Diferència entre les revisions de "Ucrània" - L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Llínea 73:

El estat Rus fon succeit pels principals de Halych i Volodymyr-Vollynskii, unint-se en el estat de Halych-Volynia, en el que el príncep Danylo fon coronat rei en [[1253]] pel llegat pontifici, permaneixent independent hasta l'unió dinàstica de [[1349]] en el rei Casimir de Polònia. El rest de la Rus més tart fon absorbida per Lituània i Polònia.

A mitat del [[sigle XVII]], siervos fugits d ela servidumbre als confins de Polònia crearen une stat independent en el centre del país, revelant.se com a la ''salachta'' (aristocràcia) polaca o millor dit campesins per sa classe més que per sa ~~pertenència~~ ètnica i cultural, els cosacs de Zaporzhia, eren majoritàriament ucranians fugits de la servidumbre, molts oficials (especialment Hetmanes) eren menbres de la aristocràcia ortodoxa, en presència de rumans, bielorrussos i atres esclaus fugits de galeres turques mentre el orient fon asimilat al Imperi Rus.

A mitat del [[sigle XVII]], siervos fugits d ela servidumbre als confins de Polònia crearen une stat independent en el centre del país, revelant.se com a la ''salachta'' (aristocràcia) polaca o millor dit campesins per sa classe més que per sa pertinència ètnica i cultural, els cosacs de Zaporzhia, eren majoritàriament ucranians fugits de la servidumbre, molts oficials (especialment Hetmanes) eren menbres de la aristocràcia ortodoxa, en presència de rumans, bielorrussos i atres esclaus fugits de galeres turques mentre el orient fon asimilat al Imperi Rus.

L'atra mitat de '''Ucrània''' occidental fon conquistà pels polacs en [[1340]]. Remaneixqué baix sa autoritat casi sense interrupció hasda [[1772]], any en que passà a mans austriaques i es va convertir en la província de Galitzia. La aparició en el romanticisme del [[sigle XIX]] de un resurgiment lliterari en ucranià. Pocs anys després naixqué el nacionalisme ucranià, que inspiraria a lliterats i artistes a pesar de que en [[1876]] els zares prohibiren el idioma ucranià en les escoles, en els periòdics i en la lliteratura.

@@ Llínea 73: / Llínea 73: @@
 El estat Rus fon succeit pels principals de Halych i Volodymyr-Vollynskii, unint-se en el estat de Halych-Volynia, en el que el príncep Danylo fon coronat rei en [[1253]] pel llegat pontifici, permaneixent independent hasta l'unió dinàstica de [[1349]] en el rei Casimir de Polònia. El rest de la Rus més tart fon absorbida per Lituània i Polònia.
-A mitat del [[sigle XVII]], siervos fugits d ela servidumbre als confins de Polònia crearen une stat independent en el centre del país, revelant.se com a la ''salachta'' (aristocràcia) polaca o millor dit campesins per sa classe més que per sa pertenència ètnica i cultural, els cosacs de Zaporzhia, eren majoritàriament ucranians fugits de la servidumbre, molts oficials (especialment Hetmanes) eren menbres de la aristocràcia ortodoxa, en presència de rumans, bielorrussos i atres esclaus fugits de galeres turques mentre el orient fon asimilat al Imperi Rus.
+A mitat del [[sigle XVII]], siervos fugits d ela servidumbre als confins de Polònia crearen une stat independent en el centre del país, revelant.se com a la ''salachta'' (aristocràcia) polaca o millor dit campesins per sa classe més que per sa pertinència ètnica i cultural, els cosacs de Zaporzhia, eren majoritàriament ucranians fugits de la servidumbre, molts oficials (especialment Hetmanes) eren menbres de la aristocràcia ortodoxa, en presència de rumans, bielorrussos i atres esclaus fugits de galeres turques mentre el orient fon asimilat al Imperi Rus.
 L'atra mitat de '''Ucrània''' occidental fon conquistà pels polacs en [[1340]]. Remaneixqué baix sa autoritat casi sense interrupció hasda [[1772]], any en que passà a mans austriaques i es va convertir en la província de Galitzia. La aparició en el romanticisme del [[sigle XIX]] de un resurgiment lliterari en ucranià. Pocs anys després naixqué el nacionalisme ucranià, que inspiraria a lliterats i artistes a pesar de que en [[1876]] els zares prohibiren el idioma ucranià en les escoles, en els periòdics i en la lliteratura.