en al-andalus com l'[[albargina]] i la [[carchofa]], etc. Al ser els productes hortícoles el cultiu per excelència, és va prendre d'ací el nom d'este entorn.

Les séquies majors van estar regides des de l'época musulmana pel [[Tribunal de les Aigües de Valéncia|tribunal de les aigües]], encara vigent hui, pel que es controlava l'us i utilisació dels cabals de reg.

@@ Llínea 1: / Llínea 1: @@
 '''L'Horta de Valéncia''' o '''L'Horta''' (en [[castellà]] ''Huerta de Valencia''), és una comarca històrica de la [[Comunitat Valenciana]], [[Espanya]]. Formen part d'ella la [[Valéncia|ciutat de Valéncia]] i tots els municipis de les actuals comarques de [[L'Horta Nort]], part dels de [[L'Horta Sur]] ([[Alfafar]], [[Benetússer]], [[Catarroja]], [[Massanassa]], [[Paiporta]], [[Lloc Nou de la Corona]] i [[Sedaví]]) i part dels de [[L'Horta Oest]] ([[Chirivella]], [[Mislata]], [[Paterna]] i [[Picanya]]). Actualment, és tendix a incloure la resta dels municipis de les dites comarques actuals encara que no formaren part d'ella històricament.
-És tracta d'una zona compresa per l'últim tram del riu [[Túria]] en les zones inundables de la seua vega, així com l'entorn de l'[[parc Natural de l'Albufera|Albufera de Valéncia]]. És dedicava tradicionalment al cultiu de l'[[arròs]], [[hortaliça|hortalices]] i [[cítric]]s que s'exporten a través del [[port de Valéncia]]. Actualment l'entorn de la ciutat de Valéncia, així com el seua [[àrea metropolitana de Valéncia|àrea metropolitana]], està fortament urbanisat i industrialisat, havent-se deixat a un segon pla els usos agrícoles del seu sol.
+És tracta d'una zona compresa per l'últim tram del riu [[Túria]] en les zones inundables de la seua vega, aixina com l'entorn de l'[[parc Natural de l'Albufera|Albufera de Valéncia]]. És dedicava tradicionalment al cultiu de l'[[arròs]], [[hortaliça|hortalices]] i [[cítric]]s que s'exporten a través del [[port de Valéncia]]. Actualment l'entorn de la ciutat de Valéncia, aixina com el seua [[àrea metropolitana de Valéncia|àrea metropolitana]], està fortament urbanisat i industrialisat, havent-se deixat a un segon pla els usos agrícoles del seu sol.
 [[Image:Localisacio de l Horta de Valencia.png|thumb|right|175px|Localisació de L'Horta de Valéncia respecte de la [[Comunitat Valenciana]]]]
@@ Llínea 52: / Llínea 52: @@
 Van aportar cultius que coneixien tant cereals com l'[[oliva|olivera]] i el [[raïm|cep]]. No obstant estos i per les condicions pròpies de l'entorn no eren prou productives.
-No obstant va servir per a la seua comesa d'abastiment de tropes així com posteriorment en les campanyes dels [[visigots]]. Deixant abandonat tant els camps com la ciutat.
+No obstant va servir per a la seua comesa d'abastiment de tropes aixina com posteriorment en les campanyes dels [[visigots]]. Deixant abandonat tant els camps com la ciutat.
 Realment el que hui coneixem com l'horta valenciana és va desenrollar en l'[[Edat Mija]], durant el periodo [[al-ándalus|islàmic]], creant una important infraestructura fluvial, principalment en la construcció de [[séquia|séquies]] i assuts, chicotetes preses, que derivaven les aigües de les fortes avingudes del [[Túria]] i els barrancs, conseguint dessecar grans zones pantanoses i portant el rec als camps. També és va impulsar i va desenrollar diverses activitats al llarc d'estes infraestructures com molins d'[[aigua]], aprofitant el cabal que circulava per les séquies, com llavadors pròxims a les vivendes o alqueries. Un eixemple interessant d'horta dependent de la ciutat per a l'obtenció d'aliments fon el de l'horta de [[Russafa]], el nom del qual en [[àrap]] identifica, precisament, a este tipos d'hortes urbanes.
-Gràcies a estes infraestructures la ciutat de Valéncia, així com les poblacions del seu entorn van conseguir desenrollar-se.
+Gràcies a estes infraestructures la ciutat de Valéncia, aixina com les poblacions del seu entorn van conseguir desenrollar-se.
-És va crear realment un ric espai productiu, l'orige de l'horta de Valéncia és clarament d'época andalusina, com a conseqüència de l'introducció de la tradició àrap (Iemen i Síria) del regadiu, així com les berebers nort-africanes. Els productes cultivats en ella són molt dispars, conseqüència d'una societat independent i tributària. Als cultius clàssics que ya es cultivaven en época romana, [[cereal]]s, vinya, oliveres, s'afigen l'[[arròs]] i la [[chufa]] com més característics de les zones més humides, hortalices noves en al-andalus com l'[[albargina]] i la [[carchofa]], etc. Al ser els productes hortícoles el cultiu per excelència, és va prendre d'ací el nom d'este entorn.
+És va crear realment un ric espai productiu, l'orige de l'horta de Valéncia és clarament d'época andalusina, com a conseqüència de l'introducció de la tradició àrap (Iemen i Síria) del regadiu, aixina com les berebers nort-africanes. Els productes cultivats en ella són molt dispars, conseqüència d'una societat independent i tributària. Als cultius clàssics que ya es cultivaven en época romana, [[cereal]]s, vinya, oliveres, s'afigen l'[[arròs]] i la [[chufa]] com més característics de les zones més humides, hortalices noves en al-andalus com l'[[albargina]] i la [[carchofa]], etc. Al ser els productes hortícoles el cultiu per excelència, és va prendre d'ací el nom d'este entorn.
 Les séquies majors van estar regides des de l'época musulmana pel [[Tribunal de les Aigües de Valéncia|tribunal de les aigües]], encara vigent hui, pel que es controlava l'us i utilisació dels cabals de reg.