Diferència entre les revisions de "Gijón"
m Text reemplaça - 'hasda' a 'fins a' |
m Text reemplaça - 'qeu' a 'que' |
||
| Llínea 122: | Llínea 122: | ||
* La repatriació de capitals antillans, com a conseqüència de la independència de [[Cuba]], que propiciaren la creació de noves industries i inversions inmobiliaries. | * La repatriació de capitals antillans, com a conseqüència de la independència de [[Cuba]], que propiciaren la creació de noves industries i inversions inmobiliaries. | ||
El model industrial generalt, típic de la priemra Revolució Industrial, constava per tant d'un fort sector secundari, en gra npresència d ela indústria metàlica, siderúrgica, ceràmica, vidri i textil. El sector terciari ademés de la activitat comercial generà per la ciutat, va incluir la incipent activitat turística del Gijón de l'època, que també aspirà a convertir-se'n en una gran estació balnearia. En tot i això, no arriba a prosperar lo esperat degut al tariud enllaç ferroviari | El model industrial generalt, típic de la priemra Revolució Industrial, constava per tant d'un fort sector secundari, en gra npresència d ela indústria metàlica, siderúrgica, ceràmica, vidri i textil. El sector terciari ademés de la activitat comercial generà per la ciutat, va incluir la incipent activitat turística del Gijón de l'època, que també aspirà a convertir-se'n en una gran estació balnearia. En tot i això, no arriba a prosperar lo esperat degut al tariud enllaç ferroviari que conectà a [[Astúries]] en la meseta. | ||
La siguient etapa de gran creiximent econòmicd e Gijón es va produir a finals de la dècada dels xixanta, degut a la construcció de la factoria de Uninsa ([[Ensidesa]]) i a l'activitat del port i dels astillers. | La siguient etapa de gran creiximent econòmicd e Gijón es va produir a finals de la dècada dels xixanta, degut a la construcció de la factoria de Uninsa ([[Ensidesa]]) i a l'activitat del port i dels astillers. | ||