Diferència entre les revisions de "Sócrates"

Pàgina nova, en el contingut: «'''Sòcrates''' (470 a. C. - 399 a. C.) fon un filòsof grec considerat com un dels més grans tant de la ...».
 
m Text reemplaça - 'la història' a 'l'història'
Llínea 2: Llínea 2:


== Biografia ==
== Biografia ==
Va nàixer en [[Atenes]], on va viure durant els dos últims terços del sigle V a.C, l'época més esplèndida en la història de la seua ciutat natal, i de tota la [[antiga Grècia]]. Fon fill de [[Sofronisco]] – Motiu pel qual en la seua joventut se li cridava "''Sokrátis ios Sofroniskos''" (Sòcrates fill de Sofronisco) –, de professió pedrapiquer, i de Fainarate, comare. Emparentats en [[Arístides el Just]].<br />
Va nàixer en [[Atenes]], on va viure durant els dos últims terços del sigle V a.C, l'época més esplèndida en l'història de la seua ciutat natal, i de tota la [[antiga Grècia]]. Fon fill de [[Sofronisco]] – Motiu pel qual en la seua joventut se li cridava "''Sokrátis ios Sofroniskos''" (Sòcrates fill de Sofronisco) –, de professió pedrapiquer, i de Fainarate, comare. Emparentats en [[Arístides el Just]].<br />
Quan Sòcrates va nàixer, son pare va rebre del [[oracle]] el consell de deixar créixer al seu fill al seu aire, sense reprimir-li els seus impulsos.{{citarequerida}}
Quan Sòcrates va nàixer, son pare va rebre del [[oracle]] el consell de deixar créixer al seu fill al seu aire, sense reprimir-li els seus impulsos.{{citarequerida}}


Llínea 13: Llínea 13:
La sabea de Sòcrates no consistix en la simple acumulació de coneiximents, sino a revisar els coneiximents que es tenen i a partir d'allí construir coneiximents més sòlits.
La sabea de Sòcrates no consistix en la simple acumulació de coneiximents, sino a revisar els coneiximents que es tenen i a partir d'allí construir coneiximents més sòlits.


Açò li convertix en una de les figures més extraordinàries i decisives de tota la història; representa la reacció contra el [[relativisme]] i [[subjectivisme]] sofístics, i és un singular eixemple d'unitat entre teoria i conducta, entre pensament i acció. Al mateix temps, fon capaç de portar tal unitat al pla del coneiximent, al sostindre que la virtut és coneiximent i el vici ignorància.
Açò li convertix en una de les figures més extraordinàries i decisives de tota l'història; representa la reacció contra el [[relativisme]] i [[subjectivisme]] sofístics, i és un singular eixemple d'unitat entre teoria i conducta, entre pensament i acció. Al mateix temps, fon capaç de portar tal unitat al pla del coneiximent, al sostindre que la virtut és coneiximent i el vici ignorància.


El poder de la seua oratòria i la facultat d'expressar-se públicament eren el seu fort per a conseguir l'atenció de les persones.
El poder de la seua oratòria i la facultat d'expressar-se públicament eren el seu fort per a conseguir l'atenció de les persones.